Documenten a Isona la casa d'època romana més gran de l'Alt Pirineu
L'objectiu dels arqueòlegs és ara poder determinar en quin moment es va construir. Els responsables creuen que cal redactar un Pla Director perquè el jaciment esdevingui una continuïtat del Museu d'Isona
Durant la campanya d'enguany han documentat esquerdes en les parets, que els arqueòlegs pensen que es deuen a un terratrèmol que hi va haver a la zona. En paral·lel també s'està treballant al sector occidental, on la casa cobreix l'antiga muralla. En temps de prosperitat la ciutat romana es va quedar petita i es van suprimir les defenses inicials, un fet poc habitual entre les ciutats hispanes. L’objectiu en aquesta part del jaciment és determinar els primers espais de circulació urbana i comprovar la possible existència de la porta meridional de la ciutat.
Continuar almenys quatre anys més
L'alcaldessa d'Isona, Jeanine Abella, ha explicat que aquest projecte va començar l'any 2019 i creu que des d'aleshores els resultats "són espectaculars" i, per tant, Abella, aposta per renovar el conveni amb la Universitat de Barcelona, i així donar continuïtat al projecte "com a mínim durant quatre anys més".
L'alcaldessa ha dit que ara l'Ajuntament haurà de fer canvis en la normativa urbanística per protegir el jaciment, declarat Bé d'Interès Cultural Nacional (BCIN) l'any 2018. Abella ha explicat que tot el voltant de l'Hort del Cavaller és zona urbana i, per tant, es podria construir qualsevol edifici al costat. L'objectiu és protegir el jaciment perquè segurament el seu abast va més enllà d'aquest terreny.
