Compromís reivindica un conveni per als drets socials dels treballadors fronterers
En un article d'opinió, Joan Barrera exposa mancances pel que fa a prestació d'atur, sanitat o cobertura dels fills. L'objectiu és fer més compatible la condició de treballar a Andorra i residir a la Seu
El regidor de Compromís x La Seu Joan Barrera reivindica que els governs andorrà i espanyol acordin un conveni que garanteixi els drets socials dels treballadors fronterers, principalment pel que fa a la sanitat i les prestacions per atur.
En un article d'opinió, el regidor urgellenc ha exposat que, amb el context actual, els treballadors que van a treballar a Andorra des de l'Alt Urgell "són ciutadans amb els mateixos deures però no tenen els mateixos drets" i demana que s'assoleixi "mecanismes que permetin superar aquesta injusta situació", com ara un conveni transfronterer amb Andorra que els permeti gaudir del sistema de salut del Principat i "tornar a aconseguir que els fronterers puguin tenir la targeta sanitària" o bé recuperar el subsidi d'atur per als qui hagin perdut la feina i tinguin risc d'exclusió social.
L'article exposa que "si un fronterer perd el seu treball a Andorra, no té dret a rebre cap ajut econòmic, mentre que un resident a Andorra té dret, mentre romangui aturat, a uns 400 €, aproximadament, durant un màxim de 18 mesos". Alhora, "un fronterer que hagi perdut la seva feina a Andorra tampoc no té dret a cap tipus de subsidi a Espanya", per la qual cosa, conclou Barrera, "els fronterers són especialment vulnerables al fenomen de l’atur". L’altre gran problema, hi afegeix, és la sanitat ja que "els fronterers no tenen el dret d’utilitzar el sistema sanitari espanyol si no és pagant els serveis prestats".
El text també lamenta que "els fills d’un fronterer no tenen cobertura sanitària a Andorra, quan cotitzen el mateix que qualsevol resident a Andorra, perquè preval el lloc de residència dels fills". També es posa de relleu aquest problema quan els treballadors fronterers es desplacen per Europa. "Com que Andorra no és membre de la Unió Europea, tampoc tenen cobertura a la sanitat pública, ni ells ni els seus fills", detalla.
Com a avenç positiu, el també conseller comarcal exposa, entre d'altres fets, que "fins l’any 2015, abans de l’adopció de l’IRPF a Andorra, els fronterers havien de fer la declaració de renda i pagar l’IRPF de tots els ingressos guanyats a Andorra l’any anterior, la qual cosa suposava una gran despesa econòmica", i que "afortunadament, al pagar l’IRPF al Principat d’Andorra i no ser considerat aquest país com a paradís fiscal, en l’actualitat els rendiments de treball percebuts per activitats laborals fins un límit de 60.100 euros n’estan exempts".
Reducció del nombre de fronterers
L'article remarca que "un els problemes principals que pateix la Seu, i l’Alt Urgell en general, és la despoblació" i que, per tant, cal millorar les condicions dels fronterers per evitar que, en molts casos, optin directament per marxar a viure a Andorra. Segons dades de l'oficina d'Estadística del Govern d'Andorra, les autoritzacions d'immigració per a treballadors fronterers han passat de les 2.105 de l'any 2007 a les 1.389 que es van registrar el 2014; és a dir, un descens del 34%, que va ser especialment marcat entre el 2008 i el 2011 amb l'inici de la crisi. El col·lectiu suposa aproximadament un 20% de la població activa de la Seu.
