El clima del Pirineu es veurà afectat per menys precipitacions i estius més càlids
Les comarques de muntanya són les que més poden patir el canvi climàtic a Catalunya Segons l'estudi de l'SMC, a l'hivern hi haurà menys glaçades però es reduiran els episodis de vent
El clima del Pirineu occidental català tindrà menys precipitacions i estius més càlids. Aquesta és la tendència que marca per als propers 40 anys el tercer Informe sobre la generació d’escenaris climàtics regionalitzats a Catalunya, presentat pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).
Les conclusions parlen d'un "augment significatiu i robust de la temperatura mitjana anual a Catalunya durant el període 2001-2050 respecte de 1971-2000", amb una tendència mitjana entre 0,8°C i 1,8°C. A més, l’increment de temperatura seria més important en el període 2031-2050 que en el període 2011-2030.
El màxim increment s’assoleix al Pirineu Occidental, on pot ser de fins a 2 graus de mitjana. A l'estiu, l'augment pot ser de fins a 2,5 graus respecte de la mitjana actual i es repetiran els episodis d'onades de calor extrema dels darrers anys. En canvi, a l'hivern les temperatures es mantindran més o menys com fins ara. Tot i això, disminuiran els dies de glaçada en què la mínima baixa dels 0 graus.
Més precipitació a l'hivern i menys a la primavera
La precipitació mitjana anual tendeix a disminuir a gran part del territori, especialment al Pirineu Occidental, però al litoral podria arribar a augmentar, sobretot a l'Alt i el Baix Empordà. Tanmateix, les pluges o nevades es concentraran més a l'hivern i n'hi haurà menys a la primavera, al contrari del que passa actualment.
Es projecta per al conjunt de Catalunya un augment en la probabilitat d’ocurrència d’episodis de precipitació extrema (superior als 200 mm en 24 hores), malgrat aquesta probabilitat continuaria essent baixa. Una altra dada significativa serà la reducció de les ratxes de vent.
En resum, l’escenari sever d’emissions A2 proporciona un clima més sec i càlid que l’escenari moderat B1, el qual proporciona un clima més humit i amb augments de temperatura menys marcats. En tots els casos, però, els Pirineus és la zona de Catalunya amb canvis més importants. S'apunta a "una reducció dels recursos hídrics, de la cobertura de neu a l'hivern i del potencial de generació elèctrica d'origen eòlic, així com un augment del risc d’incendis forestals".
L'estudi ha analitzat el període 1971-2000 i ha fet projeccions fins al 2050, en base a tres possibles tipus d'evolució: un de sever (A2), un d’intermedi (A1B) i un de moderat (B1).
