El catàleg de la unió de les pintures de Santa Caterina arriba a la Seu
Divendres a les 9 del vespre, la sala d’actes de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell viurà la presentació del catàleg de l’exposició La princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell. Aquest conjunt pictòric ha estat un dels principals atractius del 75è aniversari del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i ara se li farà un merescut reconeixement al seu lloc d'origen.
L'acte serà a càrrec dels comissaris de l’exposició, Manuel Castiñeiras, de la Universitat Autònoma de Barcelona i Judit Verdaguer, del Museu Episcopal de Vic.
El retrobament de l'obra ha permès reconstruir la seva localització original i explicar, a través de l’obra, les peculiaritats de la iconografia occidental de santa Caterina, que a l'època va esdevenir per a l'església catòlica un símbol del triomf contra els càtars. A nivell purament artístic, també reflectia les transformacions del segle XIII a Catalunya i, concretament, la frontera entre el romànic tardà i l’arribada del gòtic lineal.
Aquest cicle pictòric va ser arrencat a principis del segle XX i actualment es troba fragmentat en tres parts disperses: entre el Museu Episcopal de Vic, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Fundació Abegg-Stiftung, a Riggisberg (Suïssa). Aplegar els tres fragments és un fet extraordinari que ha permès al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d’Art de Catalunya estudiar el conjunt en tota la seva complexitat.
Una mostra de la transició del romànic al gòtic
Pintat entre 1242 i 1255 per decorar la capella de la catedral de la Seu, a mitjan segle XVII va quedar ocult darrere d’un retaule barroc i no va ser redescobert fins a principis de segle XX. Poc després va ser arrencat i venut al mercat internacional en tres parts independents.
L’excepcional reunió ha permès a diversos especialistes aprofondir en el coneixement de l’obra en tota la seva complexitat: la introducció de la iconografia i culte a santa Caterina a Occident, la relació de les pintures amb el conflicte càtar en temps del bisbe Ponç de Vilamur (1230-1257) i l’important moment de transició estilística entre el romànic i el gòtic.
Castiñeiras i Verdaguer han comandat la direcció científica de l'obra i han comptat amb la col.laboració de l'historiador urgellenc Carles Gascón, juntament amb Michele Bacci, Cristina Giannini i Mireia Mestre.
