Comencen els treballs arqueològics a la vil·la romana de Llorís, a Isona, per fer-la visitable
Les obres de millora de la carretera C-1412b a Isona, l'any 2001, van deixar al descobert les restes de la vil·la romana de Llorís. Vint anys després, s'ha iniciat una campanya arqueològica per tornar a fer visible el que ja es va documentar ara fa dues dècades, obrir nous espais i fer-ho visitable. L'excavació ocupa al voltant d'una hectàrea de superfície -l'equivalent a un camp de futbol- juntament amb la casa de camp de l'època romana. Els arqueòlegs esperen poder fer aflorar i documentar tot un seguit d'espais agraris com magatzems o camps de sitges.
La potencialitat d'aquest jaciment ja s'ha evidenciat el primer dia d'excavació, amb la localització d'un cap de marbre, possiblement d'una estàtua de la zona residencial. Les actuacions que s'hi duen a terme des del 21 de setembre passat, i que han d'estar finalitzades aquest any mateix, estan encaminades a conèixer millor el jaciment, consolidar els murs per evitar el deteriorament de les restes i, finalment, apropar al públic l'interès d'aquest monument mitjançant diversos recursos visuals.
La vil·la romana de Llorís és a molt pocs metres del poble d'Isona. Per això, es condicionarà un camí que connectarà aquestes restes arqueològiques amb el cap del municipi, on encara es pot veure el que queda de l'antiga ciutat romana. La connexió entre la ciutat romana d'Aeso i la vil·la romana de Llorís permetrà fer un relat històric molt important de com era aquesta part del Pallars Jussà a l'època romana. L'actuació inclou la senyalització del nou itinerari, l'ampliació de la part excavada a la vil·la, la consolidació dels murs, l'habilitació d'un recorregut a l'interior i l'elaboració de plafons informatius que inclouran una recreació en 3D.
Rosa Amorós, alcaldessa d'Isona, ha dit a l'ACN que la vil·la romana de Llorís és un "diamant en brut" i que aquesta excavació farà aflorar molt material i informació sobre aquesta època.
De la seva part, el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep M. Mullol, ha explicat que aquest projecte té com a objectiu "donar a conèixer el ric patrimoni de l'època romana del municipi d'Isona i Conca Dellà". És per aquest motiu que s'han unit diferents institucions per tirar endavant aquesta campanya que compta amb un pressupost de 120.000 euros finançats entre els fons FEDER, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l'Ajuntament d'Isona.
Entre Alt i Baix Imperi
El projecte no finalitzarà aquí, ja que continuarà amb la senyalització dels espais que quedin visibles de la vil·la romana. Les tasques es prolongaran en un futur gràcies a un projecte de recerca de la Universitat de Barcelona, que preveu fer-hi excavacions anualment. La cronologia d'aquesta vil·la és des de Romà Alt Imperi fins a Romà Baix Imperi.
Les importants dimensions i característiques del jaciment ja eren conegudes pels arqueòlegs, perquè quan ara fa vint anys es va descobrir el jaciment van fer prospeccions geofísiques. Aquestes actuacions permeten, sense haver d'excavar, obtenir dades de les restes sòlides que encara hi ha sota terra. Els murs de pedra, per exemple, es poden detectar perfectament i, amb l'ajut de la tecnologia, no és necessari haver d'excavar.
Aquests dies, per fer visitable el jaciment hi estan treballant un equip d'arqueòlegs. Les tasques més de detall les fan manualment, però les de treure vegetació i el moviment de terra fins a trobar parets de l'antiga vil·la (entre 50 i 70 centímetres) es fa amb maquinària pesant.
