El COE certifica la fi de la candidatura als Jocs d'Hivern 2030 i obre la porta a propostes en solitari pel 2034
Alejandro Blanco confirma que la causa principal del desacord ha estat el bloqueig polític per part del president de l'Aragó. El Govern català ja ha manifestat la voluntat de presentar el seu propi projecte
Blanco ha lamentat una "politització" de les negociacions amb arguments "en alguns casos basats en mentides i susceptibilitats", i ha assenyalat directament el president de l'Aragó, Javier Lambán, a qui ha acusat de manera explícita d'entorpit l'acord activament. El dirigent olímpic apunta que "sense acord entre Catalunya i Aragó la candidatura no existeix" i lamenta el desenllaç perquè "hi ha massa temps i il·lusions invertits" un un projecte que creu que podia "millorar la imatge d'Espanya" i "tenir un retorn positiu pel que fa a la inversió".
Pel que fa als requisits de cara al 2034, el màxim responsable del COE creu que davant el COI s'ha de presentar "una candidatura realitzable, sostenible, que sigui beneficiosa per als territoris i per a Espanya" i que "tothom ha d'assumir la seva responsabilitat".
Història d'un desacord
Alejandro Blanco ha recordat que el 2021 el COE va enviar una carta al Comitè Olímpic Internacional (COI) anunciant una possible candidatura conjunta de Catalunya i Aragó als Jocs Olímpics del 2030. De fet, tot i que era la Generalitat qui havia impulsat la idea, el COE va posar-li com a condició que s'hi inclogués l'Aragó, una petició que ha acabat sent la causa principal del seu fracàs.
Blanco va proposar crear una comissió de 12 persones (3 del COE, 3 de Catalunya, 3 d'Aragó i 3 del govern espanyol) que ha celebrat set reunions entre 2021 i 2022 i que va permetre assolir "un acord de distribució de les seus que va ser comunicat als governs". Segons aquest repartiment, Aragó tenia 54 proves i Catalunya 42, amb 2.188 esportistes a Aragó i 2.520 a Catalunya. Aquest planejament, però, no va ser acceptat en cap moment per Javier Lambán, que va desautoritzar els tècnics del seu propi govern i va exigir més proves per a la seva comunitat. A les següents reunions ja no hi va haver acord per modificar el que havia decidit la comissió tècnica.
Segons Blanco, un cop situats en aquest punt el COE no podia imposar un repartiment diferent del que havia acordat la comissió tècnica i calia que hi hagués un acord entre els responsables de Catalunya i Aragó, encara que fos amb intercanvis de proves. Per això, es va plantejar passar cinc proves més a Aragó -a la Vall de Cerler- i a canvi cinc de les proves del patinatge artístic passaven a Catalunya. Però aquest nou acostament també va ser boicotat per Lambán. A l'última reunió entre els governs, el 7 de juny, Aragó va presentar una proposta alternativa de distribució "per lots", que incloïa una polèmica proposta de separar esports de neu per gènere, amb subseus diferents per a homes i dones. Una idea que Catalunya va rebutjar frontalment perquè podia restar moltes possibilitats davant el COI.
Blanco ha lamentat que en el moment en què els representants polítics van entrar en escena no hi va haver acord, i malgrat "l'últim esforç" del COE, no s'ha pogut solucionar les discrepàncies. Per aquest motiu, ha explicat que davant la situació ja ha comunicat al COI que l'Estat ara mateix no està en condicions de presentar una candidatura. "Aquest era un projecte que pretenia integrar, unir" i que estava "liderat per la societat", ha lamentat.
L'Aragó prepara una candidatura "d'Estat" per al 2034
Pel que fa a l'Aragó, Felipe Faci, conseller d'Esports, ha lamentat la "intransigència" de Catalunya en la candidatura conjunta dels Jocs d'hivern del 2030 al Pirineu, qüestió que, al seu parer, ha fet naufragar el projecte. En compareixença davant dels mitjans, poc després que el Comitè Olímpic Espanyol hagi enterrat la candidatura conjunta, Faci ha subratllat que arribar a un acord "era molt fàcil", perquè només es tractava de compartir l'esquí alpí. "Però no se m'ha donat mai una resposta tècnica al perquè de la negativa, per la qual cosa, entenem que ha estat una qüestió política". El conseller ha anunciat que l'Aragó "seguirà lluitant" per uns jocs i ha anunciat que prepararà per al 2034 una candidatura "d'Estat, potent i imbatible".