El 2023 ha estat entre 1 i 2 graus més càlid de l'habitual al Pirineu català

El 2023 ha estat un any de marcades anomalies, pel que fa al temps. Així es resumeix l'informe sobre les dades d'aquests darrers dotzes mesos que ha presentat el Servei Meteorològic de Catalunya, que a grans trets destaca que arreu del país, i també al Pirineu, la temperatura mitjana s'ha mogut entre 1 i 2 graus per damunt del que seria normal d'acord amb les sèries de dades amb què treballen, la majoria de les quals corresponen a les darreres cinc dècades. Tot i això, en alguns observatoris amb sèries més antigues, sobretot al litoral, s'han batut rècords de calor en un any sencer en més de cent anys, des de començament del segle XX. El MeteoCat ha comparat aquesta situació amb la de l'any 1950, que també va ser considerat com a molt càlid.

Quant a la temperatura, a tota la meitat est de l'Alt Urgell, la meitat oest de la Cerdanya, el nord del Pallars Sobirà i la totalitat de la Val d'Aran la mitjana final del 2023 s'ha situat uns 2 graus per damunt de la mitjana climàtica (el còmput de les sèries de dades des del 1981). També han viscut aquesta anomalia a bona part del Solsonès i el Berguedà i el nord del Ripollès. A l'Alt Urgell, aquesta situació inclou municipis com la Seu, les Valls de Valira, Alàs i Cerc, Arsèguel, Estamariu, Cava, el Pont de Bar, Josa i Tuixent, la Vansa i Fórnols, Ribera d'Urgellet, Organyà i Fígols i Alinyà.

A la resta del Pirineu, l'anomalia ha estat una mica més moderada, però tot i això han arribat al voltant d'1 grau per damunt del que es considera normal. A l'oest i sud de l'Alt Urgell, aquesta franja engloba Montferrer i Castellbò, Cabó, Coll de Nargó, Oliana, Peramola i Bassella. I a comarques veïnes o properes, també ha passat el mateix (+1ºC) a la pràctica totalitat del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i la plana de Cerdanya (al voltant de Puigcerdà), a més del sud del Ripollès i una petita part del límit entre el nord del Solsonès i el Berguedà, a prop de Sant Llorenç de Morunys.

Dades generals de temperatura mitjana

En valors totals, la temperatura mitjana de l'any ha estat d'entre 12 i 14 graus a tot el fons de l'Alt Urgell (vall del Segre, incloent la Seu i Oliana) i a la Conca de Tremp, dues zones on es concentra una part important de la població de l'Alt Pirineu i Aran. Per damunt dels 1.000 metres (plana de Cerdanya, cotes mitjanes de l'Alt Urgell i el Pallars i al fons de la Val d'Aran), ha estat al voltant dels 10 graus. A partir de 1.500 metres, entre 6 i 8 graus. Per sobre de 2.000 metres, entre 2 i 4 graus. I per damunt de 2.500, a prop dels 0ºC.

A bona part dels altiplans interiors, com la Plana de Lleida i el Pla de Bages, la mitjana ha estat entre 14 i 16 graus; igualment, 1 o 2 graus per sobre l'habitual. I a quasi tot el litoral, la variació ha estat més moderada, d'1 grau més en general, tret de l'àrea del Delta de l'Ebre. Tot plegat, en un any en què s'han viscut forts contrastos: des dels nous episodis de forta calor al començament de l'estiu fins a alguns dels valors més baixos dels darrers anys a alta muntanya cap al final de l'hivern, passant per setmanes amb notables alts i baixos al termòmetre o per un dels mesos d'octubre més càlids que es recorden.

Entre 250 i 400 l/m2 als entorns de la Seu, Organyà, Oliana i Puigcerdà

Pel que fa a la precipitació, el balanç del MeteoCat apunta que les planes de l'Urgellet i la Cerdanya (al voltant de la Seu i Puigcerdà) i els entorns d'Organyà, Oliana i Isona són els indrets de l'Alt Pirineu on hi ha plogut menys: entre 250 i 400 l/m2 en tot l'any, un volum semblant al que hi ha hagut a la majoria de comarques del litoral, el prelitoral i la Plana de Lleida, entre elles la Noguera. En canvi, als cims del Pallars Sobirà, l'Aran i l'Alta Ribagorça han acumulat entre 1.100 i 1.500 l/m2, en funció de cada observatori. Entremig, a bona part de l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà s'han mogut entre els 400 i els 850 l/m2.

Si es compara amb la mitjana de les darreres dècades, a bona part de l'Alt Urgell i la Cerdanya tan sols hi ha plogut entre un 50% i un 70% del que seria esperable. En aquestes dues comarques, la situació només ha estat una mica millor a Montferrer i Castellbò, les Valls de Valira, Josa i Tuixent, Lles de Cerdanya i Meranges, on han arribat al voltant del 90%, i per tant el règim de pluja hi ha estat una mica més correcte. També ho ha estat a la majoria de municipis del Pallars Sobirà, el Jussà i el Ripollès, a més de la Vall de Lord (nord del Solsonès), el municipi de Naut Aran i tota la meitat oest del Berguedà.

Finalment, la resta de l'Aran i tota l'Alta Ribagorça són de les úniques zones de Catalunya on la precipitació ha estat la normal (al voltant del 100%), amb puntes de més del 120% al límit entre ambdues comarques. Els altres indrets on això ha passat són l'extrem oriental del Baix Ebre i l'entorn de l'embassament d'Ulldecona, tots dos a les Terres de l'Ebre. 

#Meteo #Pirineu | A l'#AltUrgell, la #Cerdanya, el #Solsonès i el #Berguedà, al 2023 hi ha caigut en general entre un 50% i un 70% de pluja prevista. L'#Aran i l'#AltaRibagorça, entre les úniques zones al voltant de la mitjana: https://t.co/YFZxVZ15OH pic.twitter.com/KvewXBJ58q

— RàdioSeu (@RadioSeu) January 3, 2024

Sequera agreujada a les zones més poblades del país

En tot cas, el 2023 serà recordat especialment per l'agreujament de la sequera del 2022 a bona part de Catalunya. Especialment, a les zones on s'hi concentra la immensa majoria de la població i on, malgrat aquest risc, el nombre d'habitants hi ha seguit augmentant a milers al llarg dels darrers anys.

Per exemple, a tota la meitat oest de l'entorn urbà de Barcelona (Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès i meitat sud del Vallès Occidental) només hi ha plogut entre un 30% i un 50% de l'esperable. Només en aquesta àrea esmentada, s'hi concentren prop de 4 milions de persones, la meitat de l'actual població de Catalunya. La mateixa situació s'ha patit a les zones més poblades de l'Alt Empordà, la Selva i el Tarragonès, a més d'alguns punts del Baix Empordà i el Priorat.

A la resta de Catalunya (incloent-hi la meitat oriental de l'Àrea Metropolitana i les àrees urbanes de Girona i Tarragona), en general, s'ha viscut la mateixa situació que a l'Alt Urgell: entre un 50% i un 70% de la precipitació esperada, amb algunes excepcions com la Vall d'Àger (Noguera), la zona del Baix Segre, la Segarra, el Lluçanès, l'oest d'Osona i la meitat sud de les Terres de l'Ebre, que s'han quedat entre el 70% i el 90%.