Comencen les proves prèvies per posar en marxa el reg de Peramola i Bassella

Les proves prèvies a la posada en marxa del reg de Peramola i Bassella ja han començat i s'espera que la setmana que ve estigui tot a punt per poder fer servir l'aigua de cara a la temporada vinent. D'entre les 550 hectàrees que abasteix aquesta xarxa n'hi ha unes 200 -que són d'una desena de propietaris- en les quals s'ha dut a terme l'actuació pertinent per transformar aquestes finques de secà a regadiu.

Aquest pas obre la porta a nous cultius, com poden ser els de l'alfals, el pistatxo, el panís o l'ametlla. De fet, ja hi ha empreses que podrien estar interessades en aquests conreus. Les obres, executades com a compensació pels efectes que va tenir la construcció del pantà de Rialb a la zona, s'han acabat amb 18 anys de retard.

El president de la comunitat de regants de Peramola-Bassella, Joan Puig, ha explicat a l'ACN que hi ha un dels sectors on ja es pot regar, perquè l'aigua que hi arriba des de la canonada que va fins al pantà d'Oliana ho fa amb la pressió necessària. Mentrestant, espera que la setmana vinent també estigui tot preparat a la resta de la superfície que abasta la xarxa. De fet, aquests dies s'estan fent les proves pertinents a l'estació de bombeig que hi ha a Peramola. Tot i que al començament s'esperava enllestir l'obra al maig, la situació sanitària causada per la COVID-19 ha endarrerit sis mesos els darrers treballs.

Puig creu que l'arribada del regadiu "pot canviar l'estructura agrícola del municipi", fins ara dedicat bàsicament al conreu de cereals com l'ordi i el blat. Tot i l'optimisme del president de la comunitat de regants respecte a la transformació que suposa l'arribada de l'aigua a la zona, ell mateix també reconeix que aquesta arriba "una mica tard", perquè que els propietaris de les terres ja s'han fet grans i actualment hi ha poc relleu generacional a la pagesia.

Ganes d'aprofitar la xarxa tot i el retard

Cal tenir en compte que la xarxa secundària del reg la va executar la Generalitat ara fa set anys. Joan Puig defensa que en aquell moment és quan s'hauria d'haver dut a terme també la part que li corresponia a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), la de la canonada principal i l'estació de bombeig, per motivar els propietaris dels terrenys a invertir en la transformació de les seves finques. Tot i això, alguns d'ells ja hi han mostrat interès i Puig confia que vagin fent el pas perquè en quatre o cinc anys hi hagi en regadiu la pràctica totalitat de les 550 hectàrees que abasta aquesta xarxa.

Un dels punts encara pendents és el de fixar el preu de l'aigua, el qual vindrà determinat, entre d'altres variables, per les despeses d'electricitat derivades del bombeig. Sigui com sigui, la primavera de 2021 es començaran a regar les primeres 200 hectàrees de finques d'un reg de compensació que arriba ben bé amb una generació de retard, tenint en compte que va ser l'any 2000 quan el pantà de Rialb va deixar bona part dels millors terrenys agrícoles de la zona negats per l'aigua.