Compromís pel Pirineu reclama més suport a l’escola rural
El grup remarca que la permanència de les escoles als pobles "és cabdal en la lluita contra la despoblació". Carlota Valls sol·licita més finançament i mesures per incentivar l'aposta per aquest tipus de centres educatius
Compromís pel Pirineu ha reclamat a través d'un comunicat de premsa al Consell Comarcal de l'Alt Urgell que treballi amb els ajuntaments i amb el Departament d’Ensenyament per aconseguir un major finançament per a les escoles rurals. El grup també reivindica desplegar al territori el pla pilot per permetre a les escoles rurals la incorporació de les llars d'infants als seus centres.
Una altra de les peticions és la introducció de canvis en el procés de matrícula que incentivin l'aposta per l'escola rural. Per exemple, el grup aconsella que totes les famílies d'un municipi tinguin com a escola de referència el seu propi centre, és a dir, que des d'Ensenyament deixin d'enviar alumnes a la Seu d'Urgell si hi ha escola al seu propi municipi, i que les famílies de la capital alturgellenca puguin optar, si així o desitgen, per portar els seus fills a una escola rural de la comarca.
En la petició també s'especifica que cal aplicar mesures específiques per afavorir l’èxit de les escoles rurals, com incentivar i oferir formació especialitzada als mestres, garantir els serveis de menjador i transport escolar, assegurar beques per famílies en situació vulnerable i donar suport a les AMPA per a activitats extraescolars.
La portaveu del grup de Compromís pel Pirineu al Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Carlota Valls, pedagoga i també regidora a l'Ajuntament de la Seu, indica que “amb un bon projecte educatiu, amb personal ben format i motivat i amb el finançament adequat, les escoles rurals no tenen res a envejar als altres centres, sinó tot el contrari: són un model que fomenta com cap altre el treball cooperatiu, el respecte a la diversitat i la relació amb l’entorn". I hi afegeix: "A més, compleixen amb la funció social de mantenir vius i connectats els nostres pobles".
Casos locals
Valls posa com a exemple que el futur de l’escola rural del Pla de Sant Tirs és incert per les despeses que genera i la previsió que es reduirà el nombre d’alumnes. "Aquesta situació de precarietat i inestabilitat és extensible a la majoria d’escoles rurals de Catalunya, però als nostres pobles de muntanya, on tenim municipis molt extensos i mal comunicats, la situació es complica encara més", lamenta. En aquest sentit, alerta que "la defensa del model de l’escola rural i la lluita contra el despoblament dels nostres pobles van de la mà".
Projecte integral de país
Compromís X Pirineu recorda que a finals de juliol, el ple del Parlament de Catalunya va retreure al Govern “la manca d’un projecte integral de país per contrarestar la despoblació, empobriment i envelliment de moltes comarques rurals de Catalunya”, a través d’una moció presentada pel diputat Òscar Ordeig, que proposava mesures en tots els àmbits per revertir aquesta situació. "Tenint en compte que tres quarts de les poblacions de Catalunya són de menys de 3.000 habitants, les escoles rurals no són cap excepció ni assumpte menor. Com és possible que davant d’aquesta realitat no existeixi encara una llei específica que reguli i doni suport a aquest model educatiu tan estès al territori?", es pregunta Valls.
La província amb més pobles petits és Lleida, i el Pirineu és la zona amb els pobles més allunyats dels nuclis urbans i amb pitjors comunicacions. "Amb aquestes dades seria obvi pensar que aquesta lluita ha de venir des de casa nostra. Són les nostres administracions locals les que han de liderar aquestes reivindicacions, que s’emmarquen en la lluita per garantir la igualtat dels drets fonamentals de totes les persones, visquin a les ciutats o als pobles", reivindica la consellera comarcal.