Depana enregistra imatges insòlites de dos óssos a la Val d'Aran
Probablement es tracti dels plantígrads Nhèu i Noissette, nascuts al gener del 2009 L'associació ecologista destaca "la total normalitat i coexistència pacífica entre aquests animals i les persones"
Depana està duent a terme el seguiment de dos óssos a la Val d’Aran i ha enregistrat imatges insòlites al Pirineu. Durant la darrera setmana de maig i les tres primeres de juny, l’expert de l'associació ecologista en Ós bru, Marc Alonso, i el fotògraf professional Oriol Alamany han obtingut fotografies i vídeos de gran qualitat, que permeten contemplar els exemplars d’ós bru en el seu hàbitat natural.
Els plantígrads són dos óssos subadults, un ros i un altre marró-grisenc, de sexe encara no determinat. Probablement es tracti dels óssos Nhèu (que vol dir “neu” en aranès) i Noisette ( que significa avellana en francès). L’origen dels noms ve de les escoles pirinenques. “Nhèu” va ser el nom proposat per l’escola de Vielha en el marc de la campanya d’educació ambiental “Pirineu Viu” de Depana. El nom de “Noisette” va ser proposat per les escoles del Pirineu francès.
Aquests óssos van néixer a les muntanyes de Bossòst (Val d’Aran) al gener del 2009 i, com és normal en l’espècie, aquesta primavera s‘han emancipat de la seva mare, una vegada aquesta va entrar en zel al mes de maig. Els dos germans romandran junts un any més aproximadament, fins a la seva separació definitiva.
La confirmació definitiva de la identitat dels óssos es coneixerà quan es tinguin els resultats de l’ADN dels rastres recollits pels guardes del Conselh Generau d’Aran, a qui Depana ha mantingut informats en tot moment dels moviments dels óssos i a agraeix "la seva col·laboració, entrega i professionalitat".
Les fotografies i vídeos han estat enregistrats a prop d’un lloc de molta afluència turística a la Val d’Aran. Per evitar interferir en una època sensible del seu cicle vital (moment d’independitzar-se de la mare), no han estat fetes públiques fins que els óssos han abandonat el paratge.
En l’actualitat hi ha molt poques imatges d’aquests animals captades en llibertat als Pirineus, i d’aquí la seva importància. Depana vol destacar la "total normalitat i pacífica coexistència entre óssos i persones". Els óssos han mantingut la distància i discreció davant la presència humana. Un matí es van concentrar uns cinquanta turistes a la zona mentre l'animal pasturava tranquil·lament uns cinc-cents metres per sobre d’ells. Els ramats han pujat als prats d’estiu aquestes setmanes sense incidències.
Durant aquest temps els óssos han estat menjant herba i plantes tendres, com és habitual en aquesta estació. Cal recordar que el 75% de la seva dieta és d’origen vegetal. També s’ha observat els óssos esporàdicament fent forats buscant insectes, bàsicament formigues, per alimentar-se.
El seguiment s’ha fet amb prismàtics i telescopis, i les imatges han estat obtingudes amb un potent teleobjectiu amb la finalitat de no molestar els animals. Aquests s’han mogut entre els 1600 i els 2000 metres d’alçada en un zona que alterna prats i boscos.
L’aspecte dels óssos s’ha verificat com a "molt bo i saludable", demostrant la bona qualitat de l’hàbitat pirinenc i la viabilitat de l’espècie en aquesta serralada. Recordem que l’ós va ser reintroduït al Pirineu per reforçar la llavors feble població autòctona (amb només 5 exemplars en aquell moment). Encara avui sobreviuen 2 o 3 exemplars originaris pirinencs.
Depana considera que "el pitjor enemic de l’ós és el seu desconeixement" i és per això que una de les seves tasques prioritàries és la difusió d’informació sobre els plantígrads. La difusió d’aquestes imatges s’emmarca en aquesta estratègia.