Commemoració a l'Alt Pirineu i Aran del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

La sala d’actes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya a Tremp ha acollit aquest dimecres la commemoració del Govern a l’Alt Pirineu i Aran del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’acte, impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminismes i conduït per la periodista Eva Clausó Estival, ha posat el focus en el dret a l’envelliment autònom i s'ha emmarcat en el cicle “Deixem-hi empremta”, una sèrie d’actes temàtics celebrats arreu de Catalunya que busca ressituar els drets humans en el debat públic, i vincular la seva defensa als problemes i dificultats als quals ha de donar resposta la societat catalana.

En la benvinguda, el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Castells Farré, ha subratllat que “els drets es fan efectius en el dia a dia, en la proximitat”, i ha defensat la responsabilitat de les administracions públiques a l'hora d'oferir serveis i impulsar polítiques que els garanteixin. A més, Castells ha afirmat que "no són una abstracció" i que quan parlem, per exemple, del dret a l’envelliment autònom, "estem parlant de la vida de molts veïns i veïnes de l’Alt Pirineu i Aran”.

Per la seva banda, la segona tinent d’alcalde i regidora de Tecnologia i societat de la informació de l’Ajuntament de Tremp, Alba Moré Carrera, ha assegurat que els pobles i ciutats tenen "molt a dir" sobre els drets humans. I ha afegit: “Cal parlar del dret a l’envelliment autònom digne i actiu; ens hem de replantejar i reorientar les polítiques adreçades a la gent gran".

En el seu torn, la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Igualtat i Feminismes a l’Alt Pirineu i Aran, Mireia Guivernau Huguet, ha posat en valor el desplegament del Departament a la vegueria, que reflecteix l’aposta del Govern per l’equitat territorial. “Els drets humans sovint es fan efectius a través de polítiques públiques i acció de Govern”, ha assenyalat Guivernau, que ha insistit en la necessitat de tenir en compte les especificitats de cada territori a l’hora d’impulsar polítiques d’igualtat i feminismes, clau per garantir drets humans.

Jornada de debat i reflexió

La jornada ha comptat amb una ponència a càrrec del doctor Manel Domínguez Gómez, autor del llibre “Sénior. La vida que no cesa” (Diëresis). L'escriptor ha iniciat la seva intervenció fent referència a Ciceró, que situava la vellesa en l’actitud de la persona i no en l’edat biològica. Domínguez ha manifestat que “la revolució sènior ja ha començat al nostre país”, i ha centrat la seva xerrada en les causes i les conseqüències de l’edatisme, és a dir, la discriminació de les persones per edat. “L’edatisme és la gran barbàrie dels darrers 180 anys”, ha puntualitzat, tot afegint que "és una desinformació sistèmica i programada que pretén esborrar la veritat de les nostres edats, la veritat de qui som”. Com a conclusió, el professor ha assegurat que “el futur serà la suma dels talents joves i els talents sèniors”.

La commemoració també ha inclòs una taula rodona en la qual han participat la doctora Mercè Espuñes Molins, investigadora i professora de la Universitat de Lleida; Josep Carné Teixidó, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya; i la doctora Anna Soldevila Benet, especialista en psicopedagogia i professora a la Universitat de Lleida. En primer lloc, Josep Carné ha posat l’accent en la necessitat que els Estats estiguin preparats per poder donar resposta als reptes que planteja una població cada cop més envellida. A més, ha fet referència a la necessitat de recopilar dades i informació per millorar l’abordatge de les violències que viuen les persones grans, un problema encara força invisibilitzat. Tot seguit, Mercè Espuñes ha destacat la urgència d’incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques públiques destinades a les persones grans; entre altres xifres, ha concretat que el 44% de les dones de Catalunya de més de 80 anys viuen soles. Finalment, Anna Soldevila ha insistit en la responsabilitat col·lectiva d'assumir les cures de les persones grans. A més, ha subratllat la importància de prendre consciència del llenguatge que utilitzem per parlar-ne, ja que “està íntimament relacionat amb el pensament”. En aquest sentit, ha reclamat deixar d’utilitzar expressions que infantilitzen, despersonalitzen i deshumanitzen les persones grans.

Incorporar la perspectiva LGBTI+ als centres i recursos per a les persones grans

En el darrer bloc de la jornada, el director general de Polítiques Públiques LGBTI+, Xavier Florensa Cantons, ha presentat la “Guia pràctica per incorporar la perspectiva LGBTI+ a les residències i altres centres i recursos per a les persones grans”. El document ha estat elaborat conjuntament pel Grup de Treball de la Gent Gran del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals de Catalunya, el Departament d’Igualtat i Feminismes i el Departament de Drets Socials.

Aquesta guia té com a objectiu facilitar la incorporació de la perspectiva LGBTI+ a totes les residències i altres centres i recursos per a les persones grans de Catalunya. En aquest sentit, proporciona eines a les persones que hi treballen per gestionar aquesta diversitat, així com per prevenir qualsevol cas d’LGBTI-fòbia o actuar davant d’un cas si es produeix. “Té la voluntat de transformar, de canviar les coses”, ha dit Florensa.

El director general de Polítiques Públiques LGBTI+ ha recordat que hi ha “un deute històric” amb les persones grans del col·lectiu LGBTI+. “Parlem d’unes generacions que han tingut moltes dificultats per expressar obertament la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere; moltes d’elles han hagut de fer la transició de gènere o sortir de l’armari en una edat avançada. Ara hem de treballar perquè quan aquestes persones volen fer ús d’un equipament o perden la seva autonomia no quedin invisibilitzades ni tornin a entrar a l’armari", ha remarcat.

Una commemoració vinculada als reptes actuals

La cloenda de la jornada ha anat a càrrec del director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó Garriga, que ha explicat que el Departament d’Igualtat i Feminismes ha volgut commemorar el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans posant la mirada en els reptes actuals als quals ha de fer front la societat catalana en aquest àmbit. 

Majó ha sintetitzat el debat en tres paraules: edatisme, intergeneracionalitat i interseccionalitat. De l’edatisme, ha insistit que és necessari parlar-ne “com parlem de masclisme o parlem de racisme, per denunciar-lo i per trobar-hi solucions". En relació amb la intergeneracionalitat, ha incidit en el fet que “no es tracta de pensar què fem per les persones grans, sinó d’entendre que convivim”. Finalment, pel que fa a la interseccionalitat, ha manifestat que hi ha molts condicionants que determinen la manera com ens fem grans; no és només l’edat, sinó també la condició econòmica, el gènere, l’orientació sexual, l’origen, la situació administrativa o la trajectòria laboral que hem acumulat, entre altres.