El Ball Cerdà de la Seu, declarat element festiu patrimonial d'interès nacional

El Govern català ha acordat declarar element festiu patrimonial d’interès nacional el Ball Cerdà de la Seu d’Urgell. El Consell Executiu ha distingit la dansa urgellenca "per la seva elegància i el seu arrelament". La declaració destaca que hi tenen importància tots els aspectes musicals, coreogràfics i també històrics, socials i estètics. En aquest sentit, se'l considera "un acte festiu de referència a la Seu", que s’ha donat a conèixer més enllà de la comarca.

El Ball Cerdà de la Seu d’Urgell s’estructura en diverses parts: la passada pels carrers, el pasdoble, l’entrada al galop dels balladors a la plaça, la rotllana, el caragol, el ball de les parelles, el crit de “Risto” i, finalment, el ball de casats. El personatge de referència és el fadrí major, que és qui marca el compàs i en iniciar la dansa treu a ballar totes les noies en el caragol. Cada any el fadrí és diferent, triat pels voluntaris que s’ofereixen.

La Generalitat recorda que el ball és un dels actes centrals de la Festa Major de la Seu, i que es pot veure cada any l’últim diumenge d’agost al matí, a la plaça Palatín, davant un nombrós públic i amb els músics col·locats en una tarima. En primer lloc se celebra el Ball Cerdà Infantil i després, el Ball Cerdà d’adults. Es balla també a l’octubre, dins la setmana de la gent gran, amb parelles mixtes formades per joves i grans.

Orígens

Els orígens del Ball Cerdà, com a variant del Ball Pla, són incerts. El Govern ha assenyalat que fonts orals indiquen que s’havia ballat al segle XIX, mentre que la primera referència coneguda a la premsa és de 1916. La dansa ha sobreviscut a d’altres balls de la Seu d’Urgell, com el de Cascavells, l’Indiot per Carnaval i el Contrapàs. És un ball rodó tancat, que formava part d’un conjunt de danses, un ball d’exhibició i, antigament també un ball de festeig, en el qual es feien públiques moltes parelles.

Altres reconeixements

El govern també ha declarat béns d'interès nacional les Termes romanes de Sant Boi de Llobregat, com un dels exemples "millor conservats" d’edificis termals privats a Catalunya, i la Festa Major de Sitges en honor a Sant Bartomeu i Santa Tecla, una festivitat que se celebra des de l'edat mitjana els dies 24 d’agost (Sant Bartomeu) i 23 de setembre (Santa Tecla), en honor als copatrons de la vila i de l’església parroquial.