Donen a conèixer les troballes arqueològiques d'Aigüestortes amb un menú prehistòric
La recerca trenca amb la idea d'un espai verge i demostra que l'actual parc nacional ja tenia activitat humana ara fa més de 10.000 anys. Els assistents a la visita han pogut conèixer com vivien els primers pobladors de la zona
L'Abric d'Obagues de Ratera, indret on s'han documentat nivells de població superiors a l'any 4800 aC, i el Refugi d'Amitges han acollit aquest cap de setmana passat una jornada que ha unit la cuina prehistòrica i l'arqueologia. Ermengol Gassiot, director del Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya (GAAM), va posar en context als assistents i va explicar que una recerca liderada per la UAB ha documentat i mapejat més de 340 vestigis arqueològics al Parc Nacional d'Aigüestortes.
Els resultats de les recerques dels darrers anys han trencat totalment la idea preconcebuda que l'entorn d'Aigüestortes sempre ha estat verge i sense activitat humana. Ben al contrari, mostren un territori "molt humanitzat", ocupat des de fa més de 10.000 anys, amb la majoria de registres per damunt dels 2.200 metres d'altitud. En acabar l'explicació, a la mateixa cova, a 2.300 metres d'altitud (un dels jaciments prehistòrics més elevats del país), es va oferir un aperitiu als assistents a base de truita de riu fumada, formatges fumats, carn de vaca curada, pa de sègol, cireres i avellanes, aliments que perfectament podien menjar els nostres avantpassats quan habitaven aquestes coves del Pirineu.
Gassiot, que ha portat a terme l'excavació, va explicar que entre les restes localitzades, en campanyes d'excavacions entre el 2015 i 2017, revelen nivells amb murs d'arranjament, fogars i abundant material, com ara ganivets de sílex, puntes de fletxa o restes de treball sobre matèries lítiques, material exogen al territori, algunes de les quals provinents de centenars de quilòmetres de distància.
Camins prehistòrics
La sortida va continuar fins al Refugi d'Amitges, pels camins que segurament transitaven els habitants de les coves del Parc Nacional ara fa milers d'anys, on hi havia preparat un dinar. El refugi es va ambientar de tal manera que va fer traslladar la gent a la prehistòria. A les parets s'hi podia contemplar murals pintats amb tècniques ancestrals.
El cuiner Aleix Gallardet ha explicat que pel menú no es va utilitzar res més que el que hi havia al Parc Nacional i zones limítrofes fa 10.000 anys i ha afegit que es va cuinar amb, la mesura del possible, amb les tècniques que els habitants d'aquella època utilitzaven. Gallardet ha narrat que va ser un repte confeccionar aquests menús però que ho van poder fe amb l'ajuda d'Ermengol Gassiot i el seu equip de recerca, que els va anar guiant sobre el que podien utilitzar i que no en l'elaboració dels plats. No solament el menú es va intentar que fos el màxim semblant a les menges dels prehistòrics, sinó també les eines per menjar. Els plats i els gots es van elaborar amb terrissa per un artesà de Verdú i les forquilles eren uns punxons fets a mà amb fustes de bedoll i avellaner.
Els participants en aquesta jornada, a més de degustar plats prehistòrics, van poder fer-se una idea de com vivien els pobladors d'aquestes coves fa 10.000 anys. A molts d'ells els van trencar la visió tòpica que es té des del medi urbà, d'unes muntanyes del Pirineu verges i deshabitades al llarg dels segles. Les diferents recerques que s'hi ha fet mostren traces del desenvolupament d'un poblament neolític molt intens, connectat amb les zones de la plana.
Amb aquesta jornada lúdica s'ha contribuït a divulgar, fora de l'activitat científica, els treballs arqueològics que es realitzen des de fa anys a l'àmbit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, una de les zones d'alta muntanya europees amb major intensitat de vestigis arqueològics documentats.
