Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / Demanen la restitució del Jutjat de Sort suprimit el 1965 per un decret del govern franquista

Demanen la restitució del Jutjat de Sort suprimit el 1965 per un decret del govern franquista

Un grup de pallaresos que han ocupat càrrecs institucionals diuen que és "un acte de justícia reparativa"

Entrada al Jutjat de primera instància i Instrucció de Tremp (Foto: ACN/Marta Lluvich)
Entrada al Jutjat de primera instància i Instrucció de Tremp (Foto: ACN/Marta Lluvich)
26/02/2026 13:55

Un grup de pallaresos ha demanat al conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que iniciï els tràmits i actuacions necessaris per restituir el Jutjat de la Instància i Instrucció de Sort. Els signants d'una carta col·lectiva consideren que aquesta restitució és "pertinent i convenient" pel dret històric preexistent, el manteniment del cos normatiu pròpiament pallarès, l'activitat de la Notaria i el Registre, i el suport de la societat civil pallaresa.

A la missiva enviada a finals de gener es remarca que atendre la petició "no només representaria la resposta a un dret històric, sinó també a la necessitat d'aproximar la justícia als ciutadans d'una comarca de muntanya, amb llargues distàncies de la majoria de les poblacions del Sobirà a Tremp". En aquest sentit, s'hi afirma que si "la justícia lenta no és justícia, la justícia llunyana tampoc ho és".

El text enviat al conseller Espadaler recorda que el Jutjat de Sort va ser creat l'any 1834, com a part de la reorganització de l'Estat espanyol amb un model racional que trencava l'antic mosaic de jurisdiccions senyorials, seguint la nova divisió provincial de 1833 del nou estat liberal modern. Per tant, el de Sort va ser un dels partits judicials fundacionals de la divisió judicial espanyola moderna, tot reconeixent la importància de la capital pallaresa al Pirineu d'aquell temps. En total, incloïa els 15 municipis de l'actual comarca del Pallars Sobirà i el de Torre de Capdella, avui al Pallars Jussà. Tanmateix, la carta detalla que després del triomf del cop d'estat franquista, el govern del moment va voler concentrar l'administració amb una reforma tecnocràtica i, per aquest motiu, l'11 de novembre de 1965 el va agregar per Decret al de Tremp. 

Entre els signants de la missiva hi ha les exsenadores per Lleida Anna Azamar i Teresa Rivero, les exdiputades al Parlament Carmina Castellví i Imma Gallardo, l'exdiputat i exalcalde de Sort Agustí López, el professor d'Història del dret de la UAB Sebastià Solé i Cot i l'historiador Josep Maria Bringué.

Mostrar formulari de contacte