El COE renuncia a presentar candidatura per als Jocs d'Hivern del 2030 als Pirineus

El Comitè Olímpic Espanyol llença la tovallola i no presentarà candidatura per organitzar els Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030 als Pirineus. El president del COE, Alejandro Blanco, ha convocat una roda de premsa per explicar-ne els motius aquest vespre, tot i que fonts de l'organisme estatal ja han confirmat aquest migdia els rumors que circulaven des de feia dies en el sentit que es cancel·laria la presentació del document davant el Comitè Olímpic Internacional (COI). Malgrat això, paral·lelament, l'ens no vol renunciar a aquest objectiu i ja pensa en preparar una proposta per a l'edició del 2034.

Des del COE mateix han confirmat a l'ACN que la causa principal de la renúncia és "les reticències i entrebancs reiterats" del Govern de l'Aragó a la candidatura conjunta amb Catalunya que havien aprovat prèviament els equips tècnics d'ambdues administracions. Malgrat això, l'ens presidit per Blanco ha tancat la porta finalment a la possibilitat, plantejada per ells mateixos aquest mes passat, de presentar per al 2030 un dossier centrat en Catalunya i sense presència de l'Aragó, que ja havia descartat concórrer en solitari. En aquest sentit, han adduït que el document presentat per la Generalitat no els ha convençut. De fet, tant Blanco com el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, han defensat en tot moment que la seva prioritat era tancar un acord per a la col·laboració entre les dues administracions autonòmiques.

Les mateixes fonts han reconegut que l'objectiu del 2030 ja es va donar definitivament per descartat la setmana passada, després de l'enèsim fracàs en l'intent d'incorporar el govern de Javier Lambán a l'acord tècnic. El 7 de juny, tant el COE com la Generalitat van rebutjar les noves exigències de Lambán, que després de despenjar-se de l'acord tècnic -i davant la possibilitat que Catalunya anés per lliure- plantejava ara una divisió "per lots", que incloïa una separació dels esports de neu per gènere, amb subseus diferents per a homes i dones. Una idea que va ser força criticada i que, a més a més, podia restar força possibilitats davant el COI.

Atribueixen les traves de Lambán a motivacions polítiques

També consultades per l'ACN, fonts del Govern espanyol admetien la setmana passada que la intransigència de Javier Lambán pot estar motivada per raons purament polítiques: a les seves conegudes actuacions i declaracions contra Catalunya, actualment s'hi sumaria també el temor a perdre vots enfront del PP a les eleccions aragoneses previstes pel maig de 2023, segons han explicat. De fet, recentment el COE ja va acusar públicament Lambán d'haver torpedinat "deliberadament" els acords assolits per raons polítiques. El comitè conclou que el dirigent aragonès ha posat els seus interessos electorals per davant de l'assoliment d'un acord amb Catalunya.

Des del comitè insisteixen a dir que el COI s'havia mostrat molt interessat en la idea d'una candidatura conjunta dels Pirineus, però finalment reconeixen que la manca de consens polític els ha portat ara a descartar-la. Com a mínim, per al 2030, perquè no tanquen la porta a tornar-ho a intentar de cara a l'edició del 2034. Tot i això, de moment segueix sense estar gens clar que el Govern espanyol avali una proposta catalana en solitari.