El CEFUC omple la Sala de Sant Domènec per celebrar el seu 50è aniversari

La Sala de Sant Domènec de la Seu d'Urgell es va omplir dissabte, dia 8, per a l'acte central de celebració del 50è aniversari del Club d'Esquí de Fons Urgellet Cerdanya (CEFUC), el club dedicat a l'esquí nòrdic més veterà dels Pirineus. En una completa i emotiva vetllada es va recordar els orígens i l'evolució de l'entitat i es va homenatjar tant els fundadors -a través dels seus fills- com els esportistes, tècnics i dirigents més destacats que ha tingut l'associació, entre ells diversos fondistes olímpics. 

A l'obertura de l'acte l'alcalde de la Seu, Joan Barrera, va manifestar que aquest era "un dia, evidentment, de celebració i de gratitud" envers "un club pioner, un referent de l'esquí de fons al Pirineu, que des del 1975 ha plantat arrels profundes a la nostra terra". Barrera va esmentar que "cinquanta anys són moltes pistes traçades, molts matins gelats, molts sacrificis i moltes generacions que han après a estimar la muntanya, l'esforç i l'entorn", i que s'ha mantingut la filosofia de "fer de la neu, de l'aire pur de l'Alt Urgell i la Cerdanya, una escola de vida". I és que el CEFUC, recorda, "no només ha creat esportistes de primer nivell, alguns dels quals han estat representant l'Estat als Jocs Olímpics d'hivern, sinó que ha creat comunitat, identitat i un llegat", a més d'esdevenir "una peça clau del teixit esportiu, social i cultural de la nostra ciutat i de la nostra comarca".

Per tot plegat, en nom de la ciutat, Joan Barrera va agrair la tasca de "totes les directives, passades i presents, i dels tècnics, entrenadors, esportistes i famílies que han confiat en aquest projecte", a més dels "voluntaris que cada hivern, cada primavera, cada curs, han fet possible que la neu sigui un exemple de valors a la nostra terra", amb valors com "la passió i la constància" i amb un "equilibri entre l'esport i la formació". Per això, el batlle urgellenc els va animar a "seguir fent escola, obrir la porta als que arribin, garantir que la neu no sigui barrera sinó oportunitat i mantenir la muntanya com aquesta escola de vida".

Passat, present i futur

Als parlaments també hi va intervenir el president de la Federació Espanyola d'Esports d'Hivern (RFEDI), May Peus, que va elogiar el CEFUC per ser "història i passat però també present i futur" i va agrair la tasca de tothom qui ho ha fet i ho fa possible, amb un esment especial per Josep Giró, "que allà on sigui, de ben segur que estarà molt content que avui feu aquesta celebració". Sobre l'actualitat, el dirigent aranès va elogiar l'evolució de joves fondistes com els urgellencs Jaume Pueyo i Marc Colell i el cerdà Bernat Sellés, perquè "el que estan fent ara és increïble", i va recordar que precisament poques hores abans l'RFEDI havia concedit a Pueyo el Premi Paquito Fernández Ochoa com a millor esportista estatal de neu de la temporada 2024-2025.

Peus va aprofitar per lliurar un reconeixement a l'actual president del CEFUC, Ferran Pubill, que tot seguit va agrair la gran assistència a aquest acte i la presència d'autoritats i de representants d'altres clubs. Pubill va expressar l'"orgull" de presidir aquest aniversari en nom de tots els qui l'han precedit, quasi sempre amb una implicació altruista, i va reivindicar que "el CEFUC ha donat esportistes i tècnics d'un molt alt nivell". Sense entrar en noms, "perquè segur que me'n descuidaria", sí que va voler dedicar el seu parlament als esportistes que han arribat a ser olímpics i a tots els altres fondistes que han format part d'una "filosofia de l'esquí de fons com a estil de vida i estima per la natura i el nostre entorn". Alhora, va fer un esment per la junta actual, pels nostres col·laboradors i voluntaris i, de manera especial, a Neus Puigsubirà i Josep Roch "que són realment les persones que, juntament amb tots els altres, són el pal de paller i fan que l'activitat hivern sigui possible".

El repte de la innivació

Per acabar els parlaments, el president de la Federació Catalana (FCEH), David Samper, va destacar la feina feta pel club amb els seus "famosos" cursets de Nadal i de Reis "que s'han fet sempre" i la promoció a les escoles, i va felicitar-se de la vitalitat que manté amb més de 500 socis, després que en tots aquests anys n'han format part més de 2.000 persones. Pensant en el futur, Samper va aprofitar per posar sobre la taula un dels grans reptes pendents de l'esquí de fons al Pirineu: la innivació, en el context de canvi climàtic. Per això, va mostrar la predisposició de la Federació per ajudar a resoldre'l i fer-hi "feina de despatxos", perquè ja fa temps que ha quedat demostrat que "les estacions de fons estan patint més que tota la resta de estacions" pel fet de no disposar d'estructures mínimament sòlides per produir neu, un recurs que valora ja com a necessari per "continuar creixent" i mantenir aquesta activitat de cara als 50 anys vinents.

Història de l'esquí de fons al Pirineu català

La part central de la festa de celebració va consistir en una conferència de l'historiador Carles Gascón, que va fer un complet repàs als orígens tant de l'esquí, a nivell general, com especialment de l'esquí de fons a l'Alt Urgell i la Cerdanya. Gascón va recordar que, després que a l'inici del segle XX ja s'havia fet les primeres esquiades en territori català (al nucli cerdà de la Llagona i a Rasos de Peguera) i que el 1943 es va estrenar el primer remuntador a la Molina, als anys 60 el fons es va començar a obrir camí en entorns de les estacions d'alpí, impulsat per clubs de fora el Pirineu però amb una llarga tradició muntanyenca com són el CEC i l'Icària. I al començament dels anys 70, a causa del notable creixement d'aficionats a l'alpí i la massificació de les pistes, es va començar a buscar nous indrets que estiguessin més centrats en l'esquí nòrdic. Els primers que es van escollir, amb la implicació d'aficionats tant locals com de fora el Pirineu, van ser Sant Joan de l'Erm i Lles de Cerdanya.

Des d'aquestes incipients estacions i des de la Seu, que estava a mig camí, un grup d'aficionats, emprenedors i famílies va veure necessari crear un club "autòcton", ubicat al Pirineu mateix, que prioritzés el fet d'atansar l'esquí de fons i la muntanya a tota la població local, independentment dels seus coneixements d'aquest esport. D'aquesta manera el 28 d'abril de 1975 es va fundar el Club d'Esquí de Fons Urgellet Cerdanya. La primera junta directiva la van conformar Ramon Sellés (president), Pere Matamales (vicepresident), Ramon Miñambres (secretari), Carles Dalmau (tresorer) i Joan Caminal (vocal). A l'existència de Sant Joan de l'Erm i Lles, més endavant s'hi van afegir la creació de Tuixent-la Vansa i d'Aransa. I ja al 1992, es va consolidar l'oferta de les dues comarques amb l'obertura de Guils-Fontanera, a prop de Puigcerdà. 

Anècdotes i material antic

L'acte, presentat per la periodista urgellenca Eva Clausó, també va comptar amb una taula rodona en què tècnics, fondistes i dirigents destacats van explicar algunes de les millors anècdotes d'aquestes cinc dècades. També es va recuperar la lectura de l'acta fundacional del club, que va llegir la filla de Josep Miñambres. A més a més, a l'entrada s'hi va exhibir una mostra del material que es feia servir als inicis i un pòster amb el primer logotip i amb els noms de totes les persones que han format part del CEFUC.