Reclamen al Govern una gestió eficaç del corb marí, que el desplaci de les capçaleres dels rius al Pirineu

La Federació Catalana de Pesca i Càsting, l'AEMS-Rius amb Vida, la Federació d'Hostaleria de Lleida, els Guies de Pesca i diverses societats de pescadors s'han unit a Escaló, al Pallars Sobirà, per reclamar al Govern un pla de gestió eficaç i sostenible del corb marí. Tots ells reclamen que es desplaci aquesta espècie de les capçaleres dels rius, tot recordant que "no és el seu lloc habitual" i que "fa molt mal a la truita de riu", per la qual cosa no se'n pot justificar la presència per hipotètics motius mediambientals.

Tots ells han coincidit a assegura que si l'administració no fa un bon pla de gestió, l'actual programa "suposarà la mort de la pesca als rius en un període no superior als tres anys". Per tot plegat, han demanat que es desplaci el corb marí al mar o a fora de les capçaleres.

Els concentrats també han volgut deixar clar, de manera unànime, que no són partidaris del "sacrifici innecessari d'animals" i hi han afegit que fa temps que defensen que la pesca es practiqui de forma sostenible. El president de la Federació Catalana de Pesca, Albert Vidal, ha dit que la presència del corb marí a les capçaleres dels rius és un tema que els "preocupa molt", tant per la incidència econòmica que té pel territori com per la sostenibilitat de la pesca. Així, ha explicat que ja es van reunir amb l'administració, però que la trobada va ser "una presa de pèl" i que el que volen ara és "reconduir la situació" i que es faci un "pla de gestió responsable" pel tema del corb marí.

Josep Amorós, president del conveni Pallaresa de Pesca, ha parlat de les afectacions que pot tenir la presència del corb marí sobre els rius i la pesca i ha dit que reclamen una millor gestió per "intentar salvar la truita mediterrània amb una puresa del 95%". A més, s'ha mostrat molt contundent i ha afirmat que, si no els deixen regular la presència del corb marí, en tres anys es "quedaran sense truites i sense turisme de pesca".

Amorós ha destacat que el corb marí fa "molt de mal", però especialment a l'època de l'any de la posta d'ous de les truites, donat que es menja les futures cries. També ha recordat que aquests trams de la Noguera Pallaresa són Reserva de truita i zona d'especial protecció per l'administració i que considera que aquesta no fa res per "protegir-la". Amorós ha sentenciat que no poder gestionar els corbs marins pot fer que la feina que s'ha fet durant vint-i-cinc anys a la Noguera Pallaresa de no repoblar no hagi servit per res.

Josep Castellarnau, president de la Federació Catalana d'Hostaleria, ha explicat que no fer una bona gestió del corb marí a les capçaleres dels rius pot portar a la desaparició del turisme de pesca a la zona. En aquest sentit, ha dit que ara es troba en un "molt bon moment" i amb molts pescadors estrangers per considerar el riu Noguera Pallaresa un dels millors del sud d'Europa per aquesta pràctica.

El president de l'Associació de Guies de Pesca, Joan Serra, ha parlat d'una "regulació més ferma del corb marí" per poder tenir uns rius saludables i ha anat una mica més enllà i ha demanat un pla de la truita als rius catalans.

Gerard Sabarich, alcalde de Rialp, ha dit a l'ACN que "malgrat no ser una au protegida" des de l'administració se l'està protegint en "detriment" de la truita autòctona. Ha afegit que pel Pallars la pesca és molt important  el turisme de pesca també i per aquest motiu s'ha de lluitar per salvar-la.

Finalment, Josep Grau, president de l'Associació Rius amb Vida, ha explicat que actualment la població de corb marí gros a Catalunya és d'uns 6.500 exemplars (segons el Cens d'Ocells Hivernants de Catalunya), distribuïts majoritàriament a la costa i a les parts baixes dels rius. Però paral·lelament, i en part per culpa d'aquesta au o bé del canvi climàtic, les poblacions de truita autòctona, estan desapareixent de forma alarmant no només al Pirineu sinó a tota la península ibèrica i, per tant, "l'administració també té l'obligació de protegir-les".

Per Grau tampoc no té cap sentit que d'una banda la Generalitat estigui invertint "grans quantitats de diners i esforços" per aconseguir reproduir espècies autòctones i protegides i, alhora, faci "una gestió ineficaç" d'aquesta agressiva au marina, cosa que fa que aquest esforç econòmic, tècnic i humà "no serveixi de res".

Per tot plegat, els diferents col·lectius reclamen que "urgentment" la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, posi en marxa un pla de gestió, "eficaç i sostenible per l'ecosistema", per a fer marxar de les Reserves Genètiques i de les capçaleres dels rius aquestes aus marines, que contempli l'estudi d'afectació a l'ecosistema i avaluï si aquestes aus són portadores o vectors de transició d'algun tipus de virus o bacteri que pugui afectar a altres aus o a peixos.