Coll de Nargó inaugura el Mirador del Cretaci

Coll de Nargó ha inaugurat aquest dijous el Mirador del Cretaci, situat a la partida de Pinyes, a la vall de riu de Sallent. Aquest és el primer espai de finals de l’era secundària que s’ha museïtzat a Catalunya i a l’Estat Espanyol. El pròxim mes de setembre serà lloc de trobada de científics de diferents universitats de l’estat espanyol. L’entrada és lliure i gratuïta i més endavant s’hi organitzaran visites guiades.

El Mirador és un espai situat en plena natura on es poden observar una gran varietat de nius i ous de dinosaure, una zona amb grans petjades i restes vegetals fòssils, així com palmeres i manglars. L’espai s’ha adequat per tal que el visitant pugui interpretar aquestes restes fòssils a través d’un itinerari, mitjançant una sèrie de plafons informatius que expliquen l’entorn geològic; com eren els dinosaures que niaven la zona; els tipus de nius i ous que s’hi ha localitzat; les grans icnites o petjades que van deixar; a més de la pròpia vegetació de l’època.

A l’acte oficial d’inauguració hi ha assistit un bon nombre de persones que han treballat desinteressadament en el projecte de recuperació paleontològica a la zona, a més de polítics locals i comarcals, com l’alcalde de Coll de Nargó, Benet Fité; el president del Consell Comarcal, Jesús Fierro; i el director dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat a Lleida, Ferran Rella.

El Mirador del Cretaci neix d’una proposta de l’Associació Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU), que és assumida pel Consorci Alt Urgell XXI, ens a través del qual el projecte passa a formar part de “Terra de Dinosaures”, iniciativa de cooperació interterritorial del Programa Leader Plus que agrupa l’Alt Urgell, el Berguedà, el Pallars-Ribagorça i el Montsec.

L’actuació ha comportat una inversió de 22.000 euros, sense incloure l’estudi científic del jaciment, realitzat per la Universitat de Barcelona; els treballs topogràfics previs, assumits pel Consell Comarcal; i la senyalització, que ha estat finançada pel departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat. El nou equipament cultural serà gestionat pel Consorci Paleontologia i Entorn, del qual formen part l’Ajuntament de Coll de Nargó, el Consell Comarcal i ADAU.

Ubicació del Mirador

El Mirador del Cretaci està situat a la partida de Pinyes, a uns 8 quilòmetres a l’oest de la vila de Coll de Nargó. S’hi accedeix per la carretera que va a Sallent, una via que també ha estat arranjada ara de poc dins del Pla de Camins Rurals del Consell Comarcal. En el seu moment, l’obra ja va incloure l’habilitació d’una zona d’aparcament per als vehicles dels visitants del mirador.

Segons ha indicat el director del Consorci Paleontologia i Entorn i president de l’Associació d’Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell, Josep Peralba, la proposta té com a objectiu “donar a conèixer el gran potencial de la zona en l’àmbit de la paleontologia, i situar Coll de Nargó com a punt de referència local i nacional”. Peralba també ha afegit que iniciatives d’aquest tipus permetran “diversificar i obrir expectatives al municipi”.

Els dinosaures a Coll de Nargó

La importància del jaciment paleontològic de dinosaures de Coll de Nargó rau tant en l’alta concentració i distribució de postes d’ous de dinosaure, com en les abundants restes de vegetació fossilitzada i les icnites que s’hi troben. Amb els darrers treballs es computen més de sis-centes restes d’ous. Els nius es reparteixen en més de 200 metres de sèrie estratigràfica, i se’n pot deduir que es tracta d’un hàbitat preferent per a la nidificació, un indret ideal durant un llarg període de temps (probablement milers d’anys). Tot això aporta una informació cabdal per entendre els hàbits i entorns reproductius dels darrers grans dinosaures que van habitar la Terra a finals del període Cretaci, fa 65 milions d’anys, en un moment molt pròxim a la gran extinció que van patir a l’anomenat límit K-T (Cretaci – Terciari).

El municipi de Coll de Nargó va inaugurar l’agost de 2005 el Centre d’Interpretació Límit K-T, on es mostren algunes troballes de dinosaure i s’explica com era el món a finals del Cretaci, com eren els grans dinosaures que hi habitaven i les causes del cataclisme que els va extingir.

L’alcalde de Coll de Nargó, Benito Fité, ha explicat que des de l’Ajuntament es vol construir ara un nou espai museístic, “que permeti avançar en la consolidació del municipi com a punt de trobada dels entesos en dinosaures”. El projecte cerca el finançament del nou programa Leader, impulsat per la Unió Europea.