Coll de Nargó celebra amb la inauguració d'un monument el reconeixement de la UNESCO als Raiers

Coll de Nargó ha celebrat aquest diumenge que els raiers ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Veïns, autoritats i representants d'associacions es van trobar al migdia, al costat de l'església romànica de Sant Climent, en un acte oficial que va tenir com a punt culminant la inauguració d'un monument als avantpassats que al llarg de segles havien practicat l'ofici del transport de fusta pel riu Segre.

El bust és obra de l'escultor urgellenc Philippe Lavaill i té com a protagonista el Ton de Cal Segal. Per a l'ocasió, al costat mateix s'hi va instal·lar un rai com els que es fan servir per a la baixada anual, que precisament aquest any vinent canviarà de dates i se celebrarà per primer cop a la primavera.

A la introducció, el president dels Raiers de Nargó, Àlex Ferré, va manifestar que encara estan paint el fet d'haver rebut "el màxim reconeixement mundial a què pot aspirar una associació cultural", i va expressar que "el record als padrins, les padrines i els nostres avantpassats que es van dedicar al transport de la fusta ja no és només nostre, ara ja és universal". En el seu parlament, Ferré va agrair la tasca de tothom qui ho ha fet possible i va tenir un record especial per un dels col·laboradors més destacats de la baixada de Coll de Nargó, Jordi Capdevila, que va morir pocs dies abans que es confirmés el reconeixement de la UNESCO.

L'acte va comptar amb representació dels raiers de la Pobla de Segur, que havien fet la seva celebració el dia anterior, dissabte. Àngel Portet, president d'honor de l'Associació Internacional de Raiers (International Association of Timber Raftsmen), va assenyalar que hi era present també com a descendent d'una família de raiers "que durant molt de temps van treballar amb gent de Nargó en el transport de la fusta". Per això, va agrair la bona col·laboració que hi ha hagut per fer possible la presència catalana i de la resta de l'Estat en el projecte, especialment tenint en compte que inicialment el Govern espanyol no tenia intenció d'impulsar la candidatura conjunta de diversos estats europeus, liderats per Polònia. Portet també va tenir un record especial pels qui "feien un ofici que tot i generar diners era molt dur" i per a "les dones dels raiers, que es quedaven a casa cuidant potser dos gallines o tres conills, un tros d'hort i la família mentre els raiers se n'anaven a guanyar el sou". 

L'alcalde de Coll de Nargó, Martí Riera, va subratllar "la il·lusió que fa veure la quantitat de gent que dóna suport als raiers" i a "la feina de conservar-ne la memòria històrica al llarg de tot l'any" per fer possible la Baixada anual. El també president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell va agrair a la família Peytiví la cessió de l'espai per al monument i va sumar-se al record per Jordi Capdevila. 

Riera també va agrair l'àmplia presència institucional. Entre d'altres autoritats, a la festa hi van ser presents l'alcalde de la Seu, Francesc Viaplana, i les alcaldesses d'Oliana, Carme Lostao, i de Peramola, Gemma Orrit, a més del senador urgellenc Miquel Caminal i de l'expresident del Consell Comarcal, Jesús Fierro. I entre els qui hi van intervenir hi havia el nou delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Josep Castells, acompanyat de la tinent d'alcalde de la Seu i cap d'oficina de la Delegació del Govern, Marian Lamolla. Castells va manifestar que "és un gran dia per a la gent de Coll de Nargó però també per a la gent de la Pobla, del Pont de Claverol i de tot l'Alt Urgell i del Pirineu", i "és un reconeixement a tota la gent que va fer aquesta feina des de l'Edat Mitjana i fins la segle XX, quan la construcció dels pantans i la modernització del transport va fer que aquest ofici ja no fos necessari econòmicament". Per això, considera necessari homenatjar tots els qui van fer "aquesta aportació de dinamització econòmica al Pirineu".

El delegat territorial del Departament de Cultura de la Generalitat a Lleida, Albert Turull, hi va afegir que fins ara els raiers "ja eren patrimoni de la humanitat" i que ara ja tenen el reconeixement oficial, i que haver conservat aquest llegat ha d'"omplir d'orgull sa" els veïns de Coll de Nargó. Finalment, en representació de la Diputació de Lleida, Albert Bajona va assegurar que la notícia d'aquesta distinció de la UNESCO ha estat molt celebrada per gent d'arreu del país, també a fora del Pirineu.