El bisó europeu torna al Pirineu català
Una finca de Guardiola de Berguedà impulsa un centre de cria per recuperar l'espècie, extingida de la regió fa segles El bòvid és un aliat per a la neteja del medi, ja que pot menjar 4.000 quilos de sotabosc l'any
El bisó europeu ha tornat al Pirineu català i concretament a l'entorn del Cadí. Ho ha fet a través d'un centre de cria a la finca d'El Jou, a Guardiola de Berguedà. Es tracta d'un projecte innovador que uneix l'oferta ecoturística amb la renovació forestal, ja que un bisó adult pot arribar a menjar 4.000 quilos de sotabosc l'any. Per tant, pot ser un excel·lent aliat per a la prevenció d'incendis.
El seu principal impulsor, Santiago Baos, ha explicat a l'ACN que l'objectiu és que "el món rural produeixi biodiversitat al servei de l'economia local". De moment, són quatre bisons que ja han rebut les primeres visites de turistes i han començat a engolir la fusta dels boscos de l'Alt Berguedà. Ara bé, l'experiència podria ser la primera pedra per portar al Pirineu més animals d'aquesta espècie, que va desaparèixer de Catalunya fa segles.
La idea d'aquest centre de cria de bisons se li va acudir a l'empresari Santiago Baos mentre feia submarinisme al Mar Roig i, de cop, se li va aparèixer un tauró punta blanca oceànica. En sortir de l'aigua, es va adonar que allà hi havia "vaixells i submarinistes per veure els taurons i que no contaminaven l'aigua". Aleshores, va pensar que seria "fantàstic" traslladar aquesta concepte "a la muntanya".
El propietari de la finca El Jou, Jairo Acebillo, ha explicat que les instal·lacions que gestiona amb la seva família són "molt grans i tenen moltes possibilitats". Acebillo va suggerir a Baos que tirés endavant la idea si es veia capaç, "i ell ho va fer".
Un bosc net, base de l'ecoturisme
Per Baos, la neteja dels boscos i l'ecoturisme són dos pilars que van units, indissociables: "Un bosc net i verd estarà més protegit dels incendis, molt perillosos fins i tot ara a l'hivern. Si el bosc no està ben cuidat, no s'hi pot fer res". Baos apunta que "la manera gratuïta de netejar el bosc és que se n'encarregui la pròpia natura".
