Convocada la cinquena edició del Premi Guillem de Belibasta
El guardó, impulsat des de Tragó, reconeix narracions breus d'aventures a la natura. El termini per presentar originals és fins al 8 d'abril i l'acte de lliurament tindrà lloc el 8 d'agost
L'Associació Festiva i Cultural de Tragó ja ha obert la convocatòria del Premi Guillem de Belibasta de narracions breus d'aventures a la natura, que enguany arriba a la 5a edició. El termini de presentació de treballs finalitzarà el 8 d'abril de 2019. El guardó es lliurarà el dia 8 d'agost, en el marc de la festa major de Tragó.
Les obres aspirants al Premi Guillem de Belibasta han de tenir una extensió màxima de 15 pàgines, en lletra Arial, a mida 12 i a doble espai. Els originals, quan estiguin a punt, s'han d'enviar en format PDF al correu premibelibasta@gmail.com. A l'obra hi haurà de constar només el títol de la narració, mentre que en un arxiu a part, a més a més del títol, s'hi haurà de detallar el nom, el DNI i el telèfon de l'autor per tal de poder-hi contactar. Cada escriptor pot presentar un màxim de 3 obres.
El guanyador s'emportarà un premi de 1.500 euros, mentre que el segon classificat rebrà 500 €; i el tercer, 300 €. Prèviament, i mitjançant una selecció prèvia, al mes de juny s'anunciarà els 9 finalistes al web www.afict.cat, on es pot consultar les bases completes.
La idea d'aquest premi va sorgir arran del fet que al sud de l’Alt Urgell hi ha "una evident manca de dinamització literària", segons constaten des de l'AFICT, i que "els pocs estímuls per a escriure es limiten a l’escola". Per això, es va proposar crear un certamen amb premis en metàl·lic per incentivar la creació. I és va escollir com a temàtica les aventures a la natura després de comprovar que hi ha pocs certàmens amb aquest context literari, i encara menys pel que fa a narrativa breu.
Precisament el premi es convoca des d'un entorn, el de Tragó, amb una gran riquesa paisatgística i en una de les portes d'entrada als Pirineus. El municipi de Peramola combina la continuïtat de les activitats més tradicionals, com ara l’agricultura i la ramaderia, amb d'altres relacionades sobretot amb el lleure i amb una rica vida cultural, amb els bastoners i la colla gegantera com a elements més visibles.
L'últim càtar
Finalment, l'elecció del nom vol recordar Guillem de Belibasta (en occità, Guilhèm Belibasta), l'últim prefecte càtar del qual es té constància i que va morir a mans de la Inquisició. Entre 1309 i 1321, Belibasta va recórrer un llarg camí des de França fins al Regne de València per fugir de l'hegemonia catòlica, que l'acusava de la mort d'un pastor. En el camí de tornada, Belibasta va fer una parada a Tragó abans d'arribar fins a Tírvia, on va ser detingut per ordre del comte de Foix i empresonat a Castellbò. Posteriorment, el 1323 va ser traslladat a Vilaroja de Termenés, on va ser executat a la foguera.
El catarisme va tenir força presència a Occitània i Catalunya entre els segles X i XIV amb la seva visió alternativa del cristianisme, cosa que en va motivar una acarnissada persecució per part del poder eclesiàstic i feudal de l'època. La història de Belibasta ha inspirat l'actual ruta del Camí de l'Últim Càtar, una variant del Camí dels Bons Homes que travessa l'Alt Urgell.
