Comença el curs escolar amb l'avançament de la data d'inici com a principal canvi
Tot i això, finalment, el curs començarà sense convocatòries de vaga, després que els sindicats hagin desconvocat les previstes pel 7 i el 28 de setembre, en arribar a un acord amb el Departament sobre la reducció d'una hora lectiva. També és el primer curs des del 2019 que comença amb plena normalitat prepandèmia; és a dir, sense mascaretes ni grups bombolla. L'avançament del curs va acompanyat de l'establiment de la jornada intensiva durant el setembre. Així, els alumnes tindran horari lectiu de 9.00 a 13.00 hores, després hi haurà l'espai de migdia i menjador i per completar l'horari fins a 2/4 de 5 de la tarda, amb lleure gratuït per a les famílies.
L'anunci de l'avançament del curs va ser el punt d'inflexió que va provocar l'esclat del conflicte amb els sindicats, que van rebutjar una decisió que no s'havia negociat amb ells. Les organitzacions van convocar fins a nou jornades de vaga amb diverses reclamacions, entre les quals la reducció de l'hora lectiva tant a primària com a secundària. El curs va acabar sense acord i amb la convocatòria de dues noves vagues al setembre, aturades que finalment no es faran després que dijous passat s'assolís un acord que comportarà la recuperació de l'horari lectiu per als docents, a partir del gener del 2023, i la incorporació de 3.500 nous professionals.
Baixada de ràtios i gratuïtat de l'I2
El conseller d'Educació, Josep González Cambray, ha insistit que més enllà de l'avançament del calendari aquest serà un curs de novetats. Entre aquestes hi ha la reducció de ràtios a P3 a 20 alumnes. Gairebé un 90% de les escoles públiques tindran aquesta referència, que també hi serà al 30% de les concertades, que no hi estan obligades.
També s'establirà per primer cop la gratuïtat per a les famílies del P2 a les escoles bressol. Educació finançarà amb 1.600 euros a les llars d'infants municipals per assumir el cost que fins ara pagaven les famílies i subvencionarà les privades amb 800 euros per infant i curs. En el cas de famílies vulnerables, s'abonaran 800 euros més.
Tres noves escoles bressol rurals a l'Alt Urgell
D'altra banda, enguany s'obren 52 noves escoles bressol rurals, tres d'elles a l'Alt Urgell (Peramola, Ribera d'Urgellet i Josa i Tuixent) en el marc d'un nou pla per afavorir la fixació de població en nuclis petits. Això que suposarà que 119 municipis amb menys de 2.500 habitants tindran implantat a l'escola el primer cicle d'educació infantil.
En el marc del desplegament del Decret d'Admissió,els centres públics rebran 384 euros per alumne vulnerable a P3 i 1r d'ESO i 908,11 en el cas dels concertats. Una de les millores introduïdes ha estat en la detecció d'aquest alumnat vulnerable, que ha passat del 7 al 18%, uns 20.700 alumnes. També serà l'any de la implantació dels nous currículums, tot i que la versió definitiva d'aquests encara no està publicada i això ha generat neguit entre els docents. Aquests currículums caminen cap a una educació més competencial i la previsió d'Educació és que es puguin publicar en les properes setmanes.
Més d'un milió i mig d'estudiants
En dades globals, el curs escolar 2022-2023 comença amb 7.943 alumnes i 411 grups d'infantil, primària i ESO a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. A tot Catalunya es preveu que 1.588.733 alumnes cursin estudis enguany, uns 5.000 menys que el curs passat. Del total, 1.064.109 estaran escolaritzats en el sector públic. 1.316.477 estan matriculats en ensenyaments de règim general, dels quals 882.260 en centres públics (67%) i 434.217 en centres privats (33%). A l'educació infantil s'estima que hi haurà uns 260.500 alumnes en el primer i segon cicle, 8.900 menys que el curs anterior. A primària, la previsió és de quasi 450.000 infants, uns 11.000 menys. També es manté una lleu davallada a secundària, amb 333.000 alumnes, uns 3.600 menys.
En canvi, continua el creixement a la Formació Professional, amb una previsió de més de 145.000 alumnes. La meitat, més de 70.000, són en cicles de grau mitjà i gairebé 72.000 en cicles de grau superior. A hores d'ara, però les xifres d'FP no estan tancades i a final de juliol hi havia uns 20.000 joves que esperaven plaça, tot i que n'hi havia 27.000 disponibles.
A batxillerat s'esperen 98.000 alumnes, 70.000 als ensenyaments de règim especial i 61.000 fent formació d'adults. D'altra banda, continua a l'alça la formació a distància, amb més de 81.000 matrícules.
Pel que fa als docents, n'hi haurà uns 2.000 més a l'escola pública fins arribar als 76.406. També 3.717 de personal d'atenció educativa, 307 més que el curs passat pel que fa a plantilla estructural i 523 dotacions d'un programa de complexitat per a tres anys. A FP s'incorporen 1.022 noves dotacions docents, 17 professionals d'atenció educativa i 28,5 d'orientació.