Comença a l'Alta Cerdanya la ruta de transhumància del Camí de Marina, que s'acabarà al Baix Penedès

Aquest cap de setmana la Cerdanya viu el començament de la transhumància del Camí Ramader de Marina, amb la qual un ramat format per un centenar de cabres, de la raça murciana-granadina, reprendrà aquesta activitat tradicional que s'acabarà l'1 d'octubre a Cunit (Baix Penedès) després de travessar d'altres comarques catalanes com són el Berguedà, el Ripollès, el Lluçanès, el Bages, l'Anoia, l'Alt Penedès i el Garraf.

Els dies previs, el bestiar s'ha aclimatat a la zona d'inici i ara duran a terme un recorregut de 282 quilòmetres, que parteix aquest dissabte des del llac de la Bollosa, a més de 2.000 metres d'altitud, en una zona de l'Alta Cerdanya on hi ha prats de pastura que pertanyen al municipi de Llívia. En les diverses etapes s'organitzaran diferents activitats, com ara munyides o tastets de formatge, amb l'objectiu de posar en valor la feina de pastor.

Tot i que el camí ja és totalment transitable, des de l'associació que el promou continuen treballant en la seva senyalització. Daniel Giraldo, ramader del Baix Camp, s'ha estat una setmana a la Cerdanya amb el seu ramat de cabres per anar-les preparant per l'inici del descens. Recorreran una distància d'uns vint quilòmetres al dia, en 23 etapes, i assegura que tot i que hi ha moments en què "patiran una mica", els animals hi estan acostumats. De fet, des de l'any 2019 han fet transmitàncies per les comarques del Baix Camp i el Priorat. Ara, se sent motivat i veu com un "somni" poder travessar una "part idíl·lica de la pastura de muntanya".

De la seva banda, la tècnica del Centre d'Estudis i Recursos de la Transhumància, Ingrid Vilardaga, ha dit a l'ACN que un dels objectius de la recuperació del Camí Ramader de Marina és la preservació del patrimoni. Amb aquesta activitat, a més a més, pretenen visualitzar l'ofici de pastor i totes les activitats que hi estan relacionades, com ara l'artesania o la funció dels animals per a la prevenció d'incendis, entre d'altres.

Apropar l'activitat a veïns i visitants

El projecte, anomenat 'Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori', el lidera una associació promotora integrada per una trentena de municipis. L'Ajuntament de Llívia en va ser un dels impulsors, juntament amb els consistoris de Lluçà (Lluçanès) i Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès). L'alcalde llivienc, Albert Cruïlles, veu en la seva recuperació "una oportunitat per desestacionalitzar el turisme", perquè és una ruta que també es pot fer a peu, en bicicleta o a cavall.

El Camí Ramader de Marina, que és el que té una referència més antiga, passa per deu comarques i més d'una cinquantena de municipis, cosa que la converteix en una ruta singular i plena de patrimoni històric, cultural i ambiental. A més a més, evoca el pas transhumant de fa més d'un miler d'anys.

Pel que fa a les activitats previstes els dies vinents, aquestes es fan en col·laboració del Centre d'Estudis i Recursos de la Transhumància de Lluçà, l'associació Manou, Ramats de Foc, la Universitat de Lleida, TecnoVit i diversos ajuntaments També hi dona suport l'Institut per a la Promoció i el Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), el Ministeri de Treball, el Servei d'Ocupació de Catalunya, la Fundació Pau Costa i l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya.