El Consell de l'Alt Urgell aprova per unanimitat una moció en defensa del col·lectiu de caçadors
El text reivindica la necessitat d'aquesta activitat per al control d'espècies salvatges i per prevenir accidents de trànsit i danys a l'agricultura i la ramaderia. El plenari també ha acordat una proposta de mesures per frenar la despoblació i l'envelliment als municipis de muntanya
El ple del Consell Comarcal ha aprovat per unanimitat una moció de suport al sector de la caça, davant la denúncia que han fet els caçadors per la previsió del Departament d'Agricultura d'augmentar les possibles sancions econòmiques a caçadors. La proposta, presentada per l'equip de govern (Junts per l'Alt Urgell i Esquerra Republicana de Catalunya) va rebre també el suport de Compromís X Pirineu.
Des de JxCAT i ERC, impulsors de la moció, van recordar que la caça "és una activitat necessària pel control dels animals salvatges i dels danys a l’agricultura" i que, a més a més, per a comarques com l'Alt Urgell també és un actiu econòmic, alhora que serveix per prevenir accidents de trànsit causats per la presència d'animals salvatges a les carreteres. La moció lamenta el fet que darrerament "s’ha augmentat desmesuradament el règim sancionador" fins al punt que hi ha caçadors que es plantegen deixar de col·laborar en el control de la fauna.
El govern del Consell de l'Alt Urgell remarca que "els caçadors fan la seva feina pagant-s’ho ells" i adverteix que "si algun dia no ho fan, ho haurà de fer l’administració i això comportarà més despesa pública", perquè l'actual descontrol en la fauna salvatge, accentuat pel recent confinament, fa necessari reforçar el control cinegètic. La proposta també lamenta el fet que encara avui la caça es regeixi amb una llei estatal de l'any 1970, heretada per tant de la dictadura franquista, perquè "en aquests 50 anys han canviat moltes coses". L'ens lamenta la "criminalització" a què s'ha sotmès els caçadors els darrers anys i reivindiquen que aquesta activitat "ha de ser protegida i fomentada per les institucions catalanes". Per això, insten el Departament d'Agricultura a rectificar el règim sancionador, com també a facilitar la comercialització de la carn de caça amb les garanties necessàries i a fer pedagogia als centres educatius sobre la necessitat d'aquesta activitat des del punt de vista cinegètic.
Compromís va sumar-se al suport a la moció perquè veuen "necessari" impulsar una llei de caça catalana, atès que l'encara vigent "obliga a fer pedaços". El grup de l'oposició va qualificar d'"abusives" les noves sancions previstes, perquè "castiguen no només els caçadors sinó les seves famílies", i hi van afegir que cal fer compatible la caça amb d'altres col·lectius d'usuaris de la muntanya com ara els grups ecologistes i animalistes, que els darrers anys han contribuït a projectar una imatge exageradament negativa de la caça. La portaveu de la formació, Carlota Valls, conclou que "cal anar junts enfront del poder de la ciutat sobre els pobles" i reivindicar que territoris rurals com l'Alt Urgell "estem mantenint el 80% del territori" i que han de "tenir la nostra veu perquè les coses canviïn". Valls
Defensar les necessitats dels municipis rurals
En una línia semblant, el ple també va aprovar per unanimitat una moció, impulsada des de l'Ajuntament de Montferrer i Castellbò, per buscar solucions als problemes de despoblació, envelliment i manca d’oportunitats al medi rural. Des de Compromís van donar suport a la moció tot recordant que la proposta la va presentar la portaveu d'aquest grup a Montferrer i Castellbò, Isa Pérez. El conseller Toni Mas va coincidir a destacar la importància de les escoles per fer venir la gent al món rural, perquè actualment aquests centres amb un nombre limitat d'alumnes han esdevingut un referent de qualitat formativa. Mas lamenta que "els qui marquen polítiques des de la ciutat no s’adonen de les dimensions dels municipis rurals, amb molta més extensió i més problemes per desplaçar-se", i també marca com a prioritat garantir la connectivitat, "ara encara més arran de la COVID-19". Des del mateix grup, Carlota Valls va lamentar que darrerament en "tots els partits polítics" s'està constatant diferències de criteri entre els seus representants de les zones urbanes i els de les zones rurals, i que cal que els grups parlamentaris mostrin més sensibilitat cap a aquestes demandes en comptes d'actuar des d'una visió purament urbana.
Des de l'equip de govern, Miquel Sala va destacar que, entre d'altres necessitats, al text es fa referència a la necessitat d'impulsar l’escola rural, afavorir el retorn dels joves i una mobilitat que garanteixi l’accés a les grans vies de comunicació, mitjançant l'elaboració d'un mapa d’infraestructures viàries, tecnològiques i hidràuliques. També es demana a les administracions garantir l’accés a les noves tecnologies a tots els municipis, recuperar incentius fiscals per als residents al Pirineu, ajuts per a l’empadronament i instar a crear un espai estable de treball per garantir l’aplicació d’acords.
Acords pel transport a la demanda i per a la renovació d'enllumenat
D’altra banda, el plenari va aprovar el conveni amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat per a la gestió del servei de Transport a la Demanda, el qual incorpora una sensible millora del finançament. En relació al mateix servei, es van aprovar els plecs i els acords de contractació de dues línies, la de Vilanova de Banat i la de Tuixent, tots dues amb destinació a la Seu d’Urgell.
Es va aprovar també el conveni amb l’Ajuntament d’Organyà per a la celebració de la Fira del Llibre del Pirineu i els Premis Literaris Homilies d’Organyà; la modificació del conveni amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per al projecte FEDER Impulsa Energia per a la millora de l'enllumenat urbà amb llums LED en diversos municipis de la comarca; i la pròrroga del conveni amb els ajuntaments de la comarca en matèria de serveis socials, urgències socials i altres programes relatius al benestar social.
D'altra banda, es va aprovar sol·licitar la modificació i pròrroga de la subvenció FEDER Camina Pirineus per adaptar-la a les demores produïdes pel temporal Glòria primer i per la crisi del coronavirus després.
