Clara Arbués, designada directora del Museu de Lleida
La fins ara delegada de patrimoni del Bisbat d'Urgell i directora del Museu Diocesà de la Seu relleva Josep Giralt, que ha estat al capdavant de la institució lleidatana els darrer vuit anys
El Patronat del Museu de Lleida, reunit en plenari extraordinari, ha designat com a nova directora d'aquest equipament la historiadora i museòloga Clara Arbués, que aquests darrers anys ha estat delegada diocesana de patrimoni del Bisbat d’Urgell. Arbués agafa el relleu del també museòleg Josep Giralt, que ha estat al capdavant de la institució lleidatana els darrers vuit anys.
La decisió l'ha pres una Comissió de valoració formada per representants de les institucions consorciades (Departament de Cultura de la Generalitat, Ajuntament de Lleida, Consell Comarcal del Segrià i Diputació), que va valorat d'Arbués "la seva experiència en la gestió i direcció de museus, i el seu profund coneixement del sistema museístic de les terres de Lleida, tant en l'àmbit local com general, en especial el seu coneixement de la realitat i de la problemàtica del Museu de Lleida, així com per les seves capacitats de lideratge i comunicació i les seves propostes de renovació i d’impuls del Museu".
Clara Arbués és medievalista i ha cursat estudis de museologia i gestió del patrimoni cultural de la Universitat de Barcelona, a més d'estudis en l’àmbit de la direcció estratègica de museus i centres patrimonials a la Universitat de Girona. També és especialista en arxivística i documentació. A banda de delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, fins ara també ha estat directora tècnica dels arxius de la Diòcesi urgellenca i directora tècnica del Museu Diocesà, ubicat al conjunt de la Catedral de la Seu. Des d'allà ha impulsat i coordinat l’estudi de les col·leccions museístiques, a més de redactar el Pla Estratègic 2020-2030 del museu urgellenc i el projecte de renovació museològica, museogràfica i arquitectònica de l’equipament.
En l’àmbit de la conservació i restauració, té una llarga trajectòria en la coordinació de projectes de restauració arquitectònica i de béns mobles i ha estat coordinadora de la Xarxa de Museus i equipaments patrimonials pirinencs.
Clara Arbués és també membre de la Comissió Territorial de Patrimoni de l’Alt Pirineu, del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Andorrà, del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sacre (SICPAS), de la Comissió Mixta de Generalitat-Església Catalana, del Consorci del Romànic de la Vall de Boí i del Consorci de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Actualment, forma part també del Consell de Redacció de la candidatura perquè la Catedral de la Seu d'Urgell esdevingui Patrimoni de la Humanitat, mitjançant el projecte transfronterer 'Els testimonis materials de la formació de l’estat dels Pirineus: el Coprincipat'.
Museu de Lleida
El Museu de Lleida és una institució pública al servei del territori i dels seus habitants, creada mitjançant un conveni signat l’1 d’agost del 1997 en forma de consorci institucional. L'ens va néixer a partir de l’adscripció de les dues grans col·leccions centenàries conservades a la ciutat de Lleida: l’arqueològica, procedent de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i hereva del fons que havia nodrit l’antic Museu d’Antiguitats, creat el 1868; i l’artística, que havia conformat l’antic Museu Diocesà de Lleida, fundat el 1893. El museu integra, a més, les col·leccions aportades pel Capítol de la Catedral de Lleida, alguns dipòsits puntuals del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, i diversos dipòsits de col·leccionistes privats, com el fons Gelonch Viladegut, format per més d'un miler de gravats.
L’exposició permanent reuneix gairebé 1.000 objectes (entre restes arqueològiques, pintura, escultura, arts de l’objecte, tapissos, indumentària, mobiliari i numismàtica), que acompanyen el visitant en un recorregut per la història i el patrimoni d’un ampli territori que té la ciutat de Lleida com a capital natural i que es coneix com a Ponent. S’hi explica la història, la societat i l’art d’aquest territori, des de la prehistòria fins al segle XVIII, sense deixar de banda la necessària connexió amb l’actualitat, sigui a través de mostres temporals o d’accions i activitats puntuals.
