Detectada a l'Alt Urgell una espècie d'orquídia considerada rara i en perill d'extinció
Tècnics de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) han detectat l’existència d’una petita població de l’orquídia fantasma (Epipogium aphyllum) a la Vall de Santa Magdalena, al municipi de les Valls de Valira i dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. La identificació ha comptat amb l’expertesa del botànic Xavier Oliver, membre de la Institució Catalana d’Història Natural. Es tracta d’una orquídia que viu sobretot en fagedes i avetoses, sota l'ombra de les capçades, i que té un aspecte similar a la silueta d’un fantasma. De fet, d'aquí en prové el seu nom.
L'orquídia fantasma es considera una espècie molt rara i en perill d’extinció al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Aquesta població localitzada a l'Alt Urgell és la vuitena que es troba a Catalunya, després d'haver-se detectat en zones de l’Alta Ribagorça, l’est de la Noguera Pallaresa, el Berguedà i el Montseny. Els enginyers forestals del DARP la van trobar el mes d’agost durant el marcatge d’una zona d’aprofitament de fusta. Ara, aquesta àrea ha estat exclosa d'aquesta activitat amb l'objectiu de poder delimitar i avaluar la població actual d’aquesta espècie d’orquídia.
Es tracta de la segona població localitzada al Parc Natural de l’Alt Pirineu, ja que la primera, ubicada a la riba de la Noguera Pallaresa, és objecte d'una avaluació anual que es realitza des del 2013 en el marc del Pla de Seguiment de la Biodiversitat del Parc i que es fa conjuntament amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ja que a prop d'aquest emplaçament es localitza una altra població integrada als límits de l’espai protegit del Parc Nacional, la qual va ser detectada per primera vegada el 2004.
En els últims dos anys, els Agents Rurals també han fet tres localitzacions de l’orquídia fantasma en tres punts més del Pirineu: a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Berguedà. La detecció d’aquesta espècie és molt complicada, ja que té un vida fonamentalment subterrània. Només treu tiges i flors per reproduir-se durant unes poques setmanes, sovint menys d’un mes. A més pot passar molts anys o fins i tot dècades sense florir.
Primera observació durant la dècada dels vuitanta
La primera observació d’aquesta planta a Catalunya va ser durant la dècada dels vuitanta al Berguedà, però la naturalesa críptica de l'espècie va fer que fins 30 anys més tard no es pogués confirmar la seva presència. Al 2013 només és coneixien tres poblacions a Catalunya, però des d’aleshores s’ha anat trobant en diferents indrets fins arribar a les vuit poblacions actuals. Tot i això, segueix sent una orquídia extraordinàriament rara, ja que la majoria de poblacions tenen entre un i cinc individus i només una supera els vint exemplars.
El creixent interès per les orquídies ha permès incrementar el coneixement de la distribució de moltes espècies rares, però alhora causa una pressió de freqüentació sobre les espècies més fràgils a causa dels afeccionats i fotògrafs que les volen anar a veure, cosa que té un impacte negatiu sobre l’hàbitat i les pròpies plantes.
Seguiment de la flora amenaçada per part dels Agents Rurals
El Cos d’Agents Rurals, que depèn del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va efectuar l’any passat, per encàrrec del Servei de Fauna i Flora del departament de Territori i Sostenibilitat, 926 actuacions en relació a la flora amenaçada a Catalunya, en el marc del programa de seguiment. Durant l’any 2017 es van fer 855 inspeccions de seguiment de flora, es van detectar 53 noves localitats d’espècies amenaçades i es van fer 17 censos bàsicament d’espècies de flora en perill d’extinció. Aquest 2018, amb dades fins a finals d’agost, el nombre d’actuacions ronda les 800.
El seguiment de la flora amenaçada permet prevenir situacions de risc de les espècies amenaçades i proporcionar una informació de primera mà al Servei de Fauna i Flora, que gestiona les dades recollides pels Agents Rurals i actua posteriorment d’acord amb les seves competències en la conservació de la flora protegida.
10 anys del Catàleg de Flora Amenaçada
Catalunya va aprovar el seu Catàleg de Flora Amenaçada (CFAC) l’any 2008 i en la seva etapa inicial va protegir 183 espècies a tot el territori català: 59 tàxons es van incloure en el Catàleg amb la categoria “en perill d’extinció” i 124 més en la categoria “vulnerables”. Posteriorment, l’any 2015 la xifra es va ampliar fins a les 326 espècies actuals: 109 (el 33,4%) en la categoria “en perill d’extinció” i 217 (el 66,6% restant), vulnerables.
En els últims cinc anys, els Agents Rurals han detectat noves localitzacions de 47 espècies de flora amenaçada i han efectuat en total més de dos mil actuacions. En concret, en aquest període s’han dut a terme 1.878 inspeccions de seguiment, 166 deteccions de noves localitats, 73 censos i 8 recollides de llavors. Entre les noves localitats trobades d’espècies amenaçades hi ha, per exemple, la flor de neu (Leontopodium alpinum), inclosa en la categoria de “vulnerable”, i pel que fa als censos que s’efectuen, hi ha el de l’orquídia amb la flor més grossa d’Europa (de la mida de les orquídies tropicals) anomenada les sabatetes de la mare de déu (Cypripedium calceolus), inclosa en la categoria “en perill d’extinció”.
