Descobreixen a Isona el jaciment de dinosaures més modern d'Europa
Les restes de llavors, fulles, plantes i ossos permetran als investigadors dibuixar el paisatge que hi havia a la Conca de Tremp ara fa 66 milions d'anys. La troballa s'ha produït a prop de la població de Sant Romà d'Abella
Un grup de paleontòlegs ha descobert el jaciment de dinosaures més modern d'Europa, en un punt situat molt a prop de la població de Sant Romà d'Abella, al Pallars Jussà. En aquest jaciment, conegut com el del Molí del Baró, s'han trobat una gran diversitat de restes de dinosaures, nombroses restes òssies de cocodrils així com algunes de closca de caragol terrestre.
Àngel Galobart, paleontòleg de l'Institut Català de Paleontologia i responsable del Museu d'Isona i de la Dinosfera de Coll de Nargó, ha explicat a l'ACN que les restes més abundants corresponen a diferents espècies de vegetals, entre les quals destaquen les fulles de la palmera Sabalites. A part de fulles, s'han trobat innumerables fragments de troncs i llavors.
Galobart ha dit que aquestes restes permetran als investigadors dibuixar el paisatge que hi havia a la Conca de Tremp ara fa 66 milions d'anys, just abans de l'extinció dels dinosaures. El jaciment està format per gresos i argiles de color gris dipositats en un ambient fluvial, segurament al fons d'una petita acumulació d'aigua en un meandre abandonat o a una zona molt propera a un riu, ha explicat Galobart. La major part de restes de dinosaures recuperades pertanyen a hadrosaures de diferents mides, però també s'han recuperat dents de dinosaures carnívors i fragments de closques d'ous de titanosaures.
Paisatge molt diferent
La recuperació de les restes s'ha fet en el transcurs de 5 campanyes d'excavacions. La primera va tenir lloc l'any 2002 i a aquesta li van seguir altres campanyes els anys 2007, 2010, 2011 i 2015. Els estudis han permès descobrir que el paisatge de la Conca Dellà era molt diferent del que la gent veu ara. Galobart ha dibuixat un paisatge ple de palmeres i falgueres, amb un riu amb un cabal molt elevat, un nivell del mar més elevat que ara i meandres on els dinosaures anaven a pondre ous.
El paleontòleg ha explicat que els dinosaures van viure 150 milions d'anys i els molts jaciments que s'han excavat han deixat imatges de períodes molt diferents. Galobart ha insistit que, de jaciment tant al límit de l'extinció dels dinosaures, "no n'hi ha cap més a Europa". Per tant, els científics, amb aquestes restes, podran dibuixar l'últim paisatge en què van estar i la forma de vida dels últims dinosaures.