Demanda de més recursos i professionals mèdics al Pirineu
Professionals mèdics del Pirineu han demanat aquest dissabte, en el marc de les Jornades per a l'excel·lència, que hi hagi més personal per poder tenir un servei sanitari públic de qualitat. Jordi Fàbrega, director assistencial de la Fundació Hospital de la Seu d’Urgell i de Pediatria dels Pirineus, i Joan Izcara, metge APD del Pallars, han estat els més clars a l’hora de fer aquesta reclamació a Esterri d'Àneu.
Fàbrega ha destacat que "calen molts professionals, perquè tot i que tenim el 0,9% de la població, representem el 18% del territori”. Per la seva banda, Izcara ha dit clarament que es necessiten més mitjans "però sobretot persones que coneguin els d'aquí per poder fer medicina de proximitat”. I ha afegit: “Està molt bé que es destinin recursos a centres hospitalaris, però al Pirineu també es requereix inversió". Fàbrega ha demanat equitat: “El sistema sanitari al Pirineu necessita transport nocturn com tenen d'altres països”.
Per la seva banda, Anna Gené, infermera del CAP d’Esterri d’Àneu, ha anat més enllà i ha dit que "amb la crisi s'ha tocat os i s'està sota mínims, perquè allà on hi havia d’haver dos metges i dues infermeres només hi ha un professional per cobrir un territori extens”. També ha afegit que “és evident que fan falta més mitjans, més professionals i, a més, una millor gestió dels recursos que hi ha”.
Així mateix, la doctora Imma Caubet, pediatra a l’Espitau Val d’Aran a Vielha, ha aportat un punt d’optimisme en destacar que “el Pirineu pot desenvolupar una pediatria integral i de proximitat”.
Falla la comunicació entre professionals
Els professionals mèdics també han denunciat errors en la comunicació que afecten el servei que rep el pacient. Anna Gené l’ha focalitzat a urgències i Joan Izcara en la relació amb els especialistes hospitalaris a l’hora de fer una consulta que afecta el pacient. “La comunicació entre la primària i els hospitals no funciona”, ha subratllat. “Treballem conjuntament per un objectiu que és curar el pacient”, ha manifestat Izcara.
Una altra de les conclusions és que les TIC poden ajudar a millorar la comunicació entre els professionals i els pacients i també entre professionals. La distància amb els centres hospitalaris més propers, que al Pirineu pot ser d’una hora, com a mínim, obliga a analitzar si s’ha d’enviar una família a buscar uns resultats o demanar-los per altres vies, ja que el desplaçament i l’atenció suposa un cost pel sistema sanitari.
Copagament i coresponsabilitat
Durant les Jornades per a l’excel·lència a Esterri d’Àneu, que enguany posen sobre la taula el debat "El futur de la sanitat: un canvi necessari", s’ha parlat de copagament, un sistema que fa temps que es debat i que el ministre de Sanitat del Govern d’Andorra, Carles Álvarez Marfany, ha deixat ben clar que no és la solució pel dèficit sanitari, ja que Andorra, tot i adoptar-lo, l’ha multiplicat per 2,5 en els darrers 15 anys.
Per la seva banda, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, en la seva ponència "Defectes i virtuts de la sanitat actual", ha parlat sobre l’autoresponsabilitat de la població pels “usos del sistema”. També ha lloat el sistema sanitari català, del qual ha dit que “ens en podem sentir orgullosos”. Així mateix, ha destacat “el repte que té el país a l’hora d’afrontar el canvi sociodemogràfic que modificarà el model assistencial”.
Finalment, també s’ha parlat del consumidor i dels seus drets. Ho ha fet Jordi Tarruella, vicepresident d’AICEC-ADICAE, qui ha dit que cal “més control i supervisió” per part de l’administració i que hi hagi una “desburocratització del sistema”. A més, també ha afegit que els usuaris han de ser “responsables i donar valor a un servei que és gratuït”.
