Convoquen una concentració davant els Jutjats de la Seu en suport a un membre del CDR de Cerdanya
El jove està citat a declarar aquest dimecres al matí per la seva presumpta relació amb el tall de carretera que es va fer entre Bellver i Prullans durant les protestes del febrer passat per l'empresonament de Pablo Hasél. Consideren que és "l'enèsim muntatge policial i persecució política" contra el col·lectiu
El CDR de Cerdanya i l'organització Alerta Solidària han convocat una concentració davant dels Jutjats de la Seu d'Urgell per aquest dimecres, a 2/4 de 10 del matí, per mostrar el suport a un jove del col·lectiu cerdà que ha estat citat a declarar. El cas té a veure amb un tall de carretera que es va produir fa prop d'un any a la carretera N-260, entre Bellver i Prullans, en el marc de les protestes per la condemna a presó dictada per l'Audiència Nacional espanyola contra el raper Pablo Hasél.
Segons ha explicat en un comunicat el CDR de Cerdanya, els fets es van produir el febrer de 2021. El mes següent, al març, els Mossos d'Esquadra van detenir el jove i el van portar a la comissaria de la Seu d'Urgell perquè prestés declaració amb relació a aquell fet. La policia li atribueix l'autoria del tall i per això haurà de declarar al Jutjat urgellenc aquest dimecres a les 10 del matí. En el marc d'aquelles protestes, segons recorden, també es van fer pintades per mostrar "el suport a Hasél i el rebuig a la repressió continuada contra la llibertat de pensament i d'expressió", perquè entenen que "no es tractava d'un cas aïllat" tal com ho demostra que el cantant lleidatà continua empresonat i que el també raper Josep Miquel Arenas, 'Valtònyc', continua a l'exili a Bèlgica, on la justícia belga n'ha denegat l'extradició.
Des del CDR afirmen que es mantenen "ferms en la lluita per l'alliberament de Pablo Hasél i la denúncia de la contínua retallada de drets", i opinen que la citació d'aquest jove, que també és membre de l'Ateneu Popular de Cerdanya, "és l'enèsim muntatge policial i persecució política d'un membre del CDR Cerdanya". I acaben asseguran que no callaran "davant d'un estat feixista que ens vol callades i submisses".