Drets Socials presenta la convocatòria per rehabilitar habitatges buits als pobles, que duplica la dotació

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha presentat aquest dimecres la nova convocatòria d'ajuts per a la rehabilitació d'habitatges buits en municipis rurals, per destinar-los a primera residència. Cervera ha destacat que el pla d'enguany duplica la partida de l'any passat atès que disposa de 5 milions d'euros, als quals cal afegirquals 2 milions per a ajuts a millores en eficiència energètica, provinents dels fons europeus Next Generation, que fan una disponibilitat total de 7 milions.

La presentació s'ha fet a Tuixent, on Violant Cervera ha estat acompanyada, entre d'altres, per l'alcaldessa de Josa i Tuixent, Marta Poch; el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Ricard Pérez; el director general de Polítiques de Muntanya i Litoral, Jesús Fierro; el secretari general d'Estratègia i Coordinació Territorial, Xavier Fornells, el secretari d'Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala, i el director territorial de Drets Socials a Lleida, Joan Segura. La màxima responsable del Departament de Drets Socials ha estat rebuda a l'Ajuntament, on ha signat al llibre d'honor del municipi alturgellenc.

Cervera ha subratllat que la convocatòria té com a prioritat afavorir el repoblament en entorns rurals i de muntanya de Catalunya i que "la lluita contra el despoblament rural passa per mobilitzar el màxim nombre d’habitatges buits possible”. Per això, “s’ha ampliat la dotació econòmica de la convocatòria i es flexibilitzen els usos als quals es poden destinar els habitatges”. Així, ara s'hi inclou d'altres formes de tinença com ara la masoveria, la propietat temporal i la propietat convencional.

Dels 7 milions disponibles, 5 milions són a càrrec del Govern; i d'aquests, 3 milions els aporta el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori; i els 2 restants, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, adscrita al Departament de Drets Socials. S´hi poden acollir tots els municipis de menys de 1.000 habitants d'arreu de Catalunya, però en el cas de l'Alt Pirineu i Aran aquest límit s'amplia fins a 3.500 habitants, per abastar així el màxim possible de pobles en la que és, segons ha recordat Violant Cervera, la regió menys poblada i amb menys densitat del país. Així, per exemple, en el cas de l'Alt Urgell hi estan inclosos tots els municipis tret de la Seu. Aquesta excepció també inclou tres altres comarques de muntanya: el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès. Així, la xifra total de termes que s'hi poden acollir és de 515, més de la meitat dels que hi ha a Catalunya.

Modificació de llei per mobilitzar habitatges buits

Per afavorir aquest procés, s'ha modificat l’article 3 de la Llei del dret a l’habitatge, fent que es considerin habitatges buits a tots els efectes també aquells que es trobin en municipis amb regressió de població. Ara, per tant, tots els ajuntaments disposen de tots els mecanismes previstos per poder mobilitzar aquests habitatges. L’any 2020 es va iniciar una prova pilot que va comptar amb un pressupost de 2 MEUR i per la qual es van seleccionar 19 municipis que complien les característiques necessàries. D’aquests, 17 estan ara pendents de realitzar les obres, un està pendent de projecte i un altre ja està a punt d’acabar les obres.

Per a la consellera, “la convocatòria que es publicarà per fomentar el repoblament perfecciona el Pla pilot endegat l’any 2021 gràcies a dos factors: la flexibilització de les formes d’ús dels habitatges que s’hi acullin i que aquests siguin compatibles amb les subvencions dels fons europeus per a actuacions de renovació energètica”. Per això, la nova convocatòria serà compatible amb les subvencions FNG. 

Xavier Fornells defensa "discriminació positiva" pels pobles i rebat els arguments ambientals contra el Jocs d'Hivern

En representació del Departament de Territori, el secretari de Coordinació Territorial ha declarat que aquesta partida "és un més de molts elements per al reequilibri territorial" i celebra que ara hi hagi més conscienciació de la necessitat "que el país es retrobi" i que el món urbà valori que "l'oxigen que es produeix aquí no es produeix a l'Àrea Metropolitana, que genera CO2, com també són d'aquí els aliments de quilòmetre zero que volen tenir". Xavier Fornells adverteix, però, que el manteniment de zones rurals "no passa només pel paisatge i perquè sigui molt maco, sinó que hi ha d'haver gent que hi pugui viure. I per això, hi afegeix, "calen lleis i reformes que tinguin en compte la densitat baixa de població", mitjançant una "discriminació positiva que no permeti que quan només hi ha set nens es tanqui una escola".

Fornells confia que, tot i que les tramitacions solen ser lentes, ben aviat es disposi de noves lleis per garantir normes diferents per a zones amb pocs habitants, com ara el futur Estatut del Municipi Rural, perquè "durant massa anys aquesta igualtat -a l'hora de vincular recursos amb nombre d'habitants- ha enfonsat una part del país".

En la mateixa línia, Xavier Fornells s'ha mostrat molt crític amb alguns del pronunciaments contra la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern que han aparegut els darrers mesos; concretament, els impulsats des de l'àmbit urbà o que addueixen a un hipotètic risc mediambiental de l'esdeveniment. El secretari general considera que "no s'ha entès la voluntat d'una part del país, els Pirineus, de voler-ho tirar endavant", en referència a allò que han expressat molts dels seus principals representants públics. I sobre el fet que algunes d'aquestes denúncies es facin des de fora el Pirineu, s'ha mostrat contundent i ha sentenciat que "necessitaríem fer 1.000 Jocs Olímpics per igualar la petjada de carboni d'un sol cap de setmana d'embussos a l'AP-7, i en canvi ningú no reclama tancar l'AP-7 els caps de setmana per aquest motiu".

Per això, Fornells retreu l'actitud d'aquells que equiparen "alegrement" l'impacte ambiental que podria generar aquest esdeveniment amb el que provoca l'activitat quotidiana de les grans àrees urbanes catalanes, principalment la de Barcelona. I conclou que "és més necessari que mai que una part del país es reconegui amb l'altra".

Els requisits

La subvenció per a la rehabilitació pot arribar fins al 90% del cost total de l’obra, amb un topall de 60.000 €/habitatge, si la casa o pis és de titularitat pública, i al 60% del cost total de l’obra, amb un topall de 40.000 €/habitatge, si és de titularitat privada. Per tal que la rehabilitació pugui ser objecte d’aquesta subvenció, cal que es dugui a terme en edificacions residencials buides, de titularitat pública o privada i es destinin a habitatge principal, entès com aquell que consta com a domicili en el padró municipal.

També se subvencionaran les actuacions contemplin la millora de l’eficiència energètica de l’edificació residencial, com són la substitució de fusteries o la instal·lació de calderes més eficients, conjuntament amb la reparació de les deficiències relatives a l’estat de conservació de l’edificació residencial i, en general, les obres de rehabilitació que siguin necessàries per assolir el compliment dels requisits d’habitabilitat.

Els habitatges es podran destinar a lloguer, compra o propietat temporal, amb uns preus fixats per l’administració, i els propietaris han de garantir que estaran habitats. Els pisos resultants de la rehabilitació es podran destinar, a elecció del seu propietari, al lloguer, compravenda, propietat temporal (mínim de 75 anys) o a la masoveria, i s’hauran de mantenir ocupats pel seu propietari, que estarà obligat a comunicar a l’Administració la disponibilitat en el termini d’un mes des de la finalització de les obres de rehabilitació en la primera adjudicació o des de seva desocupació en segones i posteriors adjudicacions.

En el cas de lloguer, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya adjudicarà les cases o pisos i l’Ajuntament corresponent podrà formular propostes de criteris d’adjudicació. En qualsevol cas, tindran preferència les sol·licituds de nuclis familiars amb membres en edat laboral activa i fills en edat escolar. Com que s’haurà rebut ajut públic per a la rehabilitació, els preus tenen unes limitacions: en el cas del lloguer, han de suposar un 25% de reducció sobre el preu de referència; en el cas de la venda, un 25% de reducció sobre el preu de mercat; i per a propietat temporal, per a 75 anys, d’un 85% del preu, si fos de compravenda.