El Cineclub La Seu d'Urgell projecta el film 'Caras y lugares', d'Agnès Varda
La pel·lícula es podrà veure a les deu de la nit a la Sala 2 de Cinemes Guiu. La directora hi explica un viatge per les carreteres secundàries de França, acompanyada del fotògraf francès Jean René
El Cineclub La Seu d'Urgell projecta aquest dijous, 21 de novembre, el film Caras y lugares (2017), de la directora Agnès Varda. La pel·lícula es podrà veure a les deu de la nit a la Sala 2 de Cinemes Guiu.
A Caras y lugares, Agnès Varda recorre les carreteres secundàries de França amb la idea de trobar-hi rostres i llocs anònims que habitualment no s'han considerat dignes de protagonitzar una obra d'art. El viatge el fa amb Jean René (JR), un fotògraf francès conegut pels seus retrats de mida monumental, que penja en espais públics. La col·laboració entre els dos artistes -que són de diferents generacions-, esdevé un element més de la pel·lícula, que li atorga un punt d'humor.
Varda, que va morir el passat 29 de març a l'edat de 90 anys, va ser una directora independent i decidida, amb acurades coreografies. En les seves pel·lícules combinava sovint material documental amb una història de ficció. Se la coneixia com "l'àvia de la Nouvelle Vague francesa" i com una de les pioneres del cinema feminista.
Biografia d'Agnès Varda
Nascuda a Bèlgica, filla de pare grec refugiat i mare francesa, l'activitat d'Agnès Varda en el camp de la fotografia la va portar al cinema (1954). De la seva interessant filmografia, iniciada dins del corrent de la Nouvelle Vague, cal destacar La Pointe Courte (1955), Cléo de 5 à 7 (1962), Le bonheur (1965, premi especial del jurat del Festival de Berlín), Les créatures (1966), Lions Love (1969), Daguerréotypes (1975), L’une chante, l’autre pas (1976), Documenteur (1981), Sans toit ni loi (1985, Lleó d’Or del Festival de Venècia), el díptic Jane B. par Agnès V. (1987), Kung-fu Master (1987), Jacquot de Nantes (1991) i Les cent et une nuits (1994).
Destacada directora de documental amb una perspectiva molt personal, la seva producció ha tendit a enquadrar-se cada cop més en aquest gènere: Mur murs (1981), Les glaneurs et la glaneuse (2000), Les glaneurs et la glaneuse... deux ans après (2002), Cinévardaphoto (2004), Quelques veuves de Noirmoutier (2006), Les plages d’Agnès, Visages, villages (2017), i la sèrie televisiva Agnès de ci de là Varda (2011). La seva darrera obra fou també un documental autobiogràfic: Varda par Agnès (2019).
Premi Liberpress 2011 a la trajectòria en la modalitat de cinema, el 2017 va guanyar el premi a la trajectòria del Festival de Sant Sebastià, i el 2018 un Oscar honorífic. Ha fet també incursions en les arts plàstiques (instal·lació Lîle et elle a la Fundació Cartier de París, 2006).
Festivals i premis de Caras y lugares
Festival de Cannes 2017 – L’OEil d’or (Premi del Documental)
Film Independent Spirit Awards 2018 – Millor Documental
Premis de l’Acadèmia 2017 – Nominada a Millor Llargmetratge Documental
