Conferència-concert 'Le jardin extraordinaire', amb Miquel Pujadó
El recital es durà a terme aquest dilluns, 9 de novembre, a les 19 hores, a la sala de la Immaculada. L'activitat, que és gratuïta, s'emmarca en el Pla Educatiu d'entorn de la Seu d'Urgell
La sala de la Immaculada de la Seu d'Urgell acollirà el pròxim dilluns, 9 de novembre, a les set de la tarda, la conferència-concert 'Le jardin extraordinaire' (una història de la cançó francesa contemporània), a càrrec de Miquel Pujadó. Aquesta proposta cultural, que està organitzada pel Servei d'Ensenyament de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, els Serveis Educatius de l'Alt Urgell-Cerdanya, l'Escola Oficial d'Idiomes i l'Escola d'Adults, s'emmarca en el Pla Educatiu d'Entorn de la Seu d'Urgell.
L'espectacle 'Le jardin extraordinaire' és un recital consagrat a la cançó francesa a través dels seus noms més importants. Pujadó hi explica -esquitxades amb anècdotes i amb informacions de primera mà- les característiques dels cantants i autors que han fet la història de la cançó francesa des dels anys 30 del segle XX fins a l’actualitat. Alhora, interpreta una vintena de temes, entre els quals: “La bohème” (Aznavour), “Le déserteur” (Boris Vian), “Les tantes Jeanne” (Bécaud), “Le parapluie” (Brassens), “Avec le temps” (Léo Ferré), “Göttingen” (Barbara), “Au suivant” (Jacques Brel), “La javanaise” (Gainsbourg), “Boum!” (Charles Trenet), “Il n’y a plus d’après” (Guy Béart”), “Clodi Clodo” (Claude Nougaro), “Le zizi” (Pierre Perret), “La maman des poissons” (Boby Lapointe), “Je suis un autre” (Moustaki), “Mon bistro préferé” (Renaud), “Allô maman bobo” (Alain Souchon), entre d'altres.
Miquel Pujadó és un gran coneixedor de la cançó francòfona. Doctor en Filologia Romànica, la seva tesi (UB, 2000) tractava de les relacions entre les cançons francesa i catalana del segle XX. A més, al marge dels seus discos, com a ACI (autor-compositor-intèrpret), ha publicat 3 CD amb adaptacions de Georges Brassens, i ha traduït cançons de Brel, Léo Ferré, Trenet, l’Orquestra de Ray Ventura, Gilbert Laffaille, Aznavour o Barbara, per a discos de La Salseta del Poble Sec, Guillermina Motta, Dyango i altres intèrprets.
Pujadó canta molt sovint a París i arreu de França, i ha compartit els escenaris i l’amistat amb figures de la talla de Georges Moustaki, Michel Legrand, Renaud, Claude Nougaro, Guy Béart i Léo Ferré, entre d’altres.
