Els alcaldables de la Seu d'Urgell debaten a RàdioSeu sobre model de ciutat, inversions, economia i serveis
Els caps de llista han contraposat les seves propostes a l'últim debat de la campanya electoral, que s'ha dut a terme aquest dijous a l'Arxiu Comarcal. Hi han participat Joan Barrera, Jordi Fàbrega, Francesc Viaplana i Bernat Lavaquiol
El model de ciutat, les inversions necessàries, la dinamització econòmica i laboral i l'habitatge i l'atenció a les persones són els quatre eixos que han centrat l'últim debat de la campanya per a les eleccions municipals de la Seu d'Urgell, que ha emès aquest dijous RàdioSeu. L'acte, al qual s'hi havia convidat tots els caps de llista que concorren en aquests comicis, s'ha dut a terme a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell i ha comptat amb la participació de Joan Barrera (Compromís), Jordi Fàbrega (Junts), Francesc Viaplana (ERC) i Bernat Lavaquiol (CUP).
El debat sobre el primer eix, el model de ciutat per a la nova legislatura i per al futur, l'ha encetat Joan Barrera, que ha reivindicat "una Seu dinàmica i sostenible" i una "ciutat de muntanya amb identitat pròpia, amb un ajuntament que gestioni correctament els diners i al servei de la ciutadania". Barrera ha proposat crear una oficina de reactivació econòmica i "no posar traves", a més de "millorar la neteja i la via pública com a primers reptes" i evitar "que la Seu sigui una ciutat dormitori i que estigui aturada", tot evitant el tancament de negocis. En la mateixa línia ha defensat esdevenir "un lloc de referència en innovació".
Tot seguit, Jordi Fàbrega ha recordat la feina feta per Junts "per protegir la ciutadania durant la pandèmia, però també per generar noves oportunitats" com l'INEFC Pirineus, l'aeroport i el futur Hospital Comarcal. Fàbrega defensa que la Seu "és una ciutat amb oportunitats" i considera que el dinamisme dels darrers anys el demostra el fet que s'acaba la legislatura amb 700 empadronats més i 60 aturats menys, alhora que s'ha concedit 250 llicències d'obertura d'establiments i la majoria de locals del centre estan actius. Alhora, reivindica que gràcies a l'aeroport hi ha noves activitats econòmiques i les bases del GRAE i el SEM, i defensa que un Jocs d'Hivern serien un altre element de dinamització pel mateix motiu que ho seran els Mundials de Piragüisme.
Francesc Viaplana ha recordat que, tot i ser "una legislatura complexa", han "treballat de valent" per "una ciutat cohesionada, amb teixit econòmic divers i basat en les nostres fortaleses, a més de resoldre la necessitat d'habitatge amb pisos assequibles i donar oportunitats per viure-hi". Viaplana apunta que també s'ha de donar importància a l'oferta d'oci i cultura, als equipaments per a gent gran i a aprofitar la proximitat amb Andorra, amb qui aposta per equiparar els drets dels fronterers i evitar que la Seu sigui una ciutat dormitori. Per evitar-ho, subratlla, "hi ajuda crear sòl industrial" i potenciar equipaments com l'Aeroport "perquè genera noves oportunitats". Sobre els Jocs d'Hivern, Viaplana defensa que "els Mundials de Piragüisme demostren que els esdeveniments esportius generen oportunitats si es fan ben fets".
Al seu torn, Bernat Lavaquiol ha reivindicat el rebuig total a la candidatura olímpica i, a nivell més general, a un model econòmic que qualifica de "turisme depredador" i que contraposa amb la priorització de "feina, habitatge i serveis públics". Lavaquiol creu que cal potenciar "la indústria, la recerca i la tecnologia" i creu que actualment la Seu corre el risc d'esdevenir una ciutat dormitori. En aquest sentit, es mostra en contra d'ampliar l'oferta de vols a l'Aeroport perquè creu que això "afecta el preu de l'habitatge a la Seu".
El segon eix de debat, sobre inversions, l'ha obert Jordi Fàbrega remarcant que aquesta legislatura "s'ha sembrat la llavor de moltes de les futures inversions", com ara els nous equipaments per a gent gran, l'Hospital Comarcal i INEFC Pirineus, i que s'ha obtingut fins a 25 milions d'euros en inversions d'administracions superiors. D'aquesta xifra, 5 milions servirà per passar de 14 a 60 places de residència. Sobre la futura residència, Fàbrega defensa que ha de ser amb visió de futur "i no del segle XIX". I pel que fa al futur hospital, assegura que tindrà noves especialitats i ha defensat la feina feta per la Taula del model sanitari.
Francesc Viaplana ha destacat els 3 milions obtinguts dels pressupostos de l'Estat per a la residència i l'aportació prevista per la Generalitat per a INEFC Pirineus i pels antics jutjats, a més de l'aposta d'Esquerra per un equipament escènic i musical, les millores al Parc del Segre pel Mundial 2027, la proposta d'inversions a Castellciutat que incloguin 30 noves places d'aparcament i el nou polígon a l'antic càmping, sobre el qual recorda que els tràmits ja estan fets. Sobre l'Hospital, Viaplana coincideix a dir que disposarà de més serveis, però recorda que n'hi ha que no són viables en una ciutat com la Seu i per això cal l'acord amb Andorra. I sobre la residència, afirma que s'ha buscat el millor model per a la Seu.
Tot seguit, Bernat Lavaquiol ha denunciat que moltes persones grans han de marxar de la Seu a d'altres poblacions pel fet de no tenir plaça de residència de gent gran. Lavaquiol opina que "el nou hospital serà igual o més petit que l'actual, amb menys especialistes", i critica el fet que "es va aturar la taula del model sanitari" i "es va canviar per un pacte amb el PSC" per consensuar el document del nou hospital que, hi afegeix, creu que "té un cúmul d'errors" i "no s'ha debatut a l'Ajuntament". Sobre la via pública, Lavaquiol creu que està en mal estat i proposa una "renovació completa" de l'entorn del carrer Sant Ot, a més d'ampliar els espais per a vianants i ciclistes i "municipalitzar la neteja viària", tot i que Viaplana ha respost que no és cert que aquest servei estigui externalitzat.
Finalment, Joan Barrera ha situat la neteja del centre de la ciutat i la nova residència de gent gran com a prioritats en inversions per a l'inici del nou mandat. I hi afegeix que cal que hi hagi també un centre de dia. Alhora, lamenta que encara no se n'ha encarregat el projecte. Quant al nou hospital, sosté que ha de tenir més serveis i especialitats, però defensa que això es complementi amb el nou conveni amb Andorra, sobretot per evitar desplaçaments llargs a Lleida o Barcelona. Barrera ha mostrat el suport al futur centre de salut mental a l'edifici del Seminari i a la consolidació d'INEFC Pirineus, per portar estudiants a la ciutat, i a la construcció d'un teatre auditori.
#28MLaSeu Ja pots recuperar 'A la carta' el debat electoral amb els candidats a l'alcaldia de #laSeu d'Urgell celebrat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell.
— RàdioSeu (@RadioSeu) May 25, 2023
▶️Enllaç al podcast: https://t.co/5CKFBdC1QN pic.twitter.com/7CrCS8Woah
En el capítol dedicat a dinamització i feina, la primera intervenció ha estat de Francesc Viaplana, que veu "bàsic que per viure aquí la gent s'hi guanyi la vida", per la qual cosa defensa el nou polígon a l'antic càmping i promocionar la Seu com a "lloc idoni" perquè s'hi estableixin professionals tecnològics atrets pel medi natural. Un potencial que, hi afegeix, cal seguir promocionant pel que fa al sector primari, productes locals i esports de natura, a més de potenciar les energies renovables i també la cultura i l'oci. Quant als terrenys del SUD-1, Viaplana ha recordat que el pla general del 2002 ja hi permetia espai comercial i que amb la redistribució n'han reduït la superfície permesa. A més a més, ha apuntat que recentment han demanat dos informes per saber si ara es podia evitar aquesta zona comercial, i en tots dos els han respost que impedir-ho "significaria prevaricar" i podria comportar una una multa de fins a 3 milions d'euros per a l'Ajuntament, pel fet que ja estava prevista.
Bernat Lavaquiol ha reiterat el rebuig al 'hub' tecnològic, perquè el considera un "projecte faraònic", i l'aposta per prioritzar un Centre de Recerca de la Llet i el Formatge, sobre el qual ha dit que s'hi ha treballat amb el Departament d'Acció Climàtica fins que els van dir que l'Ajuntament no el defensa. En aquest punt, Viaplana ha negat que hagin blocat aquesta proposta i ha explicat que, per les converses que han tingut amb el sector primari, actualment no ho veuen prioritari perquè tenen prioritats més urgents, com són la modernització de regs, el farratge i el relleu generacional. Lavaquiol ha replicat que cal "feina al camp, però també en la recerca".
Joan Barrera ha defensat que el "pla integral de neteja i millora urbana" que defensen també té un objectiu econòmic, perquè "una bona imatge afavoreix totes les activitats econòmiques, inclòs el turisme". Barrera ha incidit en la necessitat de "generar noves oportunitats, facilitar la inversió i fer un nou polígon", tot i que rebutja que el nou sòl industrial es faci "a l'entrada de la ciutat" i advoca perquè sigui "a on estava previst, a Castellciutat". També ha apuntat que cal reforçar la candidatura de la Catedral a Patrimoni de la Humanitat i la formació, tant amb l'INEFC com amb cicles formatius, "per portar estudiants". Sobre el SUD-1, ha negat que el planejament del 2002 ja hi permetés fer-hi supermercats.
Al seu torn, Jordi Fàbrega ha proposat crear al centre històric una Oficina d'Atenció Empresarial i seguir treballant perquè la Catedral sigui reconeguda per la UNESCO, a més de posicionar-se com a "capital catalana de l'esport a l'aire lliure". Fàbrega defensa el 'hub' tecnològic, perquè entén que serà més útil que anteriors projectes semblants d'altres ciutats i perquè pot ajudar a la creació de llocs de feina, si bé també defensa seguir potenciant la capitalitat del formatge. Sobre el SUD-1, Fàbrega ha insistit que el nou sector comercial ja estava previst en el pla urbanístic aprovat pel PSC. I sobre el sòl industrial a l'antic càmping, ha assenyalat que "Barrera va votar fa tres mesos suspendre-hi llicències" per possibilitar el polígon, alhora que ha assegurat que el sòl proposat a Castellciutat "està desclassificat per interès agrícola i perquè el cost a la Llau de Benavarre seria altíssim".
L'últim capítol, el d'habitatge i atenció a les persones, l'ha començat Bernat Lavaquiol parlant d'una situació "emergència habitacional" perquè, afirma, hi ha "molta gent que cobra mil euros i en paga 500 de lloguer". Lavaquiol defensa mesures com ara sancions a la banca i la SAREB i una inversió de 2 milions d'euros per arribar a un 30% d'habitatge públic, concentrat especialment al carrer Canonges, on vol obrir-hi una oficina d'assessorament. Tot plegat, "per controlar els preus", perquè creu que "l'augment de l'oferta privada no ajuda a reduir el preu, com s'ha demostrat a Barcelona". D'altra banda, ha reivindicat la reobertura de La Grandalla i veu "bàsic fer un teatre auditori i una aula d'arts escèniques, i reformular el Centre Cívic".
Tot seguit, Joan Barrera ha assegurat que, si ja s'hagués desenvolupat, "l'urbanització de l'Horta del Valira hauria pogut portar 900 nous habitatges". Per Barrera, els darrers anys hi ha hagut una manca de polítiques públiques, que cal revertir amb la creació d'un "parc d'habitatge municipal de debò, per reduir la pressió i els preus" i "per ajudar sobretot famílies i joves". També proposa posar pisos de la SAREB i dels bancs a lloguer públic mitjançant acords amb aquestes institucions. I conclou que "no s'ha invertit i s'ha deixat tot en mans de l'Agència de l'Habitatge i d'Hàbitat 3.
Jordi Fàbrega ha respost recordant que actualment "si algun promotor vol fer habitatges a l'Horta del Valira, ara ja ho pot fer", perquè ja està urbanitzada i només hi falta un col·lector, després de les gestions que s'ha fet amb l'Incasol per part del tinent d'alcalde Joan Gurrera. També ha esmentat que a la nova àrea urbana hi ha una parcel·la prevista per a pisos de lloguer social. En tot cas, ha defensat la col·laboració amb Hàbitat 3, tot remarcant que és una fundació del tercer sector. I ha reivindicat que acaben la legislatura amb només un 40% de ràtio d'endeutament i amb un Ajuntament més sanejat que mai. En atenció a les persones, Fàbrega ha esmentat la importància de la renegociació del contracte programa, que permetrà més serveis per a famílies, teleassistència o suport a gent gran.
A l'últim torn, Francesc Viaplana ha posat en valor les polítiques d'habitatge fetes, tot recordant que quan van entrar a l'equip de govern "només hi havia dos pisos socials i ara n'hi ha molts més", si bé es mostra d'acord amb la necessitat de crear una borsa pública, tant per a gent vulnerable com pels qui tenen problemes per pagar un pis de mercat, sobretot joves. Viaplana vol continuar paral·lelament amb les col·laboracions amb l'ACH i Hàbitat 3 i els ajuts a la rehabilitació, a més d'aconseguir cessions de pisos de la SAREB. En atenció a les persones, ha esmentat el programa de "solitud no volguda" per a gent gran, l'aposta per l'equipament residencial i la reforma de l'actual Sant Hospital, a més de la reobertura de La Grandalla i, vinculat a això, el trasllat del CFA als antics jutjats.
