El celler Castell d'Encús segueix apostant per elaborar vi amb cups medievals

El celler Castell d'Encús, al Pallars Jussà, segueix apostant per elaborar vi tot emprant cups de pedra medievals, excavades a la roca. Aquesta marca, que ja s'ha fet un nom propi al món vitivinícola català i a la Denominació d'Origen Costers del Segre, es va començar a gestar a les dècades dels 80 i els 90 i es va crear oficialment l'any 2001, quan Raül Bobet va començar a cultivar una finca situada al municipi de Talarn, entre els 800 i els 950 metres d'altitud. Bobet va triar aquesta ubicació després que els anys anteriors ja havia observat l'evolució del clima i la tendència a l'augment de temperatures, quan encara no es parlava de canvi climàtic, cosa que el va portar a cercar un lloc idoni a més alçada, al Pirineu, per desenvolupar-hi el seu projecte. 

Una part de la producció la fermenta en aquests cups picats a la pedra pels monjos hospitalers al segle XII. Acabada la verema, aquests trulls s'emplenen de raïm amb pells i es deixen fermentar. La roca, remarquen, "assegura uns llevats naturals aportant qualitat al producte". Raül Bobet ha explicat a l'ACN que segueixen mantenint aquest procés ancestral perquè "la pedra connecta amb el passat i dota els vins d'uns matisos únics i diferents", amb un fort component de cultura i història.

La fermentació en cups de pedra, de fet, els aporta una manera de treballar diferent de la de cellers tradicionals. Bobet matisa que això també comporta alguns inconvenients, perquè per exemple els controls de temperatura no es poden fer i que la fermentació és més lenta. Són feines i maneres de treballar totalment manuals i la fermentació és un procés natural que es controla poc.

Els nou cups de pedra -dels quals se'n fa servir sis- són a l'aire lliure, en condicions salvatges, i són encara avui un testimoni viu d'aquest llegat històric i cultural. Tot i això, la fermentació no es fa en aquest lloc. Tan sols s'hi fa una part de la producció, perquè el vi està fermentat en altres materials: tines de fusta i d’acer inoxidable i cups de pedra naturals. En tot cas, Bobet explica que volen mantenir aquesta manera de fer perquè els reforça el "valor afegit i únic" del celler.

Els monjos de l'Orde de Sant Joan van cultivar les terres del castell d'Encús des del segle XII fins ben entrat el segle XVIII. Ja fa més de deu anys que Bobet va voler recuperar aquesta manera de fer dels primers viticultors de la Conca de Tremp, ara fa 900 anys. L'antic nucli del Castell d'Encús és al nord de Talarn, a mig camí entre aquesta població i Salàs de Pallars, i des de les seves vinyes hi ha una àmplia panoràmica de la Conca de Tremp i el massís del Montsec.