Dol a Andorra per la mort del l'excopríncep Valéry Giscard d'Estaing

Valéry Giscard d'Estaing, expresident de la República Francesa i excopríncep d'Andorra, ha mort aquest dimecres a la nit als 94 anys, a causa de complicacions derivades del coronavirus. Avui dijous, el Govern andorrà ha expressat el condol per la seva pèrdua i ha decretat tres dies de dol nacional. S’ha habilitat un llibre de condolences a la planta baixa de l’Edifici Administratiu de Govern, perquè tothom qui ho vulgui pugui deixar-hi un missatge. Estarà disponible aquest divendres de les 8 del matí a les 5 de la tarda.

El cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, ha anunciat que trametrà una nota de condol a la família de Giscard d'Estaing per expressar el "respecte i agraïment pel servei al Principat", en nom de l’Executiu i de tot el poble andorrà. De la mateixa manera, el ministeri d’Afers Exteriors trametrà una nota verbal a l’Ambaixada francesa. Espot n'ha destacat que va ser "un home d’Estat, de cultura, cabdal per la modernització de la societat francesa i un dels impulsors de la consolidació del sistema educatiu francès al nostre país".

Valéry Giscard-d'Estaing, nascut el 2 de febrer de 1926 a Coblença (Alemanya), va exercir com a copríncep francès d'Andorra entre 1974 i 1981. En aquell període va fer una visita al Principat el 19 d'octubre de 1978, quan va fer un discurs a la plaça Príncep Benlloch acompanyat del llavors bisbe d'Urgell i copríncep episcopal, Joan Martí i Alanis.

Contracte de treball, igualtat jurídica i Reforma Institucional

Durant el seu mandat es va adoptar mesures decisives per a la modernització d'Andorra com ara la regulació del contracte de treball, la igualtat jurídica entre homes i dones, la creació del Ministeri Fiscal, la modificació dels sistema d'elecció del jutge d'apel·lacions, l'entrada en vigor del Codi de la nacionalitat, l'ampliació del nombre de batlles de dos a quatre, la creació de la parròquia d'Escaldes-Engordany, la regulació de les societats mercantils o bé el decret de la Reforma Institucional. Aquest darrer punt, aprovat l'any 1981, va obrir la porta a la futura divisió de poders i el reconeixement d'Andorra com a Estat de dret.

En un àmbit més ampli, abans dels seus set anys com a president de França, Giscard d'Estaing va ser secretari d'estat de Finances del Govern francès (1959) i l'any 1962 Charles de Gaulle el va nomenar ministre de Finances, càrrec que va ocupar fins al 1965, ja sota el mandat de Georges Pompidou. El 1966 va fundar el Partit dels Republicans Independents, de caràcter centrista i europeista, i el 1969 va tornar a dirigir el Ministeri de Finances. A la mort de Pompidou, el 1974 es va presentar a les eleccions presidencials, que va guanyar enfront del socialista François Miterrand.

Al cap d'uns anys, el 1997 va ser elegit diputat a l'Assemblea Nacional per l'UDF, el 2001 va esdevenir president de la Convenció Europea i el 2004 va ser nomenat senador vitalici. D'altra banda, a la dècada de 1940 havia participat com a voluntari a la II Guerra Mundial per combatre contra l'ocupació nazi de França.