Confirmada l'absolució de Sandro Rosell i Joan Besolí

La Sala d'Apel·lació de l’Audiència Nacional espanyola ha rebutjat el recurs de la fiscalia contra l'absolució de l’expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell i els altres cinc acusats de blanquejar comissions pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte d’esponsorització amb Nike. D'aquesta manera, es confirma de manera definitiva la innocència tant de Rosell com dels seus socis, entre els quals hi ha l'andorrà Joan Besolí i l'alturgellenc Andreu Ramos.

Arran d'aquest judici, Rosell i Besolí van estar prop de dos anys en presó preventiva -des del maig de 2017- a causa de l'ordre dictada per la jutge de l'Audiència espanyola Carmen Lamela. Un fet pel qual ara els advocats de tots dos estudien presentar una demanda i que ha posat novament en qüestió l'ús que es fa d'aquesta mesura judicial. Es dóna la circumstància que Lamela és la mateixa magistrada que l'any passat, just abans de ser traslladada al Tribunal Suprem, va arxivar una querella contra el president del Real Madrid, Florentino Pérez, pel 'Cas Castor'.

El tribunal considera que la sentència de la mateixa Audiència Nacional està ben fonamentada i argumentada jurídicament i que els fets provats s'adeqüen a les proves que es van veure durant el judici. La fiscalia demanava inicialment fins a 11 anys de presó pels acusats. De fet, al final del judici i veient la manca de proves, la fiscalia ja havia rebaixat aquesta pretensió fins a sis anys de presó per blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal, cinc anys per Joan Besolí, i penes d’entre 1 any i 11 mesos i 1 any i 6 mesos per a la dona de l’expresident, Marta Pineda, i altres tres acusats, Andreu Ramos, Josep Colomer i Shahe Ohannessian. Finalment, però, l'Audiència no ha considerat provades cap de les acusacions. Ara la Sala d'Apel·lació apunta que la fiscalia no ha pogut demostrar una valoració errònia de la prova o cap defecte formal al judici i la sentència, i per això referma l'absolució, que es pot recórrer al Suprem.

En la seva sentència de l'abril passat, la Secció Primera de la Sala Penal explicava que després de contrastar valorativament les proves de la defensa i l’acusació “només ha estat possible arribar fins on s'ha arribat”, i per tant cal emetre una resolució absolutòria en favor de l‘acusat. L'Audiència considera raonable que la UDEF i la UCO obrissin una investigació sobre els fets, associant-los a un delicte de blanqueig de capitals. Però constata que tenint en compte la prova aportada per la defensa dels acusats, queden "almenys dubtes", tant pel que fa a la il·legalitat de les comissions, com respecte a les sospites apuntades sobre les diferents societats. Aquests dubtes, deia el tribunal, "han de ser resolts a favor de l'absolució", ja que allò que l'acusació considera que són comissions il·legals, "no es pot descartar que siguin retribucions per activitats de negoci que no mereixen retret penal".

També subratllava que l'informe final en què es basa bona part de l'acusació té fonament a partir de la informació que es tenia en aquell moment, però el tribunal va començar a tenir dubtes després de sentir la compareixença de l'inspector que es va encarregar del treball. Posa com a exemple el fet que l'informe inclogués informacions periodístiques no contrastades com a prova. Així mateix, remarcava que el ministeri fiscal "incorre en una confusió" a l'hora de relacionar quantitats que provenen de contractes diferents.