El Ball de l'Ossa es recupera a la Seu d'Urgell després de cent anys

El Ball de l'Ossa es tornarà a representar aquest dissabte a la Seu d'Urgell, més de cent anys després que aquesta tradició s'acabés perdent a la capital alturgellenca. Des de la Germandat de Sant Sebastià han estat treballant en els darrers tres anys en la seva recuperació, que s'emmarca en els actes festius de Carnaval. Unes 25 persones hi participaran, cantant una peça musical que ha composat l'artista Arnau Obiols. Tot plegat, coincideix amb la declaració, a finals de novembre, de diverses festes d'aquest tipus com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. Concretament, es tracta de les que es duen a terme als pobles d'Arlès, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, a l'Alt Vallespir, i a les parròquies andorranes d'Encamp i Ordino.

La representació començarà a dos quarts d'onze del matí a la plaça Soldevila de la Seu d'Urgell, on hi haurà un esmorzar de caçadors que recrearà un moment de reunió entre ells per decidir què fer amb una ossa que hi ha als voltants de la ciutat pirinenca. El moment de l'entrada, anomenat 'Arruix', tindrà lloc a les dotze del migdia, quan es veurà l'animal sortint per diversos carrers del centre històric. Aleshores, en una cercavila, la figura de l'Ossa es desplaçarà cap a la plaça Patalín, on un domador la farà ballar, acció que després es repetirà a la plaça dels Oms.

Toni Gasset, germà major de la Germandat de Sant Sebastià, assenyala que la idea inicial de recuperar el tradicional Ball de l'Ossa va ser del seu antecessor en el càrrec, Climent Miró. Amb la pandèmia, però, el projecte va quedar aturat fins que s'ha pogut reprendre en els darrers mesos per tal de poder-lo fer realitat. Diverses fonts orals, entre ells el pare de Gasset, que va néixer al 1915, explicaven que quan eren petits havien vist per Carnaval una persona disfressada amb pells d'ossa a l'esquena, a la qual la gent "li anava donant cops".

El germà major creu que la festa tenia una finalitat purament lúdica i que buscava simular que hi havia osses a les muntanyes i que es podia anar a caçar-les. Ara, el format s'ha adaptat als temps i costums actuals i la disfressa, que al seu dia es feia a partir de pells de corder, és sintètica i prové dels Estats Units, tal com ha explicat també Toni Alet, membre de la comissió de festejos de la Germandat de Sant Sebastià. Tenint en compte que al poble de Vilanova de Banat, a Alàs i Cerc (Alt Urgell), el ball es va mantenir fins als anys 60 i era similar, també s'han basat en els documents gràfics que es conserven de cara a la recuperació de la tradició a la Seu d'Urgell.

Pere Cerqueda conserva fotografies del Ball de l'Ossa de Vilanova de Banat, que ell mateix va veure quan era un nen, entre els anys 1952 i 1956. Així, recorda en declaracions a l'ACN que l'animal anava lligat amb una cadena de ferro i portava una màscara antigàs a la cara. Una altre aspecte que cridava l'atenció era el personatge que l'acompanyava i que era l'encarregat de crear "un ambient de discòrdia entre el públic". En aquest sentit, Cerqueda diu que era molt semblant al popular Don Cicuta del programa televisiu 'Un, dos tres' i que anava dient a la gent que era malgastadora i que tanta diversió "els passaria factura".

Entrevista a RàdioSeu sobre la recuperació del Ball de l'Ossa

A LA CARTA | Entrevista a Antoni Gasset i Toni Alet, de la Germandat de Sant Sebastià de #laSeu, i al músic Arnau Obiols, en el marc de la recuperació del Ball de l'Ossa.

▶️Enllaç al podcast: https://t.co/eppzTzRq8p pic.twitter.com/WJ7Ro0jEYV

— RàdioSeu (@RadioSeu) February 17, 2023