Damià Calvet es compromet a millorar la governança dels parcs naturals mitjançant una "gestió integrada"
El conseller de Territori s'ha reunit per primera vegada amb representants de tots els espais protegits que gestiona la conselleria, entre els quals hi ha els parcs d'Aigüestortes, de l'Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s’ha reunit per primera vegada amb els presidents dels òrgans rectors de més d’una desena d’espais naturals de protecció especial gestionats aquesta conselleria de la Generalitat. L'objectiu era "recollir de primera mà les seves inquietuds, conèixer les darreres actuacions dutes a terme i els reptes més immediats per consolidar aquestes espais com a referents naturals, turístics i econòmics al territori", va explicar Calvet.
El conseller va tancar la trobada, celebrada aquest dissabte passat, tot comprometent-se a “impulsar un procés de millora de la governança amb el territori i d'agilització dels tramits d’ajuts” i també a “avançar cap a una gestió integrada d’aquests espais, tal com reclama el territori”. És a dir, que els equips gestors d’aquests espais coordinin el conjunt de polítiques sectorials dins els límits del parc.
En aquest sentit, el conseller va dir que la creació de l’Agència del Patrimoni Natural i Biodiversitat, que impulsa el Parlament de Catalunya, “serà una eina clau per a la millora de la gestió d’aquests espais i per donar resposta a bona part de les demandes que aquest matí s’han formulat”. I ha afegit que des del Govern i el Parlament “iImpulsarem els decrets de governança dels parcs naturals i dels espais de protecció”.
A la reunió hi va assistir el president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell i tinent d'alcalde de la Seu, Jesús Fierro, en la seva condició de president de la junta rectora del Parc Natural de l'Alt Pirineu. També hi van ser presents entre d'altres Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat; Ferran Miralles, director general de Medi Ambient; Josep Enric Llebot, president del patronat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i els presidents de les juntes rectores dels parcs naturals del Montgrí-Illes Medes-Baix Ter, dels Ports, de la Serra de Montsant i del Cadí-Moixeró, juntament amb els representants dels paratges naturals d’Interès Nacional de l’Albera i de Poblet, a banda dels presidents dels diferents òrgans rectors.
16 espais naturals de protecció especial
El Departament de Territori i Sostenibilitat gestiona directament un total de 15 espais naturals de protecció especial: un parc nacional (Aigüestortes), 10 parcs naturals (entre ells els de l'Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró), 3 paratges naturals d’interès nacional i una reserva natural. Abasten una superfície de 297.000 Ha a tot Catalunya. De fet, el país compta amb un patrimoni natural excepcionalment divers, dels més complets d'Europa: abasta des de l'alta muntanya fins els fons marins, dels boscos atlàntics a les cingleres i les brolles mediterrànies, dels grans aiguamolls litorals als secans de la plana de Lleida.
Pel que fa a la gestió i als recursos humans, la situació de cada espai natural protegit és particular: n’hi ha de molt antics i consolidats i altres de molt recents i encara en fase de construcció, amb diversos graus de maduresa i problemàtiques diferenciades. La meitat d’aquests espais "presenten greus mancances pel que fa a la dotació de recursos humans, que està encara lluny de la normalitat", segons Territori.
Recuperació d'inversió
Des del 2015, quan els parcs i espais naturals van passar a formar part del Departament de Territori i Sostenibilitat, s’ha recuperat part del pressupost perdut en els anys de la crisi, juntament les convocatòries d’ajuts i subvencions en espais naturals. A partir del 2016, també s’han reactivat les juntes rectores, els espais de governança amb el territori, els serveis d’educació ambiental i part del que s’havia perdut en quant a punts d’informació i brigades dels parcs. Tanmateix, encara s’és lluny d’una situació normal i suficient. Els pressupostos són encara de l’ordre del 65% del que es disposava abans de la crisi.