Denuncien la citació judicial a un membre del CDR Alt Urgell amb relació a la manifestació contra el 155
Un membre del CDR Alt Urgell ha rebut una citació judicial en la qual se li notifica que s'ha de personar als jutjats de la Seu d’Urgell per declarar amb relació a la seva participació en la concentració a la Seu en contra de l’allargament de l’article 155. Des del CDR s'ha denunciat públicament el fet que el demandat ha rebut aquesta citació menys de 24 hores abans de la data prevista per al judici, que de fet estava programat per aquest dimarts mateix al matí, i asseguren que "la denúncia va ser presentada per dos regidors de PSC-CXLS".
Els fets denunciats són, apunten des del CDR, el fet d'"haver enganxat alguns adhesius i penjar amb cinta adhesiva una pancarta que deia El que no vareu aconseguir a les urnes no ho aconseguireu ni a cops ni a 155!". El col·lectiu urgellenc considera que es tracta d'"una situació de repressió i persecució cap a membres del CDR Alt Urgell i militants independentistes". Per això, han expressat el "suport i solidaritat" tant al "company denunciat", Xavi Massallé, com a "la campanya de criminalització mediàtica" que consideren que s'ha dut a terme contra ell. També expliciten el "rebuig a aquest judici i a qualsevol altre que inculpi qualsevol activista del moviment social, sindical o polític per la seva militància" i a "la campanya d’assetjament contra membres dels moviments socials que està realitzant el PSC de la Seu d’Urgell". En aquest sentit, han comunicat que els propers dies convocaran accions solidàries per "defensar el dret a manifestació i llibertat d’expressió".
Els fets denunciats es van produir el 20 de maig passat, quan es complien set mesos de la imposició de l'article 155 per part del Govern espanyol i el PSOE va anunciar un acord amb Ciutadans i PP per no aixecar aquesta intervenció contra Catalunya, alhora que van advertir "que en aquesta ocasió també podia afectar als Mossos i a TV3", apunten des del CDR. El grup va organitzar una manifestació i cassolada que es va iniciar a la plaça dels Oms, davant de l'Ajuntament, i va finalitzar davant el local del PSC i Compromís X La Seu, a la plaça del Carme, "com a mostra de rebuig a l’acord del bloc de règim del 78". Els convocants hi han afegit que "en ser un diumenge a la tarda, no hi havia ningú a l’interior del local".
Segons el CDR, a partir d'aquella acció, "el PSC i CXLS van començar una campanya focalitzada a criminalitzar la presidenta d’Òmnium Alt Urgell, pel sol fet de ser present a les concentracions en suport dels presos polítics, en suport a l’escola catalana i en contra de l’aplicació del 155". També asseguren que el portaveu de Compromís, Òscar Ordeig, "va protagonitzar una campanya d’assetjament mediàtic a la presidenta d’Òmnium a través d'entrevistes a diaris com OK Diario i l’ABC, entre d’altres", acompanyada "de la distribució de nombroses fotografies de la companya assetjada, on es va arribar a fer públic el seu nom i, fins i tot, el seu lloc de feina".
Resposta de Compromís X La Seu
Des del grup de Compromís X La Seu han respost a aquestes valoracions tot assegurant que la denúncia que van presentar als Mossos d'Esquadra en el seu moment per l'acció del 20 de maig "no anava contra ningú", sinó que només volia "denunciar els fets", i que es basava en els mateixos vídeos i fotografies que van publicar des del CDR Alt Urgell. La formació municipal considera que, en tot cas, "els Mossos han decidit després investigar els fets i han decidit inculpar un dels participants a la concentració". La denúncia es va presentar, apunten, per "petits danys" al local de Compromís i el PSC a la plaça del Carme, i subratllen que no s'hi explicitava cap nom concret.
D'altra banda, des de Compromís han negat que hagin dut a terme cap campanya per assenyalar públicament la presidenta d'Òmnium Alt Urgell ni que hagin difós cap dada sobre la seva vida personal o professional. Finalment, han detallat que el judici ja s'ha fet i que ara estan en espera de la decisió que dicti el jutge. Després de la concentració, Compromís va emetre un comunicat en què demanava "respecte i tolerància" i denunciava presumptes "assenyalaments, bretolades al local i insults a les xarxes socials els darrers mesos per no compartir determinades ideologies polítiques".
