Compromís reclama una millora dels serveis i de la ràtio de llits al Sant Hospital

Compromís X La Seu reclama un "Pacte de ciutat" per millorar els serveis actuals del Sant Hospital de la Seu d'Urgell, i de manera especial el nombre de llits destinats a pacients aguts. El grup municipal ha presentat aquest dilluns un informe en el qual compara la situació actual del centre mèdic urgellenc amb la d'altres hospitals de l'Alt Pirineu i Aran i de la resta de Catalunya que la formació considera que tenen característiques similars. Alhora, hi exposen les seves propostes de millora.

El document, de 50 pàgines, es trametrà ara al president de la Fundació Sant Hospital i alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, com també a la resta de membres del Patronat i als portaveus dels grups municipals. El portaveu de Compromís, Òscar Ordeig, considera que aquest estudi "ha de ser un punt de partida, de reflexió, de dades objectives i d'avaluació de què està passant amb l'Hospital i amb els serveis sanitaris, i de què ha passat, què està passant i què passarà pel que fa a la població i l'envelliment i les necessitats de futur".

Pel que fa a les conclusions, Ordeig afirma que "la Seu és a la cua de llits per habitant de tot Catalunya" i que "no hi ha cap zona amb una mitjana d'un llit per cada mil habitants, amb l'excepció de Sant Celoni" (que queda per sota de la Seu, amb 1,00), un cas que Ordeig atribueix a la seva proximitat tant amb Barcelona (uns 45 km) com amb l'hospital de Granollers. El també diputat del PSC hi afegeix que la Seu és, juntament amb Vielha, la capital comarcal que té més lluny el seu hospital de referència, que és l'Arnau de Vilanova de Lleida. Per això, una de les propostes que hi inclouen és avançar en l'objectiu que l'Hospital de Meritxell, a Andorra, esdevingui el centre de referència per a l'Alt Urgell mitjançant un acord transfronterer, "sense que això sigui en detriment de la qualitat i quantitat dels serveis sanitaris que ha d'oferir l'FSH".

Reconsiderar la ubicació de places sociosanitàries

Segons exposa Compromís, "l'any 2009 l'Hospital oferia 52 llits repartits en dues plantes" i "es va decidir tancar la segona planta, que ara s'ha hagut de tornar a habilitar per les necessitats de la COVID-19". Ara, hi afegeixen, amb les obres previstes, es preveu "destinar a llits de residència socionaritària el que eren els llits hospitalaris de la segona planta abans del 2009". A això hi afegeixen que "dels actuals 26 llits, més de la meitat, 14, pertanyen a unes habitacions que no tenen llum natural i ventilen a un pati fosc i sorollós", i 10 d'ells "es troben en unes habitacions dobles molt petites", una situació que, segons asseguren, "no respecta les consideracions de la normativa actual" i "no es dóna en cap altre hospital de Catalunya". En aquest sentit, Compromís vol que es "reconsideri" aquesta ubicació de l'ampliació de places sociosanitàries -a la qual s'hi preveu destinar uns 5 milions d'euros amb el suport de la Diputació de Lleida- i es torni l'ús hospitalari a aquella planta, per convertir les habitacions dobles en individuals i passar a disposar així de 33 llits, set més que els actuals.

Pel que fa a la proposta de construcció d'un nou hospital, anunciada aquest divendres passat, el primer grup de l'oposició creu que si es confirma aquesta opció el nou edifici hauria de "disposar de 45 llits amb habitacions individuals, tant com sigui possible, i equipat amb la màxima tecnologia per treure el màxim profit a les xarxes telemàtiques".

Finalment, pel que fa a la residència, a les conclusions de l'informe es proposa la construcció d'un centre de nova planta, "de construcció moderna, pensat per atendre totes les necessitats de la gent gran, assolellat i amb amplis espais enjardinats". El document acaba afirmant que "l'Hospital de la Seu és el que té les instal·lacions més antigues de tots els hospitals que s'ha comparat", per la qual cosa veuen necessari l'anunciat nou edifici mèdic. A la roda de premsa, Òscar Ordeig ha estat acompanyat dels també regidors Joan Barrera, Carlota Valls, Toni Nadal i Àngel Rúbio.

Ràtio de llits i distància amb els centres de referència

L'informe compara dades del Sant Hospital amb les d'altres centres, si bé s'hi matisa que entre la població atesa a la Seu s'hi inclou els habitants d'una part de la Baixa Cerdanya (els municipis de la Batllia i el Baridà), cosa que dóna un nombre total d'usuaris de 23.951, mentre que la xifra d'usuaris que hi apareix per a l'Hospital de Cerdanya (a Puigcerdà) és de 32.948, que és la suma de tota la Cerdanya (Alta i Baixa) i el Capcir. També hi apareixen els altres dos hospitals de l'Alt Pirineu i Aran (Hospital del Pallars, amb una població de referència de 19.810, i Espitau d'Aran, amb 13.791 habitants que inclouen l'Alta Ribagorça). Els altres hospitals estudiats són el Sant Bernabé de Berga (39.446 habitants, que és la població del Berguedà), l'Hospital Comarcal d'Amposta (68.297), l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre (42.142), el Pius Hospital de Valls (61.041), l'Hospital Comarcal de la Garrotxa a Olot (57.590), l'Hospital de Campdevànol (25.087) i l'Hospital de Sant Celoni (57.140).

Partint d'aquestes dades de referència, l'estudi afirma que l'hospital de la Seu té una ràtio d'1,09 llits/1.000 habitants, mentre que, asseguren, la mitjana tant de Catalunya com d'Espanya és de 2,5; i la d'Europa, de 3,7. Pel que fa als altres hospitals estudiats, s'hi indica que la xifra és d'1,94 a l'Hospital de Cerdanya, 2,18 al d'Aran, 2,07 al del Pallars, 2,41 al de Berga, 1,26 al d'Amposta, 1,14 al de Móra d'Ebre, 2,21 al d'Olot, 1,99 al de Campdevànol i 1,00 al de Sant Celoni.

El document matisa que l'evolució d'ús d'aquests llits ha canviat per l'aparició de noves maneres de fer com ara l'aposta per l'atenció primària, la cirurgia sense internament, l'hospital de dia i els centres sociosanitaris. Tot i això, remarca la dificultat afegida que suposa per a la Seu el fet de tenir els seus centres de referència a Lleida (135 km) i, en alguns casos, a Barcelona (180 km), amb el sobrecost que això comporta per als seus habitants si necessiten desplaçar-s'hi i les limitacions existents pel que fa al transport públic. Així, mentre que aquest desplaçament des de la Seu o Vielha requereix unes dues hores, a Valls són a només 17 minuts del seu hospital de referència (a Tarragona); a Berga, a 30 minuts (Manresa); i a Campdevànol, 75 minuts (Girona).

Població i envelliment

El treball també analitza els "condicionants de població i envelliment" com ara la tendència a la baixa de la població a l'Alt Urgell i a la part de la Cerdanya inclosa a la demarcació de Lleida (que en conjunt han passat de més de 25.000 habitants l'any 2011 a poc menys de 24.000 actualment), l'augment de la població major de 65 anys en aquesta mateixa àrea (que en 10 anys ha passat d'unes 4.800 persones a més de 5.100) i l'increment també dels majors de 85 anys (de 778 a 1.006 en el mateix període), cosa que dóna un increment de l'índex d'envelliment de la població (de 75,5 l'any 1981 a 169,3 actualment) i de l'índex de sobreenvelliment (de 5,6 a 20,4 en aquestes quatre dècades).