Commemoració dels 30 anys de la Llei d'Alta Muntanya

Ara fa trenta anys, el 9 de març de 1983 el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat la Llei d’Alta Muntanya, la primera d’aquestes característiques de l’Estat Espanyol. La Llei va ser el fruit de la Proposició de Llei presentada, en els primers dies de funcionament del Parlament restaurat, pel Grup Socialista en col.laboració amb els Grups de l’Alt Pirineu i la Unió de Pagesos. La defensa de la Proposició de Llei d’Alta Muntanya la va fer el diputat pirinenc Joan Ganyet.

Tot coincidint amb el trentè aniversari, el col·lectiu Grups de l'Alt Pirineu ha emès un comunicat en què es reivindica la necessitat d'un tractament específic del territori de muntanya. El grup recorda que l'essència de la Llei "seguia d’aquesta manera el camí marcat pels estats europeus alpins, de llarga tradició en aquesta sensible matèria".

La Llei definia les comarques de muntanya (la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Vall d’Aran, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa, el Solsonès i l’Alta Ribagorça) i les zones de muntanya. Introdueïa la figura del Pla Comarcal de Muntanya, instrument bàsic entès com a pacte entre cada comarca i el Govern de la Generalitat per a les inversions al llarg de 5 anys. També va permetre la creació dels Consells Comarcals de Muntanya. El grup valora el fet que els Consells "s’han desplegat com una eficaç mancomunitat de serveis plurimunicipals, especialment en esport i transport escolar, transport a la demanda, gestió de residus i sanejament d’aigües residuals", si bé en lamenten el seu marcat component polític.

Amb relació a l'actualitat, els Gups de l’Alt Pirineu han lamentat el que consideren com a "manca de sensibilitat del Govern respecte dels habitants de la muntanya", i s'han referit com a exemple a la supressió de la corresponsalia de TV3 al Pirineu.