Actualització. 26/02/24
Unió de Pagesos ha confirmat la convocatòria de noves tractorades per protestar per la situació actual del sector primari. Les mobilitzacions es faran aquest dimarts i dimecres vinent, dies 27 i 28, i la majoria seran al Pirineu, atès que en aquesta ocasió forma part d'una acció transfronterera, conjuntament amb agricultors i ramaders de Catalunya Nord i d'Occitània convocats per l'organització francesa Confédération Paysanne.
Una de les poblacions on s'ha anunciat que es farà concentracions al llarg dels dos dies és Puigcerdà. Tant dimarts com dimecres, els pagesos es trobaran a les 10 del matí al recinte firal de la capital cerdana per avançar fins al pont de Llívia, a tocar de la frontera administrativa. A l'acció també preveuen sumar-s'hi pagesos del Berguedà, que sortiran a les 9 del matí des de Berga i pujaran per la C-16 fins a trobar-se amb els manifestants cerdans.
Pel que fa a l'Alt Urgell s'ha anunciat que es farà una marxa lenta que afectarà el sud de la comarca. Concretament, començarà des de Solsona però avançarà per la C-26 en direcció oest fins arribar a Bassella, a la cruïlla d'aquesta via amb la C-14.
A la mateixa hora també es farà una acció semblant des de Vilaller, a l'Alta Ribagorça, on els manifestants es trobaran per començar una marxa lenta per l'N-230 fins a la boca sud del túnel de Vielha.
I a l'altre extrem del Pirineu català, a Molló, els pagesos preveuen pujar per la C-38 fins al Coll d'Ares on, com a les altres protestes, es trobaran amb els manifestants de l'altre costat de la frontera.
També a les comarques de Girona, i tot i que no serà a prop de la frontera, s'ha convocat igualment una marxa des de Santa Llogaia d'Àlguema -a prop de Figueres- per avançar per l'AP-7 en direcció sud fins a Orriols, a prop del límit entre l'Alt Empordà i el Gironès. Aquesta acció començarà més aviat que les altres, a les 8 del matí.
En canvi, pel que fa a l'Alta Cerdanya, l'associació que agrupa els pagesos de la zona ha informat que no tenen previst fer cap acció a la cruïlla de les carreteres N20 i N320; és a dir, a l'accés a Andorra pel Pas de la Casa, on des de ja fa un mes hi ha hagut diversos talls de carretera en el marc de les protestes que la pagesia francesa va començar a final de gener. Des del sindicat han explicat que aquesta vegada se centraran a donar suport a la protesta transfronterera que hi ha prevista a Puigcerdà i Ur.
Marxes lentes i concentració a Ponts a l'inici del cap de setmana
En espera de les noves accions, i com els anteriors caps de setmana, aquest divendres s'han repetit les marxes lentes en vies que donen accés al Pirineu. En aquesta ocasió diverses columnes de tractors van avançar fins a Ponts i van causar retencions a les carreteres C-14 i C-1412, que conflueixen en aquest municipi de la Noguera. Un dels grups participants, amb manifestants de l'Alt Urgell, havia sortit des d'Oliana, mentre que els altres havien partit des d'Artesa de Segre, Folquer, Torà i Guissona.
En aquestes noves mobilitzacions, a banda de l'excés de burocràcia per part de la Unió Europea i de la resta d'administracions superiors, la pagesia també vol posar l'accent a denunciar la "competència deslleial" d'aliments d'importació, vinguts de fora la UE, que no compleixen les mateixes condicions que sí que s'exigeix a les produccions agràries dels estats membres. Unió de Pagesos ha avançat que vol "mantindre la pressió" al llarg dels dos dies als passos fronterers i per això aquesta vegada es coordinaran amb el sindicat francès Confédération Paysanne en alguns dels punts de concentració. En el cas del Coll d'Ares i de Santa Llogaia d'Àlguema, la convocatòria d'UP s'ha fet conjuntament amb Revolta Pagesa de Girona.
UP insta l'Estat i la UE a rebutjar l'acord comercial amb Xile
En un comunicat, UP s'ha adreçat directament al Govern espanyol i, per extensió, a la Unió Europea per exigir-los que com a mesura immediata "no donin suport a l’acord d’associació comercial entre la Unió Europea i Xile". Sobre aquesta possibilitat, el sindicat ha denunciat públicament que el ministre d’Agricultura, Luis Planas, "ha donat el vistiplau a aquest acord que, justament, suposa no fer realitat les clàusules mirall en l’ús de fitosanitaris", entre d'altres greuges per a la pagesia catalana i europea.
El sindicat alerta que "si s’aprova aquest acord no es pot acceptar com a un model a seguir, ja que no va en la direcció adequada per assegurar l’eliminació de la competència deslleial de països tercers". I pel que fa a l'excés de burocràcia, Unió de Pagesos insta el Ministeri a "treballar clarament per la màxima reducció de la burocràcia" quan tinguin reunions a Brussel·les, tenint en compte que la Unió Europea és "el màxim emissor d’aquesta".
Reclamen sancions pels abusos de grans distribuïdores
Mentrestant, Unió de Pagesos i Revolta Pagesa continuen participant en reunions per plantejar a les administracions les seves diverses exigències sorgides de les protestes del 13 i 14 de febrer. Aquest divendres s'han trobat a Barcelona amb el secretari general del Ministeri d’Agricultura, Fernando Miranda, i li han reiterat que cal "que la Llei de la cadena alimentària reguli de manera efectiva la quota específica de posició de domini per a l’agroindústria i el comerç", com també "que es prohibeixi amb sancions la revenda a pèrdues i que es facin públics els criteris per determinar els costos de producció, segons les normatives europees". Aquesta setmana mateix els agricultors han denunciat que ni l'Estat ni la Generalitat no han imposat encara ni una sola multa per aquestes pràctiques abusives. En aquesta trobada sí que s'ha obtingut el compromís d’eliminar l’obligatorietat del Quadern digital, per tal que aquest sigui voluntari, i que se’n fomenti el seu desplegament, sobretot a les explotacions més petites.
En canvi, sobre la reunió de la Taula Agrària duta a terme aquest dijous, els representants del sector lamenten que de moment "no s'ha tancat res sobre les excepcions per a l'agricultura i la ramaderia al Pla Especial de Sequera. Per això, s'han emplaçat a seguir negociant amb el Departament d'Acció Climàtica per arribar almenys a un "acord de mínims".
