Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Comencen els estudis per preservar el pi negre als Pirineus en el marc d'un projecte europeu

Comencen els estudis per preservar el pi negre als Pirineus en el marc d'un projecte europeu

El pla Life Uncinata, que s'ha iniciat al Ripollès, inclourà observacions a diversos espais protegits que formen part de l'Alt Urgell, com ara Alinyà, Boumort i els parcs naturals del Cadí-Moixeró i de l'Alt Pirineu. L'objectiu és aconseguir un bosc de més qualitat per adaptar-lo al canvi climàtic

Investigadores del CTFC prenen mides a un pi negre de Campelles, a la Vall de Ribes, a l'inici de l'estudi Life Uncinata (Foto: ACN)
Investigadores del CTFC prenen mides a un pi negre de Campelles, a la Vall de Ribes, a l'inici de l'estudi Life Uncinata (Foto: ACN)
20/05/2024 13:55

Els boscos de pi negre dels Pirineus en sòls calcaris són un hàbitat d'interès prioritari per a la Unió Europea. Per això, un projecte amb fons europeus, Life Uncinata, treballa actualment per conservar, restaurar i fer "més resilients" aquests espais de biodiversitat a partir d'un equip d'investigadors tant de Catalunya com de Navarra, que analitzaran diferents zones i aplicaran accions per establir nous models de gestió. El projecte està liderat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), en coordinació amb el CREAF i el Centre de Propietat Forestal i Gestió Ambiental de Navarra, entre d'altres. El pla, que compta amb un pressupost de 3,7 milions d'euros, s'allargarà fins al 2027.

Un dels indrets on ja s'hi ha començat a treballar és el Ripollès, on aquest mes les investigadores ja han començat els treballs de camp amb la recollida de dades al municipi de Campelles, a la Vall de Ribes, que forma part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Tot i això, els treballs previstos també inclouran d'altres comarques catalanes com és el cas de l'Alt Urgell, atès que entre les àrees on es vol actuar hi ha fins a quatre espais diferents que formen part de la comarca: la Muntanya d'Alinyà, la Reserva de Caça de Boumort i els parcs naturals del Cadí-Moixeró i de l'Alt Pirineu. Del Pirineu català, també es treballarà al sector de Pedró-Rasos de Peguera (Berguedà) i l'Estany. En total, unes 150 hectàrees de lliure evolució i 150 hectàrees més de boscos productius amb biodiversitat millorada.

El pi negre (Pinus uncinata) "és a l'última línia d'arbrat abans dels prats alpins" i, per tant, viu amb unes condicions molt canviants i sovint extremes, com ara gelades i neu, un fet que les fa més "vulnerables". Ho explica a l'ACN Xènia Jaumejoan, investigadora del CTFC, que ja ha començat el treball de camp a la Vall de Ribes. La combinació amb sòl calcari és un fet "més escàs" i per això és un hàbitat de conservació prioritari per la UE. Són hàbitats singulars perquè el substrat calcari influeix en la vegetació que hi creix i només es troba als Pirineus i als Alps. Això fa que siguin espais a preservar per la biodiversitat dels ecosistemes, però també perquè concentren usos productius d'explotació de la fusta.

Entre els objectius d'aquest projecte hi ha "determinar accions de millora de la biodiversitat i fer compatibles les activitats humanes amb la preservació". També s'estudiaran fórmules per mitigar impactes de possibles incendis o la d'animals herbívors al sotabosc, com ara cérvols, entre d'altres. D'aquesta manera, primer es farà una diagnosi inicial de l'estat de les pinedes i després l'equip d'investigadors crearà plans de conservació de l’hàbitat per cadascuna de les Zones Especials de Conservació (ZEC) -són un total de 6- en les que es treballarà.

Segons Jaumejoan, entre les problemàtiques detectades hi destaca per exemple la poca presència de vegetació de sotabosc. Per això, afirma, "s'estudiarà com potenciar-la, ja sigui fent clarianes -extraient de forma selectiva arbres- o amb plantacions" com ara nabius o boixerola, que haurien de millorar la preservació d'espècies protegides com el gall fer. També es regularà en alguns punts la freqüentació humana i es reconduiran les pastures amb bestiar.

A la recerca d'escarabats

Per fer una diagnosi de la biodiversitat, s'han instal·lat trampes en diferents punts per detectar la presència d'insectes com ara la d'uns escarabats que viuen i s'alimenten de fusta morta. "Vam posar les trampes fa tres setmanes i hem vingut a veure què hi ha caigut", explica Elena Pi, una altra de les investigadores del CTFC. Durant la inspecció, també aprofiten per fer d'altres mostrejos, com ara la d'arbres caiguts com a fusta morta, inventariar el potencial de biodiversitat de l'espai i la instal·lació de gravadores per examinar la comunitat de ratpenats que hi ha. Aquestes inspeccions s'allargaran fins aquest agost.

Per fer la diagnosi de biodiversitat, s'han instal·lat trampes en diferents punts per detectar la presència d'insectes, com ara uns escarabats que viuen i s'alimenten de fusta morta. Durant la inspecció de les trampes també aprofiten per fer d'altres mostrejos com ara el dels arbres caiguts com a fusta morta.

Mostrar formulari de contacte