El COE no descarta tornar a aspirar en el futur a presentar candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern

El president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, no descarta recuperar en el futur la presentació d'una candidatura perquè els Pirineus acullin uns Jocs Olímpics d'Hivern. Blanco n'ha parlat a la cloenda de les Jornades per a l'Excel·lència 2025, que finalitzaven aquest cap de setmana passat a Esterri d'Àneu.

Malgrat que no han prosperat els intents de les darreres dècades per aspirar als Jocs d'Hivern, amb projectes impulsats tant des de Barcelona com des de Saragossa, i malgrat que el COI ja ha concedit les edicions del 2030 (als Alps francesos) i del 2034 (a Salt Lake City), Alejandro Blanco ha assegurat que la idea "encara és viva" i considera que, des del punt de vista esportiu, "és una aposta que ens mereixem".

I pel que fa al rerefons polític, el dirigent del COE ha confirmat que considera el Govern d'Aragó -de la legislatura passada- com a principal culpable del fracàs de la candidatura per al 2030 perquè, segons ha dit, "van desballestar" el projecte amb el seu bloqueig polític. En aquest sentit, Blanco defensa que "hi havia consens entre la resta d’institucions implicades", que ho veien com "una operació integral per al Pirineu". En tot cas, el mandatari ha advertit que per bastir una nova candidatura "caldria alinear una altra vegada tots els astres, i no és fàcil". A més a més, cal tenir en compte que si volen presentar un nou projecte al COI haurà de ser, com a molt aviat, pels Jocs del 2038.

Lluís Rabaneda defensa l'impacte social i econòmic dels esdeveniments esportius

D'aquesta qüestió també n'ha parlat a la mateixa taula de debat el pallarès Lluís Rabaneda, vicepresident de la Federació Internacional de Piragüisme (ICF) i responsable de l'empresa d'esports d'aventura i muntanya Roc Roi. Rabaneda ha posat el focus en el fet que aquests grans esdeveniments, com poden ser els Jocs d'Hivern però també els Mundials d'Aigües Braves (que la Seu d'Urgell i Sort acolliran l'any 2027), "tenen un impacte social, econòmic, esportiu i ambiental" que va més enllà dels dies de celebració i "ajuda a que passin coses". I ha posat com a exemple que el projecte Pirineus-Barcelona incloïa una inversió de 200 milions d'euros abans del 2030 per modernitzar el tram de l'Eix Pirinenc entre Sort i la Seu. Actualment el Govern espanyol preveu invertir-hi 260 milions, però repartits entre tot el tram català de l'N-260 (des de Portbou fins al Pont de Suert), al llarg de deu anys i sense calendarització de les obres. 

De la seva part Gerard Figueras, ex secretari general de l’Esport de la Generalitat, veu necessari "que els governs posin els Pirineus a l’agenda política" i opina que uns Jocs d'Hivern haurien estat "un bon motiu per fer-ho". Figueras recorda que, tal com els esports de riu són un gran actiu per a l'Alt Urgell o el Pallars Sobirà, els esports de neu també ho són per a d'altres comarques pirinenques.

Més inversions per millorar l'eficiència de les estacions

D'aquesta qüestió també en va parlar el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Carles Ruiz, que enllaçant amb el tema central d'enguany -la gestió de l'aigua- va anunciat la creació d'un Centre d'Innovació de la Muntanya, que té entre els seus objectius seguir millorant l'eficiència de les estacions d'esquí. Tant Ruiz com d'altres ponents van reivindicar el turisme i dels esports d’hivern com "un motor econòmic sostenible, que necessita seguir avançant en la seva modernització" i en l'estalvi d’aigua. 

La cloenda també va comptar amb la intervenció del ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia del Govern d’Andorra, Guillem Casal, que va parlar de forta aposta del Principat per la depuració, digitalització i gestió de la qualitat de les aigües, a més de la creació d’un nou parc natural nacional a les parròquies d’Ordino i Canillo o de la nova llei d’aigües. De la seva part la síndica d’Aran, Maria Vergés, va insistir en la necessitat d’una major cooperació transfronterera, en la recerca de més consensos i en “que es pensi en el territori a l’hora de planificar-lo, perquè el Pirineu tingui les mateixes oportunitats que la resta del país”.