Compromís X Peramola proposa una recerca documental sobre la presència d'un batalló republicà durant la Guerra Civil
La moció planteja confirmar, datar i contextualitzar aquells fets i les obres de camins que s'atribueixen a aquell episodi, tot sol·licitant la col·laboració d'institucions o entitats que en conserven la documentació
El grup municipal de Compromís per Peramola-PSC-CP ha presentat una moció, per ser debatuda al ple, en què demana "impulsar una recerca documental, de caràcter històric i sense efectes jurídics sobre drets o titularitats, per confirmar, datar i contextualitzar la presència d’un batalló republicà a Peramola durant la Guerra Civil i les obres de camins que se li atribueixen".
El portaveu de la formació, Toni Mas, justifica la petició en base al llibre Fusta de boix (Can Boix, 1763-1992), de Jesús Pallarès i Bach, publicat l'any 1992, en què s'hi recull memòria familiar i local de Peramola. Segons la referència que hi consta, explica Mas, "s’hi esmenta la presència d’un batalló republicà destinat al municipi durant la Guerra Civil i la seva vinculació amb treballs de camins". El regidor creu que "es tracta d’una referència de memòria local" si bé matisa que "no ha estat contrastada amb documentació arxivística". En aquella època, l’exèrcit republicà i la Generalitat van mobilitzar unitats i serveis de treball per a la construcció i reparació de carreteres, camins, ponts i fortificacions. En aquesta actuació es va emmarcar també el camp de treballs forçats que hi va haver a Ogern al 1938 i que l'escriptor i veí d'aquesta població Jordi Cardona i Regada va recordar en el seu llibre Camí de l’infern. Presoners en temps de guerra al camp de treball d’Ogern.
En aquest context, Compromís demana "la confirmació, datació i contextualització d’aquest episodi té interès històric, patrimonial i memorial per al municipi", perquè creu que "podria fonamentar, si escau, actuacions de difusió, senyalització o protecció". També apunta que l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, a Salamanca, "conserva fons essencials sobre la documentació republicana", la qual caldria "creuar-los amb els fons dels arxius catalans i municipals". A la moció també es recorda que "l'Ajuntament té competències pròpies en matèria de protecció i gestió del patrimoni històric i de promoció de la cultura".
Per tot plegat, a més de la proposta d'impulsar aquesta recerca, la moció planteja "encarregar als serveis tècnics municipals, o a l’arxiver o historiador que es determini en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, l’elaboració d’un informe previ", que recull la referència exacta a Fusta de boix (pàgina i edició) i les dades conegudes sobre dates, acantonament, denominació de la unitat, efectius, tipus de treballs i persones implicades, a més dels possibles "testimonis orals disponibles" i les possibles "ubicacions dels camins esmentats, amb consentiment de les persones que els aportin". En tercer lloc, es demana que després l'Ajuntament demani la localització i consulta de documentació al Centre Documental de la Memòria Histórica, a Salamanca, sobre temes com unitats, batallons, destinacions, obres de camins i comandàncies dels fets que van tenir lloc a Peramola entre 1936 i 1939.
El text també proposa sol·licitar la col·laboració d'institucions o entitats com l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, el Consell Comarcal, la Diputació de Lleida i el Memorial Democràtic, garantir que el tractament de dades personals respecti la normativa, condicionar les actuacions a la disponibilitat de pressupost i presentar la tramitació al ple tan bon punt se n'obtingui resultats.
