El Cineclub La Seu, homenatjat per l’Acadèmia del Cinema Català com un dels cineclubs en actiu més veterans de Catalunya

L’Acadèmia del Cinema en Català ha retut homenatge aquest dimecres, 23 de novembre, al cineclubisme català en un acte celebrat al Cinema Edison de Granollers. Els reconeixements han inclòs el Cineclub La Seu, actiu des del 1969 i un dels deu més longeus del país.

En l'homenatge, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, ha lliurat un cartell -especialment dissenyat pel cartellista David Torrents- al cineclub urgellenc. L'entitat ha estat representada per David Canut, Santi Calvo i Albert Galindo, membres de l’antiga i de la nova junta del Cineclub la Seu, que han anunciat que el proper mes de gener es reiniciarà la programació cinematogràfica local.

A més del Cineclub La Seu, també s'ha homenatjat el Cineclub Associació Cultural de Granollers (fundat el 1950), el Cineclub Associació d'Enginyers de Catalunya (1969), el Cineclub Centre de Lectura de Reus (1969), el Cineclub Manresa (1955), el Cineclub Olot (1954), el Cineclub Sabadell (1957), el Cineclub Valls (1955), el Cineclub Vic (1958) i el Cineclub Vilafranca (1968).

Reivindicació del moviment cineclubista

L’Acadèmia del Cinema Català ha volgut reivindicar enguany el moviment cineclubista com a patrimoni cinematogràfic essencial del país, en permanent creixement de públic arreu del territori i amb una ferma aposta per incrementar l’oferta cinematogràfica en llengua catalana a les pantalles del país, en versió original, subtitulada i doblada. En l'acte també ha tingut lloc la presentació d’un catàleg, amb versió digital interactiva al web de l'acadèmia, que recull la seva història.

Història dels cineclubs

Molts dels cineclubs més veterans del país van tenir el seu embrió als moviments culturals de la Segona República, també associats a les avantguardes artístiques. Després d’una pausa de vint o trenta anys, des dels cinquanta fins ben entrats els setanta, el públic autorganitzat va respondre massivament a les seves sessions. A partir dels anys vuitanta, són focus de subversió i resistència artística, cultural i social. Amb el canvi polític i l’arribada dels formats domèstics, el moviment cineclubista es reinventa, mantenint la seva essència com a punt de trobada social i artístic que cobreix mancances culturals, polítiques i geogràfiques, i que porta l’experiència del cinema a la seva vessant més inclusiva.

Actualment, Catalunya és el territori de tot l’estat amb més densitat de cineclubs (59 federats), només seguida per Galícia i el País Basc. Segons dades facilitades per la Federació Catalana de Cineclubs, la xarxa de cineclubs catalans acumulava abans de la pandèmia més de 80.000 espectadors l'any, amb una recuperació progressiva que el 2021 ha permès arribar als 68.000 espectadors, i una mitjana per sessió de més d’una cinquantena de persones. Pel que fa a la llengua, la proporció de projeccions en català (original, subtitulat i doblat), es situava en un 30% el 2020 i en un 22% el 2021, amb un percentatge de produccions catalanes al voltant del 15%.