Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Contrastos en l'aplicació de les franges horàries en municipis de més de 5.000 habitants

Contrastos en l'aplicació de les franges horàries en municipis de més de 5.000 habitants

A la Seu se segueix les directrius vigents, però en termes amb més nuclis i extensió s'ha flexibilitzat la norma per als pobles aïllats. És el cas de Tremp, que gestiona l'àmbit municipal més gran de Catalunya

El terme municipal de la Seu d'Urgell, des de Castellciutat (Foto: Ignasi Cervera)
El terme municipal de la Seu d'Urgell, des de Castellciutat (Foto: Ignasi Cervera)
07/05/2020 11:50

Només quatre municipis de l'Alt Pirineu i Aran (la Seu d'Urgell, Puigcerdà, Tremp i Vielha) han d'aplicar actualment les franges horàries decretades pel Govern espanyol pel que fa a les sortides al carrer, atès que són els únics de la regió que tenen més de 5.000 habitants.

En el cas de la Seu (el municipi de la regió pirinenca amb més habitants fixos, més de 12.000), aquesta norma s'està complint a tot el terme municipal, però d'altres ajuntaments que compten amb més extensió i més nuclis aïllats l'han flexibilitzat per als pobles que hi estan agregats. En algunes poblacions, de fet, no s'hi aplica el quadre d'horaris, tal com passa als municipis de menys de 5.000 habitants. Sí que encara es manté vigent, a tot el país, la prohibició de sortir del terme municipal per fer passejades o exercici, com també la d'agafar el cotxe per fer aquestes activitats.

El terme municipal de la Seu d'Urgell és de només 15,4 km2 i això fa que la seva densitat sigui de prop de 800 hab/km2. Fora del centre urbà, els barris i les partides de població, només hi ha un poble agregat, Castellciutat, que té uns 500 habitants i és a menys d'un quilòmetre del nucli ubà. Per tot plegat, les franges horàries s'apliquen a tot el municipi.

L'Ajuntament urgellenc ha difós un mapa de tot el terme perquè les persones que fan esport sàpiguen fins a on poden arribar. Així, pel que fa al popular camí d'Alàs, que va paral·lel al riu Segre, indiquen que la part nord forma part de la Seu i que en canvi, en el cas del recorregut sud, no es pot anar massa més enllà del punt on hi ha el torrent de Cerc, perquè allà ja comença el municipi veí d'Alàs i Cerc. El mateix passa amb el camí d'Arfa, compartit amb els municipis de Montferrer i Castellbò i de Ribera d'Urgellet.

De la seva part, Puigcerdà té una població fixa d'uns 9.200 habitants i un terme municipal de quasi 19 km2, si bé els dos principals pobles agregats (Age, amb 100 habitants, i Vilallobent, amb 80), són a més distància del nucli urbà. Per això, en aquests nuclis s'ha aplicat uns horaris diferents: els majors de 14 anys poden sortir a caminar i fer esport des de les 6 del matí a les 11 de la nit; i els infants menors de 14 anys ho poden fer només de les 12 del migdia a les 7 de la tarda.

Aquesta excepció també s'aplica als altres tres nuclis agregats de la capital cerdana: Ventajola (que només té 7 habitants), Rigolisa (40 habitants) i Sant Marc, que té una població de més de 250 persones. Al nucli urbà de Puigcerdà, que entre tots els seus barris congrega 8.200 habitants, s'aplica les franges horàries d'àmbit nacional.

El municipi de Tremp té uns 5.800 habitants i, amb 303 km2, té el terme municipal més gran de Catalunya: engloba fins a 28 pobles, un d'ells l'EMD de Vilamitjana (207 habitants). Maria Pilar Cases, alcaldessa de Tremp, ha explicat a l'ACN que al nucli urbà, amb 5.232 persones, es regeixen per les franges horàries generals per passejar o fer activitat física. Mentrestant, a la resta de pobles del municipi no tenen franges horàries i segueixen la normativa de pobles amb menys de 5.000 habitants. I és que, en la seva opinió, no té sentit que pobles amb mitja dotzena de veïns com Gurp, Sapeira o Eroles s'hagin de regir per les normes de pobles amb realitats totalment diferents de les de la ciutat de Tremp.

Cases ha explicat, però, que alguns veïns de Tremp aprofiten per anar caminant fins a pobles veïns com Vilamitjana o Palau, malgrat que des de l'Ajuntament se'ls recomana fer ús de d'altres camins i evitar desplaçar-se per fer esport a aquests pobles, on majoritàriament hi viu gent gran. El consistori dóna alternatives i ha marcat en un plànol els camins del municipi on els veïns poden anar a passejar o fer esport. Cases ha dit, que tot i tenir tres circuits urbans marcats, es recomana a la població anar a gaudir de la natura i fer ús dels camins del municipi tot respectant el radi d'un quilòmetre establert.

A la Val d'Aran, el municipi de Vielha e Mijaran té 5.559 habitants, però cap dels 13 pobles que el conformen superen la xifra dels 5.000. El nucli urbà Vielha, de fet, té poc més de 3.150 habitants; i Gausac, 453. Per això l'Ajuntament va decidir no aplicar les franges horàries i permetre la pràctica de l'activitat física entre les 6:00 i les 23:00 hores a tot el municipi.

Molts municipis pirinencs inclouen Entitats Municipals Descentralitzades (EMD), nuclis i partides i la realitat és que les restriccions horàries de moltes localitats s'estan complint de manera desigual tot i pertànyer a un mateix municipi. Per donar resposta a les particularitats d'aquests municipis, des del govern espanyol es va donar potestat als ajuntaments perquè decidissin si volien aplicar la normativa de les franges horàries en el seu conjunt o tenint en compte el que van anomenar "entitats territorials menors".

Ponent

Pel que fa a Ponent, l'Ajuntament de Lleida ha permès les EMD de Sucs i Raimat, que formen part del municipi de Lleida, regir-se com a entitat territorial ja que per si soles no superen els 5.000 habitants. Raimat compta amb 495 i Sucs amb 604. És per això que "no tenia sentit que en un nucli petit sense gairebé moviment haguem de complir les restriccions d'un municipi més gran", com Lleida, amb 138.956 habitants, entén Guillem Boneu, president de l'EMD de Sucs. Boneu celebra, a més, que tot i no tenir limitacions horàries per sortir al carrer a fer esport o per franges d'edat, "no s'hi veu massa gent perquè la població n'està conscienciada".

Al Talladell, amb 226 habitants, tampoc tenen restriccions horàries tot i ser una EMD que pertany al municipi de Tàrrega, amb 17.098 habitants. "Som pocs veïns i és difícil trobar-te algú pel carrer", reconeix la presidenta de l'EMD, Marta Vilardosa. Pel que fa a la restricció de passejar o córrer, Vilardosa explica a l'ACN que, tot i que els primers dies molts veïns de Tàrrega arribaven corrent per les vies verdes fins al Talladell, ara l'afluència ha disminuït després de demanar que evitessin entrar al poble. En aquest sentit, des de l'Ajuntament de Tàrrega s'informarà aquesta setmana als veïns que no sobrepassin els límits territorials per precaució.

A Bellpuig, la decisió de l'Ajuntament ha creat certa controvèrsia. Bellpuig és un municipi de 5.133 habitants contant els 138 de l'EMD de Seana. Sense els habitants de Seana, Bellpuig té censats 4.995 habitants i per tant, si tracta les entitats territorials com independents, pot evitar les franges horàries en totes dues poblacions. Des del consistori, però, es va decidir que Seana en quedés exclosa però que Bellpuig les mantingués. El seu alcalde, Jordi Estiarte, ha explicat a l'ACN que es va prendre aquesta decisió tenint en compte que a Bellpuig podria haver població no censada i que s'assembla més a una població de més de 5.000 habitants que a una de menys. "Allò raonable i prudent és mantenir les restriccions horàries i vetllar per la salut pública", assegura.

Mostrar formulari de contacte