Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Notícies / El Berguedà, el Ripollès i el Solsonès entenen l'ajornament de la consulta dels Jocs perquè en "falta informació"

El Berguedà, el Ripollès i el Solsonès entenen l'ajornament de la consulta dels Jocs perquè en "falta informació"

Josep Lara assenyala que ell mateix encara coneix "poc" el projecte tècnic, i Joaquim Colomer suggereix fer una pregunta única tot i que creu que la votació no era necessària. L'alcaldessa de Solsona expressa la seva "plena confiança" en el Govern
El Niu de l'Àliga, amb el Berguedà al fons, aquest començament de primavera (Foto: arxiu)
27/05/2022 19:55

Els consells comarcals del Berguedà i el Ripollès han coincidit a valorar com a "encertada" la decisió d'ajornar la consulta sobre els Jocs d'Hivern 2030, tot i que amb matisos i propostes diferents. Aquestes dues comarques, juntament amb el Solsonès, estaven cridades el 24 de juliol a votar si volen o no volen implicar-se en la candidatura, tenint en compte que les proves de neu previstes a Catalunya serien a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran, que el mateix dia havia de decidir si el projecte tira endavant o bé es descarta.

El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, ha dit a l'ACN que entén la decisió del Govern perquè creu que la consulta "era precipitada i faltava informació". Lara exposava que ell mateix encara coneix "poc" el document tècnic malgrat que és el màxim representant d'una de les comarques que ha de participar a la consulta i que és també l'alcalde de Guardiola de Berguedà, un dels municipis més propers a les pistes de Masella i La Molina on, segons aquest acord, s'hi haurien de disputar les proves d'esquí alpí. Per això, el dirigent berguedà comprèn l'ajornament i fins i tot creu que és "una bona cosa per veure com avancen els esdeveniments, ja que és molt diferent si hi ha l'Aragó o no". En tot cas, Lara s'ha mostrat convençut que el Govern tirarà endavant la proposta "amb l'Aragó o sense".

De la seva part, el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, ha anat més enllà i ha demanat que s'aprofiti aquesta pausa per proposar "una única pregunta a tot el territori", i que per tant es faci la mateixa consulta per a aquestes tres comarques que per a l'Alt Pirineu i Aran.  Tot i això, Colomer també continua defensant que la consulta "no és necessària" perquè creu que "si el Govern considera que la celebració dels Jocs és positiu per al territori, ja n'hi ha prou". El dirigent ripollès creu que la votació, acordada per la pressió de col·lectius com Stop JJOO, "és una despesa innecessària", i hi afegeix que "hi ha d'altres formes de consultar sense gastar ni un euro". Finalment, Colomer ha aprofitat per defensar que "Catalunya té la infraestructura necessària per assumir una candidatura sense l'Aragó" i, de fet, considera que "això podria beneficiar el Ripollès".

Des del Solsonès, l'alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, ha afirmat que tenen "plena confiança" en el Govern i per tant veu bé l'ajornament. Gisbert s'ha sumat a les crítiques cap a l'actitud de bloqueig polític que ha perpetrat el govern de l'Aragó, perquè entén que han "dificultat que la consulta pugui tirar endavant amb els 'tempos' inicials". La batllesa solsonina, alhora, subscriu que és "vital" que la ciutadania tingui tota la informació possible per "poder valorar el seu motiu de vot i definir-se correctament". Per això, conclou que "si el Govern ha decidit ajornar-la perquè la ciutadania tingui el màxim d'informació possible, no hi tenim res a dir".

Rebuig quasi unànime de la Paeria de Lleida a una moció contra els Jocs d'Hivern

El debat sobre els Jocs d'Hivern també ha arribat aquest divendres fins a l'Ajuntament de Lleida, que ha rebutjat una moció contra la candidatura pirinenca. La proposta, presentada per l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà en nom d'una dotzena de col·lectius de la ciutat, ha estat rebutjada per ERC, Junts, PSC, PP, Cs i els regidors no adscrits; és a dir, tots els membres de la Paeria tret dels 2 electes d'El Comú. Actualment la CUP no té cap representant al consistori lleidatà, que consta de 27 regidors.

Per l'equip de govern, el regidor d'ERC Ignasi Amor ha recordat que ara per ara "no hi ha res tancat" sobre la candidatura i ha recordat als impulsors de la moció que, en tot cas, el futur del projecte no s'ha de decidir des de Lleida sinó que l'han de votar els veïns del Pirineu, tal com s'ha compromès a fer el Govern. Tot i això, Amor s'ha mostrat convençut que si al final la idea tira endavant, la demarcació de Lleida "hi jugarà un paper actiu i en sortirà beneficiada". En el mateix sentit s'ha manifestat Paco Cerdà, portaveu de Junts, que ha qualificat els Jocs com "una oportunitat per reequilibrar el país".

Des del principal grup de l'oposició, el regidor socialista Jackson Quiñónez ha demanat que el "repte" de la candidatura sigui liderat pel Govern i també que sigui explicat en "profunditat" per no crear malentesos. De la seva part, la popular Maria Antònia Maller ha criticat els qui auguren "que no hi haurà neu al 2030" i defensa que l'altitud de les muntanyes del Pirineu garanteix que n'hi seguirà havent a l'hivern. I la portaveu de Cs, Maria Burrel, ha acusat els col·lectius contraris als Jocs de veure el Pirineu "com una mena de Jurassic Park" i ha defensat que la gent que viu a les comarques de muntanya necessita "tenir feina per viure amb dignitat".

En l'exposició de la moció, Pau Juvillà ha reiterat els arguments dels contraris als Jocs, en el sentit que els veu com un "xantatge" a la gent del Pirineu, creu que fomenta un model de "moncultiu" turístic que provoca "dependència" i qualifica de "greu irresponsabilitat" fer aquesta proposta en un context de canvi climàtic. L'activista augura que tirar-ho endavant seria un "còctel perfecte perquè el jovent marxi". Pel que fa a l'únic grup que ha votat a favor de la moció, El Comú, el seu portaveu Sergi Talamonte, ha dit que veu el projecte "tocat de mort" després de l'ajornament de la consulta i creu que la candidatura "no se la creuen ni els seus impulsors", entre els quals hi ha l'Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol, amb presència d'En Comú Podem. Tot i això, Talamonte ha reconegut que en aquesta situació hi ha tingut molt a veure el boicot polític del president de l'Aragó, Javier Lambán, que creu que ha "rebentat" la credibilitat internacional de la proposta.

Mostrar formulari de contacte