El cap de llista d'Units pel Progrés d'Andorra lamenta que hi hagi presos catalans "per raons polítiques"

El candidat d'Units pel Progrés d'Andorra a les eleccions al Consell General del Principat, Alfons Clavera, creu que "no és normal" que hi hagi dirigents independentistes catalans a la presó "per raons polítiques". A més, afirma que és molt probable que si el cas arriba a instàncies europees, el Tribunal Europeu de Drets Humans faci "cessar" aquest empresonament de forma "immediata".

En una entrevista a l'ACN, el també advocat de l'Institut de Drets Humans d'Andorra considera que s'ha de reconèixer el dret a l'autodeterminació, ja que aquest està recollit per Nacions Unides i l'Estat espanyol ha signat tots els protocols de la institució, amb la qual cosa, ha dit, els tractats internacionals estan per sobre de la llei interna i són d'obligat compliment.

Clavera considera que l'actuació de l'Estat espanyol respecte a la situació política que viu Catalunya "no és correcta" i que "s'ha de respectar la democràcia". En aquest sentit, hi afegeix que "el dret a votar no pot estar penalitzat", motiu pel qual el partit que encapçala, Unió pel Progrés d'Andorra (UPA), se solidaritza amb els presos polítics catalans, sobre els quals creu que "s'estan vulnerant els seus drets polítics".

Tot i això, el candidat d'UpA assegura que des d'Andorra "no s'hi pot interferir" en tractar-se, diu, de "qüestions internes". A més, creu que cal mantenir-se "respectuosos" davant d'aquesta situació, tot i ser partidaris que aquesta s'abordi de forma pacífica i negociada. Sobre el dret de l'autodeterminació, Clavera ha dit que l'Estat espanyol l'hauria de reconèixer "explícitament" des del moment en què va signar tots els protocols de l'ONU, on hi està recollit. Per aquest motiu, considera que s'ha de donar compliment als tractats internacionals i no hi poden haver "traves".

Els principals candidats eviten pronunciar-se

En canvi, la resta de candidats a cap de Govern d'Andorra eviten criticar la situació dels polítics independentistes a l'Estat espanyol. El cap de llista de Demòcrates per Andorra (DA), Xavier Espot, es limita a dir que el Principat "no es pot immiscuir" en aquesta situació i reconeix que prefereixen mantenir-se'n "al marge". Així, tot i defensar els "estrets lligams existents amb Catalunya, el fins ara ministre d'Interior andorrà addueix que també mantenen unes "excel·lents relacions, d'estat a estat", amb Espanya. En la mateixa línia, el candidat de Liberals d'Andorra (L'A), Jordi Gallardo, afirma que veu la situació de Catalunya amb "preocupació i respecte". Gallardo conclou que "per la via del diàleg tot és possible" i que cal arribar a un consens per arribar a una solució "pactada" entre Espanya i Catalunya.

El líder del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, afirma que estan "molt atents a la situació" per "la proximitat, els sentiments i la relació existent", però, com els altres candidats principals, advoca pel "principi de no ingerència", malgrat que admet que l'escenari que hi hagi després de les eleccions espanyoles del 28-A i dels comicis municipals catalans serà "important". López confia que es pugui trobar una "via d'entesa". El cap de llista de Progressistes-SDP, Josep Roig, diu que aquest conflicte sí que "afecta Andorra" i desitja "que es pugui resoldre aviat", però finalment coincideix amb López a dir que el Principat "no hi ha d'entrar".

Pel que fa a les noves llistes que es presenten a les eleccions andorranes, el candidat de Terceravia, Josep Pintat, afirma que es mira la situació de Catalunya amb "molta prudència i reserva". Pintat opina que "arran de la crisi del 2008 han sorgit populismes i extremismes" i que a l'hora de trobar solucions "s'han buscat sortides fora de to". Tanmateix, Pintat culpa d'aquest context la Unió Europea i les seves polítiques d'austeritat, perquè han optat per "collar el cinturó a la gent" i "han perdut els seus valors fundacionals". Finalment, el cap de llista d'Andorra Sobirana (AS), Eusebi Nomen, ha declinat fer cap mena de valoració sobre el tema, tot al·legant que "no és una qüestió d'Andorra".