La Llei del Patrimoni Cultural Català estableix que l’art rupestre és indestriable del seu entorn paisatgístic. Per aquest motiu, "els indrets que conserven pintures prehistòriques han de quedar protegits dins la zona que els envolta, atesa la rellevància de les relacions espacials, culturals i simbòliques que s’hi estableixen".
Els conjunts amb manifestacions d’art rupestre gaudeixen de la màxima categoria de protecció des del moment del seu descobriment. D’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, són declarats béns culturals d’interès nacional "les coves, abrics i indrets que contenen aquest tipus d'art".
Aquest valor excepcional va motivar, l’any 1998, la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. La delimitació de l’entorn del Roc del Rumbau contribueix, així, a garantir "la conservació dels valors culturals i mediambientals que justifiquen aquesta distinció internacional".
